Totes les claus de la reforma de la sedició
La negociació entre el PSOE i ERC entra en la fase decisiva amb tantes variables en joc que el desenllaç és imprevisible
BarcelonaQuan Esquerra va assumir que a la taula de diàleg difícilment hi aconseguiria l’amnistia i l’autodeterminació, i quan el PSOE va assumir que era insostenible mantenir la taula sense fer res, la negociació entre Catalunya i l’Estat va tenir el seu primer horitzó tangible. No és sinó mirar d’arribar a un acord per intentar desjudicialitzar la llarga llista de causes obertes que encara tenen molts represaliats del Procés: dels exiliats als exalts càrrecs de l’1-O, passant pels processos judicials menys mediàtics. I tota aquesta negociació té el seu punt estrella: la reforma del delicte de sedició. Aquesta setmana, la publicació al diari El País que la intenció del govern espanyol era reduir a la meitat la pena màxima d’aquest delicte -passar de quinze anys a set i mig- ha sacsejat el panorama polític. L’acord és possible, però hi ha tantes variables en joc que és arriscat donar res per fet.
La negociació entre la Generalitat i l’Estat a la taula de diàleg sempre s’ha portat de manera discreta. En l’última reunió pública, el juliol passat, els acords -bàsicament sobre la protecció del català- es van mantenir en secret fins minuts abans que s'acabés la trobada. Però, malgrat l’opacitat, es pot constatar que la negociació ha anat avançant només per com els dos principals protagonistes, el PSOE i ERC, han modulat els discursos respectius sobre el tema.
Els republicans van començar assegurant que l’única desjudicialització possible era l’amnistia. Van evolucionar cap al mantra que l’única reforma possible de la sedició era la “derogació” i, finalment, han acabat acceptant que la via possible era la reforma del delicte. Divendres, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, parlava de la necessitat d’"equiparar” la sedició als estàndards europeus, que són menys punitius. El PSOE ha fet un camí semblant. Sánchez ha passat de voler tornar a penalitzar com a delicte la celebració d'un referèndum a anunciar, formalment, que portaria al Congrés la reforma del delicte.
¿Per què tothom s’ha hagut de moure? Perquè Esquerra necessita que la taula doni fruits per justificar la seva aposta pel diàleg i perquè el PSOE necessita els vots d’ERC per tenir estabilitat al Congrés i completar la legislatura fins al 2024. L’última estació és aconseguir tenir uns pressupostos generals de l’Estat abans que s'acabi l’any. És per això que, malgrat que tothom xiuli, la negociació de la sedició i la dels comptes públics es miren de reüll.
Els altres canvis
Més enllà de la sedició, l’altre gran interrogant és saber si Esquerra obtindrà també altres modificacions legals, com per exemple en la malversació, per aconseguir així que aquest delicte caigui d’aquells processos judicials en què es vincula amb el referèndum. Una última variable a tenir en compte és que, a mesura que s’acosti la data límit -finals d’any-, l’ambient es complicarà, sobretot a Madrid. El primer exemple no ha tardat a veure’s: dijous el PP va frenar l’acord que ja tenia embastat amb el PSOE sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb l’excusa que rebutjava frontalment la reforma del Codi Penal.
Què diu el codi penal
Extracte dels articles legals que parlen de la sedició i la malversació
- Article 5441. Són reus de sedició els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, que s’apliquin les lleis o que qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic exerceixi legítimament les seves funcions o compleixi els seus acords o les resolucions administratives o judicials.
- Article 5451. Els qui hagin induït, sostingut o dirigit la sedició o hi apareguin com els principals autors han de ser castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si són persones constituïdes en autoritat. En els dos casos s’ha d’imposar, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix termini.
- Article 4321. L’autoritat o el funcionari públic que, amb ànim de lucre, sostregui o consenti que un tercer, amb el mateix ànim, sostregui els cabals o efectes públics que tingui a càrrec seu per raó de les seves funcions incorre en la pena de presó de tres a sis anys i inhabilitació absoluta per un termini de sis a deu anys. 2. S’ha d’imposar la pena de presó de quatre a vuit anys i la d’inhabilitació absoluta per un termini de deu a vint anys si la malversació revesteix una gravetat especial atesos el valor de les quantitats sostretes i el dany o l’entorpiment produït al servei públic.