Totes les claus de la reforma de la sedició
La negociació entre el PSOE i ERC entra en la fase decisiva amb tantes variables en joc que el desenllaç és imprevisible
BarcelonaQuan Esquerra va assumir que a la taula de diàleg difícilment hi aconseguiria l’amnistia i l’autodeterminació, i quan el PSOE va assumir que era insostenible mantenir la taula sense fer res, la negociació entre Catalunya i l’Estat va tenir el seu primer horitzó tangible. No és sinó mirar d’arribar a un acord per intentar desjudicialitzar la llarga llista de causes obertes que encara tenen molts represaliats del Procés: dels exiliats als exalts càrrecs de l’1-O, passant pels processos judicials menys mediàtics. I tota aquesta negociació té el seu punt estrella: la reforma del delicte de sedició. Aquesta setmana, la publicació al diari El País que la intenció del govern espanyol era reduir a la meitat la pena màxima d’aquest delicte -passar de quinze anys a set i mig- ha sacsejat el panorama polític. L’acord és possible, però hi ha tantes variables en joc que és arriscat donar res per fet.
La negociació entre la Generalitat i l’Estat a la taula de diàleg sempre s’ha portat de manera discreta. En l’última reunió pública, el juliol passat, els acords -bàsicament sobre la protecció del català- es van mantenir en secret fins minuts abans que s'acabés la trobada. Però, malgrat l’opacitat, es pot constatar que la negociació ha anat avançant només per com els dos principals protagonistes, el PSOE i ERC, han modulat els discursos respectius sobre el tema.
Majoria
absoluta
176
A favor
PSOE + Unides Podem
155 vots
EN CONTRA
Junts + CUP + PP + Cs + PRC + NA+
160 vots
DUBTE
ERC + PNB + Bildu + PDECat + Més País + BNG + Terol Existeix* + CC*
35 vots
PSOE:
L’oferta que fa és reduir la pena màxima per sedició a la meitat: passar dels 15 anys actuals a set i mig. S’obre a abaixar-la fins i tot més, però mai per sota de sis anys, que segons els seus informes és la mitjana a escala europea.
Unides Podem:
Era partidari de la derogació de l’article, però, conscient que no hi ha majoria, acceptaria una solució intermèdia que generés consens.
Junts i CUP:
Marquen distàncies amb ERC, amb qui les relacions són cada vegada més complicades. Només acceptarien la derogació del delicte.
PP, Cs i Vox:
Absolutament contraris a la reforma, que veuen una concessió a l’independentisme.
ERC:
Partidari de la derogació al principi, també ha acceptat que és molt difícil. Manté silenci per no entrar en “subhastes”, però no li satisfà la proposta actual del PSOE.
PDECat, Bildu i PNB:
Partidaris de la reforma de la sedició, no serà complicat sumar-los a un acord final si és que finalment existeix.
*Terol Existeix i Coalició Canària no han expressat el seu vot.
Majoria
absoluta
176
A favor
PSOE + Unides Podem
155 vots
EN CONTRA
Junts + CUP + PP + Cs + PRC + NA+
160 vots
DUBTE
ERC + PNB + Bildu + PDECat + Més País
+ BNG + Terol Existeix* + CC*
35 vots
PSOE:
L’oferta que fa és reduir la pena màxima per sedició a la meitat: passar dels 15 anys actuals a set i mig. S’obre a abaixar-la fins i tot més, però mai per sota de sis anys, que segons els seus informes és la mitjana a escala europea.
Unides Podem:
Era partidari de la derogació de l’article, però, conscient que no hi ha majoria, acceptaria una solució intermèdia que generés consens.
Junts i CUP:
Marquen distàncies amb ERC, amb qui les relacions són cada vegada més complicades. Només acceptarien la derogació del delicte.
PP, Cs i Vox:
Absolutament contraris a la reforma, que veuen una concessió a l’independentisme.
ERC:
Partidari de la derogació al principi, també ha acceptat que és molt difícil. Manté silenci per no entrar en “subhastes”, però no li satisfà la proposta actual del PSOE.
