Tots els afers tèrbols de Joan Carles I (per ara)

BarcelonaFa 104 dies que Joan Carles va fugir d’Espanya assetjat per la corrupció. En aquest temps, lluny de calmar-se la seva situació, s’han multiplicat els afers tèrbols que l’impliquen. Ja té tres investigacions obertes a Espanya, però no és clar que cap d’elles arribi a judici.

La primera alerta seriosa arriba de Suïssa

Els problemes de Joan Carles comencen el 2018 amb la filtració d’una conversa del comissari José Manuel Villarejo amb l’examant del rei emèrit Corinna Larsen. Tot i això, les alarmes no salten de debò fins al març d’aquest any. Un fiscal suís, Yves Bertossa, posa en el punt de mira dues fundacions: Lucum, amb seu a Panamà, i Zagatka, a Liechtenstein. La primera, amb el rei emèrit de beneficiari i un comprometedor ingrés de 64,8 milions d’euros provinent de l’Aràbia Saudita. La segona, que va arribar a tenir un capital de 14 milions, gestionada per un parent de l’exmonarca. La investigació fa aflorar altres detalls, com Joan Carles intentant ingressar 1,7 milions com a donació del monarca de Bahrain.

La Fiscalia del Suprem i les comissions de l’AVE

A Espanya la bomba esclata el 8 de juny. La Fiscalia del Tribunal Suprem confirma que assumeix una investigació contra el rei emèrit per unes presumptes comissions obtingudes de les obres de l’AVE a la Meca, fetes per empreses espanyoles. Els famosos 64,8 milions d’euros ingressats per Lucum sobre els quals ja indaga el fiscal suís. No és l’única investigació que hi ha en marxa sobre l’exmonarca, però sí la que està més avançada. El principal obstacle és que el nucli dels fets és el 2008, quan Joan Carles encara era rei i, per tant, legalment inviolable. S’espera que abans d’acabar l’any els fiscals es pronunciïn sobre si volen imputar formalment l’exmonarca. Ara mateix s’inclinen per arxivar la causa.

Segona investigació: les targetes opaques

El degoteig d’informacions que comprometen la família reial espanyola no para. A principis d’aquest mes hi ha un altre salt qualitatiu: la Fiscalia té una segona investigació en marxa. Aquesta vegada, sobre les despeses que hauria fet Joan Carles amb targetes de crèdit opaques el 2016, 2017 i 2018. Els volums podrien superar els 120.000 euros per any i, per tant, ser constitutius d’un delicte fiscal. Se situa el milionari mexicà Allen Saginés-Krause com a titular real dels comptes d’on provenen els diners, i el militar Nicolás Murga com a testaferro. Aquí la clau és que els fets haurien passat després de l’abdicació. El rei ara és aforat -en cas de ser jutjat, seria al Suprem-, però ja no és inviolable.

La tercera: els 10 milions d’euros a l’illa de Jersey

Tres dies després de les targetes opaques i en una trobada amb periodistes el 6 de novembre, la Fiscalia informa del que, arribats a aquest punt, ja no causa tanta sorpresa. Hi ha una tercera investigació en marxa, en aquest cas després de rebre un “informe d’intel·ligència” del Sepblac, l’organisme per a la prevenció del blanqueig de capitals. No es donen més detalls. La Sexta, però, publica l’endemà que es tracta un compte actiu de 10 milions d’euros que el rei emèrit tindria a l’illa de Jersey, un paradís fiscal del canal de la Mànega, a pocs quilòmetres de la costa de França. Es la investigació que està en fase més “embrionària”, segons els fiscals, però no per això és menys comprometedora.

Hotels, caceres, cavalls i maletins: s’obre la veda

Més enllà dels problemes amb la justícia, la segona pitjor notícia per a la monarquia espanyola és que, després de dècades de silenci, s’ha obert la veda a informar sobre les parts més fosques de la vida de l’exmonarca. Només en l’última setmana s’han publicat informacions sobre les caceres de Joan Carles al Kazakhstan amb maletins sospitosos pujant a l’avió ( Eldiario.es ), cavalls de competició utilitzats com a mecanisme per ocultar donacions i hotels de luxe a Londres pagats amb diners de testaferros (El Confidencial ). El rei emèrit ha perdut la condició que semblava haver conservat fins i tot amb l’abdicació. Ja no sembla intocable.

90 milions sota sospita i pendents dels fiscals

Si es posen en fila índia tots els casos que afecten al rei emèrit i que estan sota la lupa judicial, el resultat són més de 90 milions d’euros investigats i vincles amb territoris de dubtosa reputació política o fiscal com l’Aràbia Saudita, Bahrain, Panamà, Liechtenstein i Jersey. Ara la paraula la té la Fiscalia, concretament un equip de fiscals que lideren Juan Ignacio Campos (Suprem) i Alejandro Luzón (Anticorrupció). A ells els toca decidir si volen intentar arribar a judici. Felip VI ha mirat de marcar distàncies amb el seu pare renunciant a qualsevol herència i retirant-li l’assignació pública. La pregunta, en l’aire, és si amb això n’hi haurà prou per fer de tallafoc.