Totes les condicions de l'independentisme per investir Sánchez

BarcelonaLa negociació de l'independentisme català amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez ja s'ha posat en marxa, ni que sigui perquè ERC i Junts han començat a posar condicions sobre la taula per delimitar el perímetre del terreny de joc. Són condicions de dos tipus: de l'àmbit econòmico-social i de l'àmbit nacional. A continuació hi posem ordre, de major a menor possibilitat de ser assumides pel PSOE.

El català a Europa (ERC)

L'última idea que ERC ha formulat és reclamar a Sánchez que garanteixi l'ús del català al Parlament Europeu. Així ho explicaven dilluns els principals dirigents del partit en un article a l'ARA. L'Estat i la Generalitat ja van pactar potenciar el català a Europa en l'última reunió de la taula de diàleg l'estiu del 2022, però no ha acabat de concretar-se. Aquest és, de llarg, l'acord més assumible pel PSOE, perquè només necessita tres ingredients al seu abast: voluntat política per posar en marxa la maquinària a Brussel·les; diners per sufragar l'impacte econòmic que tindria i, finalment, diplomàcia per convèncer les dues grans famílies polítiques europees per donar-li l'empenta final: la socialista i la popular. El govern espanyol va activar la petició ara fa un any, però està aturada.

El traspàs de Rodalies (ERC)

Els republicans també volen pressionar Sánchez perquè completi el traspàs "integral" de Rodalies. És a dir, que la Generalitat no gestioni només la planificació del servei –els horaris i les tarifes, com va pactar el 2009–, sinó que també passi a gestionar les catenàries, les vies i els trens. Un salt qualitatiu que des de Catalunya es veu com una oportunitat per acabar amb els problemes crònics del servei. A més, ERC reclama 4.000 milions per fer-hi les inversions pertinents. Ja fa temps que els governs català i espanyol tracten la matèria, però no es posen d'acord. La qüestió clau és que la Generalitat vol totes les vies que majoritàriament donen servei dins de Catalunya, mentre que Madrid només està disposat a segregar-ne algunes de la xarxa perquè d'altres, al·lega, són "infraestructures d'interès estatal". No és un escull menor, però si Sánchez es decideix a fer el pas, podria consolar-se pensant que, si el PSC aconsegueix governar a Catalunya, tota la gestió quedaria en mans socialistes.

La gestió de l'aeroport (ERC i Junts)

Tot i que ni ERC ni Junts reconeixen l'autoria de la proposta, l'ARA ha pogut saber que els dos partits també han fet saber que, a canvi d'investir Sánchez, voldrien abordar la gestió catalana de l'aeroport del Prat. És una vella reivindicació que el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha posat més d'un cop sobre la taula. Quan el debat era si ampliar o no la pista, el president sempre feia èmfasis en què el que era "urgent" i "imprescindible" era fer canvis sobre qui governava la infraestructura. Aquí el problema no és només que l'Estat no s'hi hagi posat mai de cara, refractari com és a descentralitzar el poder, sinó que Aena és una empresa amb capital privat –el 49%– i caldria posar d'acord molts actors. A més, el Prat és el seu segon millor actiu.

La fi del dèficit fiscal (ERC)

Encara que sigui temps de Procés, l'economia sempre acaba tenint el seu paper en una negociació així. Esquerra també reclama a Sánchez acabar amb "el dèficit fiscal actual". Dades en mà, la Generalitat considera que el tracte que rep de l'Estat continua sent sagnant. Fa menys d'un any, la Generalitat va presentar un informe que situava en 20.200 milions el dèficit fiscal anual de Catalunya. Aquest mateix cap de setmana, el Govern ha tornat a denunciar l'infrafinançament que pateix: Catalunya va aportar 3.153 euros per habitant a la caixa comuna, mentre que va rebre de l'Estat 2.848 euros. Resoldre això té dues vies, totes dues complicades per a Sánchez. Una seria buscar una millora bilateral per a Catalunya, el que li complicaria molt la vida de cara a la resta de comunitats. L'altre seria reformar el sistema de finançament en el seu conjunt, carpeta pendent des de fa una dècada i que ningú s'atreveix a obrir perquè hi ha tantes propostes com presidents autonòmics.

Amnistia (Junts i ERC)

Junts i ERC coincideixen en reclamar l'amnistia per a tots els jutjats, encausats i investigats en causes relacionades amb el Procés. Que és una condició que el PSOE té difícil d'acceptar ho demostra l'hemeroteca: fins ara sempre ha impedit de la mà del PP i Vox que qualsevol iniciativa d'aquest tipus prosperi al Congrés. De fet, els socialistes han impedit que s'arribés a debatre sempre que l'independentisme ha intentat portar-ho a la cambra baixa. Quin marge té Sánchez per canviar de parer? Es fa difícil de veure. Fins ara sí que acceptat una certa desjudicialització –ha aprovat els indults, ha derogat la sedició i ha fet canvis al Tribunal de Comptes–, però mai una solució global per a tots els afectats. La diferència existeix fins i tot en el punt de partida: pel PSOE una amnistia és inconstitucional, mentre que per a l'independentisme seria perfectament legal.

Autodeterminació (Junts i ERC)

El més a prop que Catalunya ha estat de l'autodeterminació ha sigut en dues votacions unilaterals, la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O, que han comptat amb l'oposició frontal de l'Estat. Amb l'1-O, fins i tot per mitjà de la violència policial. No sembla que hi hagi cap possibilitat de fer canviar el PSOE, almenys a curt termini. ERC li ha ofert una pista d'aterratge a Sánchez: que almenys accepti tractar la proposta d'un referèndum pactat a la taula de diàleg. És una sortida que permetria desencallar la investidura i guanyar temps tant a socialistes com a republicans. El problema és que Junts ha donat mostres de no estar disposat a acceptar aquesta fórmula.