PDECat, Bildu i PNB:
Partidaris de la reforma de la sedició, no serà complicat sumar-los a un acord final si és que finalment existeix.
*Terol Existeix i Coalició Canària no han expressat el seu vot.
Majoria
absoluta
176
A favor
PSOE + Unides Podem
155 vots
EN CONTRA
Junts + CUP + PP + Cs + PRC + NA+
160 vots
DUBTE
ERC + PNB + Bildu + PDECat + Més País
+ BNG + Terol Existeix* + CC*
35 vots
PSOE:
L’oferta que fa és reduir la pena màxima per sedició a la meitat: passar dels 15 anys actuals a set i mig. S’obre a abaixar-la fins i tot més, però mai per sota de sis anys, que segons els seus informes és la mitjana a escala europea.
Unides Podem:
Era partidari de la derogació de l’article, però, conscient que no hi ha majoria, acceptaria una solució intermèdia que generés consens.
Junts i CUP:
Marquen distàncies amb ERC, amb qui les relacions són cada vegada més complicades. Només acceptarien la derogació del delicte.
PP, Cs i Vox:
Absolutament contraris a la reforma, que veuen una concessió a l’independentisme.
ERC:
Partidari de la derogació al principi, també ha acceptat que és molt difícil. Manté silenci per no entrar en “subhastes”, però no li satisfà la proposta actual del PSOE.
PDECat, Bildu i PNB:
Partidaris de la reforma de la sedició, no serà complicat sumar-los a un acord final si és que finalment existeix.
*Terol Existeix i Coalició Canària no han expressat el seu vot.
Els republicans van començar assegurant que l’única desjudicialització possible era l’amnistia. Van evolucionar cap al mantra que l’única reforma possible de la sedició era la “derogació” i, finalment, han acabat acceptant que la via possible era la reforma del delicte. Divendres, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, parlava de la necessitat d’"equiparar” la sedició als estàndards europeus, que són menys punitius. El PSOE ha fet un camí semblant. Sánchez ha passat de voler tornar a penalitzar com a delicte la celebració d'un referèndum a anunciar, formalment, que portaria al Congrés la reforma del delicte.
¿Per què tothom s’ha hagut de moure? Perquè Esquerra necessita que la taula doni fruits per justificar la seva aposta pel diàleg i perquè el PSOE necessita els vots d’ERC per tenir estabilitat al Congrés i completar la legislatura fins al 2024. L’última estació és aconseguir tenir uns pressupostos generals de l’Estat abans que s'acabi l’any. És per això que, malgrat que tothom xiuli, la negociació de la sedició i la dels comptes públics es miren de reüll.
Els altres canvis
Més enllà de la sedició, l’altre gran interrogant és saber si Esquerra obtindrà també altres modificacions legals, com per exemple en la malversació, per aconseguir així que aquest delicte caigui d’aquells processos judicials en què es vincula amb el referèndum. Una última variable a tenir en compte és que, a mesura que s’acosti la data límit -finals d’any-, l’ambient es complicarà, sobretot a Madrid. El primer exemple no ha tardat a veure’s: dijous el PP va frenar l’acord que ja tenia embastat amb el PSOE sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb l’excusa que rebutjava frontalment la reforma del Codi Penal.
La situació dels exiliats
Per al futur dels líders de l’1-O a l’exili serà clau si, a més de la sedició, també es modifica el delicte de malversació
Carles Puigdemont
Expresident i eurodiputat de Junts. Acusat de sedició i malversació.
Marta Rovira
Secretària general d’ERC. Acusada de rebel·lió.
Toni Comín
Exconseller i eurodiputat de Junts. Acusat de sedició i malversació.
Clara Ponsatí
Exconsellera i eurodiputada de Junts. Acusada de sedició.
Lluís Puig
Exconseller i diputat de Junts al Parlament. Acusat de malversació.
