Totes les carpetes de la negociació del futur Govern

BarcelonaDiu la teoria que la negociació és un mètode de resolució de conflictes en què totes les parts cedeixen en alguna cosa per arribar a un acord. I en les converses per formar el nou govern de Catalunya hi ha unes quantes carpetes que requeriran cintura d’ERC, JxCat i la CUP per evitar una repetició electoral: des del rumb que ha de prendre el Procés fins al repartiment dels càrrecs del Govern, passant per la relació amb altres forces -com els comuns i el PSC- i la composició de la mesa del Parlament. El compte enrere ja ha començat i el primer termini de la negociació és el 12 de març amb la constitució de la cambra.

La mesa del Parlament

El primer desllorigador de tota la negociació

Dels set membres que té l’òrgan rector de la cambra, si el sobiranisme juga bé les cartes se’n podria emportar cinc. Però el nucli del conflicte és qui es queda la presidència. La CUP ha fet el pas de demanar-la però JxCat també hi aspira perquè ja és tradició que el màxim representant de la cambra sigui per a la segona força independentista. ERC aguanta la respiració confiant que finalment acabi en mans dels anticapitalistes, però alhora reclama a la CUP que doni a canvi una estabilitat sostinguda durant la legislatura. Ara bé, si ERC opta per aliar-se amb la CUP per a la presidència del Parlament, fonts de Junts admeten que es complicaria el suport a la investidura. Si la negociació de la mesa és pacífica, serà més fàcil que la resta vagi rodat.

El paper de Borràs

Valora ser al Govern o situar-se a la presidència del Parlament

Des de Junts afirmen que el rol de Borràs no està tancat i que hi ha fins a tres opcions: ser al Govern, ocupar la presidència del Parlament o ser presidenta del grup parlamentari. La decisió és important pel recorregut del seu lideratge a JxCat, condicionat per l’espasa de Dàmocles que representa la seva causa al Tribunal Suprem.

En funció de Borràs s’ordenaran la resta de peces de Junts. Si se situa a l’executiu, la vicepresidència s’hauria de separar de l’àmbit econòmic per associar-la a una altra àrea o recuperar la conselleria en cap. En aquest escenari, Junts necessitaria una figura per a la presidència del Parlament, càrrec per al qual apareixen uns quants noms: Gemma Geis, Albert Batet, Meritxell Budó o Josep Costa. La situació seria diferent si Borràs optés per la cambra, perquè un altre dirigent ocuparia el lideratge de JxCat al Govern. S’apunta a Elsa Artadi, que podria ser-ne vicepresidenta econòmica. Ara bé, no és l’única dirigent amb aspiracions a Economia: també hi ha Ramon Tremosa i Joan Canadell.

Estratègia compartida

El referèndum pot tornar a ser el mínim comú denominador

Per no repetir les desavinences, els partits asseguren que han començat la negociació parlant d’estratègia. El referèndum torna a aparèixer com a idea clau, malgrat que amb molts matisos. ERC proposa demanar-lo al govern espanyol a través de la taula de diàleg; JxCat portava al programa (juntament amb la DUI) demanar a la UE que pressioni per forçar-lo, i la CUP advoca per un nou referèndum (unilateral) el 2025. D’aquests fulls de ruta, s’intentarà pactar-ne un, a més del marge que es dona a la interlocució amb el govern espanyol. També serà clau l’agenda d’esquerres que volen potenciar tant ERC com la CUP.

Interior i els Mossos

La conselleria que tothom vol evitar ja es perfila per a ERC

“És probable, és probable”. És el que responen la majoria de veus republicanes quan se’ls pregunta si ERC assumirà la conselleria d’Interior, segurament la que més desgast genera. Esquerra té assumit que és un dels preus a pagar a canvi de liderar la Generalitat. Ara per ara s’ho agafen pel costat positiu, perquè els dona marge per garantir a la CUP que hi haurà canvis al departament i així aconseguir els seus vots per a la investidura. De moment, republicans i anticapitalistes s’han compromès a fer un “pla de xoc” per canviar el model de seguretat. La idea és portar el debat al Parlament i que sigui la cambra la que faci un encàrrec al Govern sobre què cal canviar-ne. Va ser així com el 2013 es va aprovar prohibir les pilotes de goma. I qui seria el substitut de Sàmper? ERC pensa en un conseller consolidat o buscar un perfil independent.

Intercanvi de conselleries

Si la CUP no hi entra, es torna a perfilar un govern 50-50

Malgrat no haver debatut a fons la qüestió, si la CUP no entra al Govern es perfila una coalició 50-50. Per a JxCat es podria mantenir l’esquema d’aquesta legislatura, però a l’inrevés. Això implica que podria assumir conselleries com Salut, amb Josep Maria Argimon, Economia i Exteriors. En campanya també va proposar fusionar Empresa amb Treball, ara en mans d’ERC. Alhora, els republicans ja han dit que també aspiren a noves conselleries com la de Transició Climàtica (que pot afectar el departament de Territori que pilota Damià Calvet) i la de Feminismes.

El rol dels comuns

ERC i JxCat tenen visions diferents

ERC vol que els comuns tinguin un paper participatiu els pròxims quatre anys, ja sigui entrant al Govern o bé participant en la governabilitat. Seria la manera de visualitzar el que els republicans en diuen una legislatura de “via àmplia”, és a dir, que la governabilitat del país es fa extensiva a altres actors sobiranistes i d’esquerres. Però la jugada és complicada perquè els comuns i JxCat es veten. Esquerra manté els contactes amb els de Jéssica Albiach.

Pressupostos

La difícil operació de lligar-los a la investidura

Un dels anuncis importants que Pere Aragonès va fer en campanya era que volia lligar la investidura als pressupostos. És a dir, negociar dos pactes pel preu d’un i garantir-se els comptes a un any vista. Els republicans asseguren que insistiran en aquesta opció però admeten que cada vegada se’ls complica més. Ja serà prou complicat convèncer la CUP o els comuns perquè donin els seus vots per a la investidura per afegir-hi, a més, un acord pels comptes. El pròxim conseller d’Economia, per tant, tindrà deures.