Tots els camins que se li obren a Marta Rovira

BarcelonaUna interlocutòria del jutge Llarena li va fer prendre la decisió d'exiliar-se a Suïssa per evitar la presó i, cinc anys i una reforma del Codi Penal espanyol després, una altra interlocutòria del mateix jutge ha obert la porta perquè pugui tornar. Estem parlant de la jefa, com se la coneix al partit, o de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, com la coneix tothom des que va aterrar amb Junqueras el 2011 a la primera plana de la política catalana. La decisió de tornar no està presa ni serà "imminent", com ella mateixa es va encarregar d'explicar dijous, però és innegable que sobre la taula s'ha obert la primera oportunitat plausible d'emprendre el camí de tornada sense haver de passar per la presó. I a partir d'ara què?

Des del partit republicà es demana tota la prudència del món sobre la qüestió i el missatge oficial és que des de Ginebra Rovira ha seguit exercint sempre de secretària general. Les poques vegades que ERC ha deixat veure la sala de la seva seu central on es reuneix l'executiva sempre hi ha una pantalla –o més d'una–, que és des d'on parla la jefa. El cert és, però, que l'exili, a part de la seva vida, també ha impactat de ple en la seva feina.

Una prova d'això últim es va viure aquest mateix dijous. La notícia sobre la interlocutòria de Llarena la va enxampar en una reunió amb candidats d'ERC a les eleccions municipals. Des del setembre, per Ginebra estan desfilant les principals cares republicanes als comicis de maig. Està previst que rebi més de cent candidats. L'objectiu, explica una persona coneixedora de les trobades, és que "els conegui, els toqui i hi tingui contacte" perquè una part són nous i, com que ja porta cinc anys d'exili, no s'havien vist mai amb la secretària general del seu propi partit en persona. "Ella és molt prudent i s'esperarà a tornar", explica algú que la tracta sovint.

La possibilitat de tornar és, doncs, l'oportunitat de tornar a fer de secretària general de ple dret. De tornar a exercir de número dos amb totes les facultats: trepitjant territori i donant cara a cara les bones notícies i també les males a les quals obliga el càrrec. Amb la seva marxa a l'exili el març del 2018, el partit es va inventar una nova estructura orgànica situant com a secretària general adjunta Marta Vilalta, que amb el temps s'ha convertit en la dona orquestra: dona la cara davant dels periodistes després de l'executiva, és la cap visible al Parlament i també un dels principals rostres republicans als mitjans. Sempre fidel a Rovira, el retorn de la jefa segur que li alleugeriria càrrega de treball.

Torni quan torni, Rovira té garantida la legitimitat per manar al partit –amb Oriol Junqueras– almenys durant quatre anys més, fins al 2026. Precisament el 28 d'aquest mes tindrà lloc el congrés del partit a Lleida on s'escenificarà l'aval. L'esperança encara no confessable per a molts és veure-la en acció allà mateix, però aquesta vegada no des de la pantalla com la veuen des de fa cinc anys, sinó des del faristol.

Representació institucional

Llegida la interlocutòria del jutge Llarena, a Rovira se li planteja un escenari similar al de la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret. Ella va tornar de Bèlgica el 2021 i se la jutjarà per un delicte de desobediència que la pot inhabilitar dos anys, però no pot portar-la a la presó. Mentre espera el judici, Serret ha pogut exercir primer de diputada i ara de consellera. Així doncs, si es confirma el retorn de Rovira, ella també es convertirà en un potencial actiu electoral i institucional fins que, eventualment, se la inhabiliti. En les últimes eleccions catalanes, ara farà dos anys, el partit ja va estudiar que fos la cap de llista per escenificar l'aposta antirepressiva i feminista del partit –Aragonès hauria sigut el número dos i el candidat real a la Generalitat–, tot i que aquesta opció finalment es va descartar. Abans de la repressió, Rovira va tenir sempre un peu al Parlament i un altre al partit. "En el moment en què ho puguem fer [tornar a casa] ho farem, ho farem amb força, amb ganes de tornar-me a retrobar amb el meu país del qual he estat separada injustament i amb les mateixes ganes de fer política que quan vaig marxar", va dir dijous, en l'únic moment que va semblar que se li trencava la veu.