La situació dels exiliats
Per al futur dels líders de l’1-O a l’exili serà clau si, a més de la sedició, també es modifica el delicte de malversació
Carles Puigdemont
Expresident i eurodiputat de Junts. Acusat de sedició i malversació.
Marta Rovira
Secretària general d’ERC. Acusada de rebel·lió.
Toni Comín
Exconseller i eurodiputat de Junts. Acusat de sedició i malversació.
Clara Ponsatí
Exconsellera i eurodiputada de Junts. Acusada de sedició.
Lluís Puig
Exconseller i diputat de Junts al Parlament. Acusat de malversació.
La situació dels exiliats
Per al futur dels líders de l’1-O a l’exili serà clau si, a més de la sedició, també es modifica el delicte de malversació
Carles Puigdemont
Expresident i eurodiputat de Junts. Acusat de sedició i malversació.
Marta Rovira
Secretària general d’ERC. Acusada de rebel·lió.
Toni Comín
Exconseller i eurodiputat de Junts. Acusat de sedició i malversació.
Clara Ponsatí
Exconsellera i eurodiputada de Junts. Acusada de sedició.
Lluís Puig
Exconseller i diputat de Junts al Parlament. Acusat de malversació.
Principals encausats
al jutjat 13
Antoni Molons
Exsecretari de Difusió del Govern
Joaquim Nin
Ex secretari general de Presidència
Amadeu Altafaj
Exrepresentant de la Generalitat davant la UE
Jaume Clotet
Ex director general de Comunicació
Josep Ginesta
Ex secretari general de Treball,
Afers Socials i Família
Francesc Sutrías
Ex director general de Patrimoni
Principals encausats
al jutjat 18
Raül Romeva
Exconseller d’Exteriors
Aleix Villatoro
Ex secretari general d’Afers Exteriors
Albert Royo
Ex secretari general del Diplocat
Roger Albinyana
Ex secretari general d’Exteriors
Víctor Cullell
Exsecretari del Govern
Gerard Figueras
Ex secretari general de l’Esport
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Josep Maria Jové
President d’ERC al Parlament
Lluís Salvadó
Diputat d’ERC al Parlament
Principals encausats
al jutjat 13
Antoni Molons
Exsecretari de Difusió del Govern
Joaquim Nin
Ex secretari general de Presidència
Amadeu Altafaj
Exrepresentant de la Generalitat davant la UE
Jaume Clotet
Ex director general de Comunicació
Josep Ginesta
Ex secretari general de Treball,
Afers Socials i Família
Francesc Sutrías
Ex director general de Patrimoni
Principals encausats
al jutjat 18
Raül Romeva
Exconseller d’Exteriors
Aleix Villatoro
Ex secretari general d’Afers Exteriors
Albert Royo
Ex secretari general del Diplocat
Roger Albinyana
Ex secretari general d’Exteriors
Víctor Cullell
Exsecretari del Govern
Gerard Figueras
Ex secretari general de l’Esport
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Josep Maria Jové
President d’ERC al Parlament
Lluís Salvadó
Diputat d’ERC al Parlament
Principals encausats
al jutjat 13
Antoni Molons
Exsecretari de Difusió del Govern
Joaquim Nin
Ex secretari general de Presidència
Amadeu Altafaj
Exrepresentant de la Generalitat davant la UE
Jaume Clotet
Ex director general de Comunicació
Josep Ginesta
Ex secretari general de Treball,
Afers Socials i Família
Francesc Sutrías
Ex director general de Patrimoni
Principals encausats
al jutjat 18
Raül Romeva
Exconseller d’Exteriors
Aleix Villatoro
Ex secretari general d’Afers Exteriors
Albert Royo
Ex secretari general del Diplocat
Roger Albinyana
Ex secretari general d’Exteriors
Víctor Cullell
Exsecretari del Govern
Gerard Figueras
Ex secretari general de l’Esport
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Josep Maria Jové
President d’ERC al Parlament
Lluís Salvadó
Diputat d’ERC al Parlament
Què diu el codi penal
Extracte dels articles legals que parlen de la sedició i la malversació
- Article 544 1. Són reus de sedició els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, que s’apliquin les lleis o que qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic exerceixi legítimament les seves funcions o compleixi els seus acords o les resolucions administratives o judicials.
