Diego Torres: "Vam seguir les instruccions de l'advocat del cap de l'Estat"

PalmaDiego Torres ha declarat avui al judici del cas Nóos que quan el seu exsoci Iñaki Urdangarin va deixar l'Instituto Nóos es va quedar sense saber a què dedicar-se. D'entrada van voler crear una altra fundació "sense cap implicació econòmica" però l'assessor legal de la casa reial espanyola i comte de Fontao, José Manuel Romero, els ho va treure del cap i els va donar unes altres instruccions que van seguir per crear la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social. "Nosaltres no ho vèiem d'aquesta manera", ha dit Torres, "però si et ve un senyor que és l'advocat del cap de l'Estat i et diu que cal fer-ho així, doncs segueixes les seves instruccions".

Torres, que tal com va fer ahir ha continuat desviant responsabilitats a la casa reial espanyola, ha assegurat que volien crear la fundació perquè Urdangarin pogués continuar vinculat als temes esportius, els que realment "l'omplien", no com els consells d'administració de diferents empreses dels quals formava part i d'on també cobrava. Romero, segons la versió de Torres, d'entrada va aprovar la idea i llavors van crear la fundació Areté. Però quan ho van dir a l'assessor de la casa reial aquest "es va estirar els cabells".

"Això no pot ser, us esteu precipitant", assegura que els va dir Romero, i els va aconsellar que era millor que "uns empresaris constituïssin una fundació i més endavant convidessin Urdangarin a ser-ne president". Tot i que no hi estaven d'acord, d'entrada, van seguir aquestes instruccions, ha dit Torres. L'empresari a qui es va encarregar la fundació que després havia de presidir Urdangarin va ser Joaquim Boixareu. "Em vaig sorprendre quan Boixareu ens va passar una factura", ha dit Torres.

Torres també ha identificat el funcionari d'Hisenda que, segons ja va declarar ahir, revisava anualment els comptes de l'Instituto Nóos. Es tractaria de Federico Rubio Carvajal, "la persona que s'encarrega de les declaracions de la renda de tots els membres de la família reial", ha dit. També hauria estat l'autor de l'informe que recomanava al rei Joan Carles que guardés l'herència que va rebre del seu pare, Joan de Borbó, en un compte a Suïssa "per pagar menys impostos", segons ha dit.

L'exsoci d'Urdangarin ha admès tot això durant l'interrogatori del fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, que s'ha acabat aquest migdia cap a la una després de gairebé un dia i mig molt intens. La declaració de Torres en el judici, però, continua: encara l'han d'interrogar les altres acusacions –Manos Limpias i els governs de l'Estat i Balear– i els advocats defensors dels altres acusats. Es preveu que la intervenció de l'advocat de Torres, Manuel González Peeters, pugui ser especialment llarga.

La tristor d'Urdangarin

Urdangarin havia de deixar l'Instituto Nóos precisament seguint les instruccions de Romero. Teòricament l'hauria d'haver deixat el 2006 però no ho va fer del tot. Així ho ha admès Torres durant el segon dia de declaració en el judici del cas Nóos, arran de les preguntes del fiscal Pedro Horrach. Torres ha admès que el cunyat de l'actual rei d'Espanya continuava involucrat "a molta més distància" en les activitats de Nóos. "Durant la realització del fòrum li trucàvem perquè sabíem que estaria trist no podent participar", ha reconegut Torres en referència a l'últim Illes Balears Forum, pel qual Nóos va cobrar més d'un milió d'euros del govern de Jaume Matas.

La pregunta del diputat socialista Antoni Diéguez al Parlament balear sobre la despesa de més d'un milió d'euros públics per pagar el congrés de turisme i esports de l'Instituto Nóos havia fet saltar la llebre. Des de llavors "per recomanació de l'advocat del rei, [Urdangarin] no participa en actes formals, però continua informant", ha dit Torres, i ha afegit que no cobrava perquè no feia feines per a l'Instituto. Tot i això uns minuts abans ja havia reconegut que Urdangarin va fer gestions perquè Nóos cobrés una factura pendent del Govern Balear.

La pregunta del diputat socialista no només va desencadenar l'allunyament formal d'Urdangarin, també va causar problemes per cobrar a l'Instituto Nóos, ha explicat. D'entrada des del Govern Balear els deien que faltaven feines per fer, ha reconegut Torres. De fet això és el que ha defensat fins ara el llavors director general d'Esports, José Luís Ballester, més conegut com a Pepote Ballester. Però Torres assegura que no és veritat. "Hem escoltat mentides al·lucinants durant la primera setmana" del judici, ha dit avui.

