Totes les crisis que ha hagut d'afrontar el govern d'Aragonès

BarcelonaDes que ERC es va quedar sola a l'executiu, el Govern ha patit a l'hora de tirar endavant la seva activitat legislativa, però malgrat tot, aquest últim any ha aconseguit culminar la tramitació d'una quinzena de projectes de llei –l'últim, la llei de l'associacionisme–. Les dificultats al Parlament, on només té 33 dels 135 diputats, s'han evidenciat últimament amb el pacte in extremis a què va arribar el Govern amb el PSC pel decret de pisos turístics. A aquests obstacles, se n'hi han sumat d'altres que han complicat la gestió del Govern. Alguns d'ells, fins i tot han acabat en crisi: l'exemple més clar és que l'executiu va començar l'any amb una cimera per l'aigua i l'ha acabat amb l'oposició reclamant-n'hi una altra. La sequera i també l'educació pels mals resultats a l'informe PISA han suposat dues de les grans sacsejades d'aquest primer any de govern en solitari de Pere Aragonès.

La gran sequera

La sequera que colpeja des de fa mesos Catalunya s'ha convertit ja en un dels principals problemes de l'executiu. Des de principis d'any, el Govern ha anat adoptant mesures restrictives i de prevenció que han afectat especialment el sector agrícola, però també l'industrial. L'executiu, però, també ha hagut de convèncer l'oposició perquè algunes mesures veiessin la llum. La prova va ser el març de l'any passat, quan tota l'oposició en bloc va obligar l'executiu a tramitar com a projecte de llei el decret que englobava diverses restriccions. El principal punt de discrepància era l'enduriment de la vigilància que havia previst el Govern sobre l'aigua que consumeixen els municipis i que passava per multes als ajuntaments que no ho complissin. Tot plegat, va acabar desembocant en una cimera de partits que va presidir el president Pere Aragonès i la llavors consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà que, a les portes de les eleccions municipals, va acabar sense acord.

Des de principis d'any que Aragonès ha anat advertit que venien "mesos difícils" i que caldrien "esforços de tothom" per afrontar aquesta crisi. El Govern, així, va accelerar els treballs per una nova potabilitzadora al Besòs, entre altres infraestructures. Abans d'acabar l'any, i ja amb David Mascort com a nou conseller d'Acció Climàtica, l'executiu ha hagut d'adoptar noves mesures davant una situació que s'ha anat agreujant. Alguns municipis entraran en fase d'emergència i el Govern preveu adoptar mesures com ara rebaixar el cabal ecològic dels rius i situar el límit de consum en 200 litres per habitant en 202 municipis a partir de la segona quinzena de gener. A més, el Govern també va anunciar que es tancarien les dutxes en gimnasos i recintes esportius que necessitin regar gespa o tinguin piscina. Aquesta última mesura, però, va comportar les crítiques de l'oposició i l'opinió pública i Mascort va haver de sortir a matisar el que havia explicat.

La crisi educativa

A la duresa de la crisi de l'aigua, se n'hi ha afegit una que ja era latent: l'educativa. El detonant va ser l'informe PISA que es va fer públic aquest mes de desembre i que va tenir uns resultats nefastos per a Catalunya. Tot plegat va desembocar en una tempesta de crítiques al Govern. Entre les primeres reaccions de la conselleria d'Educació hi va haver la del secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata, que va assegurar que en aquests resultats hi hauria hagut un problema de "sobrerepresentació" d'alumnat immigrant. Unes declaracions que el Govern després va rectificar. El mateix Aragonès va afirmar: "L’informe PISA és dolent, sense excuses".

Per intentar posar fil a l'agulla, l'executiu va convocar una cimera de partits fa poques setmanes que va acabar amb un acord de mínims. Van pactar crear una comissió d'experts perquè elaborin un informe de cara al mes de febrer amb mesures per reconduir aquesta crisi, algunes de les quals s'haurien d'aplicar ja de cara el curs vinent, i altres que haurien de ser més a llarg termini.

El caos de les oposicions

Entremig d'aquestes dues crisis, el Govern també va haver d'afrontar el caos de les oposicions del mes d'abril que es va saldar amb centenars d'incidències. El Govern va decidir fer foc nou i repetir els exàmens al mes de juliol. L'executiu va rebre crítiques tant de l'oposició com dels afectats. "Es van viure situacions inadmissibles i intolerables. Les oposicions són sagrades", va admetre en aquell moment la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, màxima responsable del caos. La crisi va acabar amb un cessament, el de la directora general de Funció Pública, Marta Martorell, però Vilagrà va descartar dimitir. El Govern també va anunciar la rescissió del contracte a l'empresa a qui l'executiu havia subcontractat el servei, Cegos.

Pressupostos i canvis al Govern

Pere Aragonès va començar l'any passat amb una negociació tortuosa per aprovar els pressupostos d'aquest any. Després d'un estira-i-arronsa amb el PSC per la B-40, el Govern finalment va acceptar l'obra, que actualment encara està pendent de la firma dels convenis entre les dues administracions abans de començar a elaborar el projecte. El resultat va ser que Aragonès va aconseguir aprovar uns nous comptes –que ara ha prorrogat a l'espera de com avança la negociació amb els partits pels pressupostos del 2024–. Al cap de pocs mesos, el president de la Generalitat va materialitzar els seus primers canvis al Govern: va saltar el fins llavors conseller de Territori, Juli Fernàndez, qüestionat per la seva oposició a la B-40; i també el d'Educació, Josep González Cambray, que tenia l'oposició del sector, i Teresa Jordà. Aragonès va aprofitar les eleccions del 23-J per justificar aquesta crisi de govern i a l'exconsellera d'Acció Climàtica, per exemple, la va situar com a número dos de la llista d'ERC.