- Article 545 1. Els qui hagin induït, sostingut o dirigit la sedició o hi apareguin com els principals autors han de ser castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si són persones constituïdes en autoritat. En els dos casos s’ha d’imposar, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix termini.
- Article 432 1. L’autoritat o el funcionari públic que, amb ànim de lucre, sostregui o consenti que un tercer, amb el mateix ànim, sostregui els cabals o efectes públics que tingui a càrrec seu per raó de les seves funcions incorre en la pena de presó de tres a sis anys i inhabilitació absoluta per un termini de sis a deu anys. 2. S’ha d’imposar la pena de presó de quatre a vuit anys i la d’inhabilitació absoluta per un termini de deu a vint anys si la malversació revesteix una gravetat especial atesos el valor de les quantitats sostretes i el dany o l’entorpiment produït al servei públic.
Els informes internacionals
Diversos organismes internacionals, en pronunciaments sobre el conflicte polític català, s’han posicionat a favor de la reforma de la sedició.
Amnistia
Internacional
El 2020 va considerar que l’article del Codi Penal estava redactat amb una “vaguetat” excessiva que havia fet que el Tribunal Suprem (TS) en fes una interpretació “extensiva”, cosa que provocava una “criminalització” de “la desobediència civil i la protesta”.
Consell
d’Europa
L’informe Cilevics del juny del 2021, que va fer molt soroll perquè demanava l’alliberament dels presos, també reclamava canvis al Codi Penal per evitar les penes “desproporcionades” que s’havien dictat contra els líders independentistes condemnats.
Nacions
Unides
No ha parlat explícitament de sedició, però sí que va dictaminar l’agost passat que Espanya “va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i del Parlament de Catalunya” quan els va suspendre de les seves funcions públiques abans que fossin condemnats el 2019 arran del referèndum de l’1-O.
Els informes internacionals
Diversos organismes internacionals, en pronunciaments sobre el conflicte polític català, s’han posicionat a favor de la reforma de la sedició.
Amnistia Internacional
El 2020 va considerar que l’article del Codi Penal estava redactat amb una “vaguetat” excessiva que havia fet que el Tribunal Suprem (TS) en fes una interpretació “extensiva”, cosa que provocava una “criminalització” de “la desobediència civil i la protesta”.
Consell d’Europa
L’informe Cilevics del juny del 2021, que va fer molt soroll perquè demanava l’alliberament dels presos, també reclamava canvis al Codi Penal per evitar les penes “desproporcionades” que s’havien dictat contra els líders independentistes condemnats.
Nacions Unides
No ha parlat explícitament de sedició, però sí que va dictaminar l’agost passat que Espanya “va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i del Parlament de Catalunya” quan els va suspendre de les seves funcions públiques abans que fossin condemnats el 2019 arran del referèndum de l’1-O.
Els informes internacionals
Diversos organismes internacionals, en pronunciaments sobre el conflicte polític català, s’han posicionat a favor de la reforma de la sedició.
Amnistia Internacional
El 2020 va considerar que l’article del Codi Penal estava redactat amb una “vaguetat” excessiva que havia fet que el Tribunal Suprem (TS) en fes una interpretació “extensiva”, cosa que provocava una “criminalització” de “la desobediència civil i la protesta”.
Consell d’Europa
L’informe Cilevics del juny del 2021, que va fer molt soroll perquè demanava l’alliberament dels presos, també reclamava canvis al Codi Penal per evitar les penes “desproporcionades” que s’havien dictat contra els líders independentistes condemnats.
Nacions Unides
No ha parlat explícitament de sedició, però sí que va dictaminar l’agost passat que Espanya “va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i del Parlament de Catalunya” quan els va suspendre de les seves funcions públiques abans que fossin condemnats el 2019 arran del referèndum de l’1-O.
![Marta Vilalta en roda de premsa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