L'exsoci d'Urdangarin assegura que Nóos no havia acabat les feines compromeses i que per això s'oposava a pagar-los. La versió de Torres és diferent: "L'explicació real és la que finalment Pepote va tenir la decència de donar-me a la cara: com que hi havia pregunta parlamentària, si no pagaven no hi hauria queixes". O sigui que, segons Torres, el govern Matas no volia pagar les factures pendents de l'Illes Balears Forum per evitar sospites.

D'entrada Pepote Ballester va deixar d'agafar-los el telèfon, ha dit Torres, que quan va passar això va trucar a Urdangarin per demanar-li que fes de mitjancer amb el Govern Balear. Tot i l'incident, Nóos va continuar complint els compromisos assumits en el conveni, segons ha dit l’acusat. Fins i tot, es va organitzar la presentació a Eivissa del pla estratègic vinculat a la celebració dels fòrums sobre esport i turisme. Pepote, no obstant això, va anul·lar l’acte "perquè faltaven quatre dies per a les eleccions i ho veurien com un acte electoral". "No podríem haver actuat millor", ha conclòs Torres sobre els convenis signats amb el Govern Balear.

8 milions d'euros en factures creuades

Les societats i empreses de la trama Nóos es van creuar un total de 425 factures entre el 2003 i el 2008, segons ha explicat l'advocada de l'Estat Dolores Ripoll durant l'interrogatori a Diego Torres en el judici. En total aquestes factures representen 8 milions d'euros, unes xifres que Diego Torres considera "una mica exagerades". "És impressionant, estan incloent un club nàutic on jo anava, sort que no hi han posat Esade o serien 38 milions, no 8", ha dit Torres en veure els documents de l'Agència Tributària.

De les 425 factures que es creuaven les empreses de Nóos 110 són només del 2007. Torres ha defensat que era "normal" que les empreses de la trama es creuessin factures. "No em sembla il·lògic", ha insistit, tot i que reconeix que "això complica les coses", en referència a la gestió de les empreses. Torres defensa que col·laboradors autònoms facturaven a les empreses, cada una de les quals estava especialitzada en temes concrets, i que era lògic que aquestes es facturessin entre elles.

L'advocacia de l'Estat, així com el fiscal Pedro Horrach i el jutge instructor José Castro, defensen que tot aquest encreuament de factures en realitat era per amagar el buidatge dels diners públics que cobrava l'Instituto Nóos i les fundacions que el van succeir. Ripoll, però, ha posat en dubte que hi hagués cap especialització entre les empreses perquè tenien conceptes idèntics o semblants. "Potser vostè no pot apreciar la diferència" entre les feines que feia cada empresa, ha dit Torres, "però jo sí que la sé apreciar".

L'empresa Virtual es dedicava a les investigacions de mercat, segons Torres; Shiriamasu, als plans de màrqueting; Intuit, a estratègia; Nóos Consultoria, a l'estratègia en patrocini i mecenatge, segons Torres. "En una escola de negocis són assignatures completament separades que fan professors diferents", s'ha justificat.

Torres exaspera Horrach i el tribunal ho permet

Abans d'entrar amb l'Illes Balears Forum Torres ha continuat durant més de mitja hora el monòleg que ja havia començat ahir a la tarda per justificar un a un una sèrie de contractes de treballadors de les societats de la trama Nóos. Així vol intentar demostrar que no hi havia contractes falsos per inflar factures i buidar l'Instituto Nóos dels diners que captava de les institucions. "No s'intenten colar factures, no s'ha fet res estrany", ha afirmat Torres. Fins i tot ha deixat anar que van haver d'acomiadar un treballador "per posar la mà a la caixa". L'Instituto Nóos era, teòricament, una entitat sense afany de lucre i va cobrar uns sis milions d'euros dels governs balear i valencià. El fiscal, per la seva banda, intenta demostrar que una bona part d'aquests diners van acabar a les butxaques d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres.

Aquesta actitud de Torres ha exasperat Horrach, que ha vist com el tribunal permetia a l'exsoci d'Urdangarin entretenir-se amb tota mena de detalls que considera sobrers i, en canvi, li tallava les ales quan se centrava en la seva especialitat en els judicis: l'interrogatori dur i intens, però amb respecte. Un exemple: quan Horrach, arran d'una de les moltes explicacions inacabables de Torres, li ha deixat anar amb la veu una mica alta "això ho ha dit tres vegades, ja ho he entès", Romero l'ha tallat: "Senyor Horrach, puc demanar respecte? Això sobra, aquestes consideracions sobren".