El tortuós camí judicial de Podem

MadridDes de gairebé el seu naixement, a Podem l’han assetjat les investigacions judicials. És veritat, però, que la majoria han acabat en no res. De les més de 25 denúncies o línies d’investigació que s’han obert contra el partit lila, la gran majoria han quedat arxivades. Un dels casos més paradigmàtics és el de l’anomenat informe PISA (Pablo Iglesias, SA) que atribuïa al govern de l’Iran el finançament de Podem, però que no va tenir cap recorregut judicial. A hores d’ara, però, queden tres causes obertes: Neurona, Dina i el cas de les suposades cuidadores dels fills de Pablo Iglesias i Irene Montero. Tres causes que fan que a Podem parlin d’un “assetjament judicial”.

L’última novetat en la croada judicial contra el partit lila és la imputació d’una altra extreballadora de premsa de Podem al Congrés, Gara Santana, en el cas de les cuidadores, que investiga Juan José Escalonilla. El jutge estudia si Podem estaria malversant diner públic per pagar cuidadores dels fills d’Iglesias i Montero fent-les passar per treballadores de premsa del partit, una acusació que els dirigents del partit consideren increïble. La imputació de Santana s’afegeix a la de Teresa Arévalo, que va ser cap de gabinet d’Irene Montero -que continua formant part de l’equip de la ministra-, arran d’un viatge de campanya a Alacant. Tots els testimonis, però, han negat que Arévalo cuidés els fills de la titular d’Igualtat i l’exvicepresident espanyol en el viatge.

La imputació de Santana neix de la declaració d’una extreballadora de l’equip de logística de Podem en el marc del cas Neurona. La causa es va obrir l’any 2020 arran de les denúncies de l’exadvocat de Podem José Manuel Calvente i l’extreballadora del partit Mónica Carmona. De les set línies d’investigació obertes aleshores, només una continua vigent: la que investiga el contracte amb la consultora mexicana Neurona durant les eleccions generals de l’abril del 2019. Al gener, la Fiscalia va oposar-se a prorrogar la instrucció, però el jutge Escalonilla va decidir igualment ampliar-la. Podem va aportar més proves pericials sobre el contracte de 363.000 euros per refutar que va ser simulat, com sosté el magistrat.

El cas que fa més anys que està obert i el que ha donat més girs és el Dina. “Van per tu”, li va dir l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, a Pablo Iglesias, segons relata l’exvicepresident espanyol al seu últim llibre Verdades a la cara (Navona). La causa es remunta al 2015, amb el robatori de la targeta del telèfon mòbil de Dina Bousselham, exassessora d’Iglesias, i és una peça separada del cas Tàndem, ja que va ser a casa de l’excomissari José Manuel Villarejo on la policia va trobar arxius amb el nom de Dina. Prèviament, el digital OK Diario havia publicat part del contingut de la targeta. El dispositiu va arribar a les mans d’Iglesias, que mesos després el va retornar a Bousselham. L’exassessora ha canviat de versió sobre si va poder accedir als arxius quan la va rebre. En la declaració del 15 de març va confirmar el canvi del 2020: que en un inici havia pogut entrar-hi però dies més tard ja no funcionava. Això va fer que el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón en posés en dubte la credibilitat. Bousselham es va disculpar per no haver-se explicat amb “claredat” al principi. El mateix Castellón ha intentat canviar la condició de perjudicat d’Iglesias per la d’imputat pels delictes de danys informàtics, revelació de secrets i denúncia falsa, però el Tribunal Suprem va desestimar la imputació. La causa, de fet, està ja en la fase final i el magistrat ha donat per acabada la investigació al no trobar proves contra Iglesias.