Torrent torna a proposar la investidura de Sànchez

BarcelonaDivuit dies després de renunciar, Jordi Sànchez tornarà a ser el candidat a la investidura. El president del Parlament, Roger Torrent, el proposarà avui un cop completada una fugaç nova ronda de contactes -la quarta de la legislatura- amb els líders dels grups parlamentaris. El pla, doncs, es torna a dir Sànchez, tot i que fonts sobiranistes reconeixen que aquest nou intent probablement només servirà per fer enrojolar encara més la justícia espanyola. Torrent fixarà probablement el ple d’investidura per dijous que ve, però sembla difícil que el magistrat del Suprem Pablo Llarena permeti a Sànchez acudir a l’hemicicle per defensar el seu pla de govern. Els seus advocats fa dies que demanen una nova oportunitat per a l’expresident de l’ANC tenint en compte que hi ha un nou element damunt la taula: el posicionament del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. L’ONU reclama a l’Estat que adopti “totes les mesures necessàries” per garantir els drets polítics de Sànchez, i això és precisament el que els seus advocats han demanat a Llarena, que té cinc dies per exposar la seva posició abans del ple.

La candidatura de Sànchez és l’única que hi ha ara mateix damunt la taula. JxCat la proposa i ERC hi dona suport, igual que ha passat abans amb Carles Puigdemont i Jordi Turull. I tampoc ha canviat la posició de la CUP. Ahir, el diputat Carles Riera va subratllar que no es mourien de l’abstenció. Si Llarena permet a Sànchez anar al Parlament, no podrà ser investit ni en primera ni en segona volta, tret que JxCat i ERC puguin comptar amb els vots dels diputats a l’exili. La mesa va acceptar la setmana passada que Puigdemont -en aquell moment a la presó- delegués el seu vot i, segons van explicar diverses fonts a l’ARA, Antoni Comín té la intenció de demanar el mateix. La situació processal del conseller de Salut va canviar dijous, quan la justícia belga li va imposar mesures cautelars fins que es resolgui el seu procés d’extradició. La més important, la impossibilitat de sortir del país sense autorització de la fiscalia belga. Una situació semblant a la de Puigdemont a Alemanya. Sense llibertat de moviments, Comín es planteja delegar el vot en el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, al·legant que, encara que volgués no podria assistir al debat d’investidura. Els serveis jurídics d’ERC -que li ha demanat repetidament que deixi l’escó- avaluen la idoneïtat d’aquesta estratègia, tenint en compte que una impugnació del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC) podria congelar o anul·lar la investidura. De moment, la mesa del Parlament no ha revocat la delegació de vot de Puigdemont i, si s’hi suma la de Comín, la majoria sobiranista haurà de decidir com actua. El PP ja ha avançat la predisposició de portar el cas al TC.

Un pacte anunciat i desmentit

Amb els vots de Puigdemont i Comín i l’abstenció de la CUP, Sànchez seria president en segona volta per 66 vots a favor, 65 en contra (Cs, PSC-Units, Catalunya en Comú-Podem i el PP) i 4 abstencions. S’entén que Sànchez podria votar-hi presencialment i els diputats en presó provisional (Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Oriol Junqueras) també han delegat el vot. Aquest seria el mateix esquema per a la votació del pla D, que fonts sobiranistes auguren que arribarà abans de Sant Jordi. JxCat encara no ha fet públic el candidat que haurà de substituir Sànchez si no rep el permís del Suprem, però ahir en una entrevista a TV3 Elsa Artadi es mostrava confiada a desbloquejar la situació a curt termini. “Potser no en primera votació, però no tenim cap dubte que la passarem [la investidura] en segona votació. Tenim lligat a tres que passarà això”, explicava al voltant de les negociacions amb ERC i la CUP. Però els anticapitalistes negaven tot seguit que hi hagués cap pacte. “Aquest acord no existeix”, va avisar Riera en roda de premsa al Parlament. Els cupaires, de fet, van remarcar que el ple de la setmana que ve no es convoca fruit de cap negociació amb ells i van insistir que “l’únic” candidat que representa un “embat democràtic amb l’estat espanyol” és Puigdemont.

Tot i estar en llibertat sota fiança des d’ahir, Carles Puigdemont no pot optar reglamentàriament a la investidura perquè tant el TC com els lletrats del Parlament mantenen que no es pot fer a distància. Malgrat que la CUP i alguns independents de JxCat vulguin tornar a proposar-lo com a candidat, fonts sobiranistes afirmen que aquesta opció no és, ara per ara, damunt la taula de Torrent.

JxCat vol evitar que Puigdemont renunciï a la condició de diputat perquè pugui ser investit després de la reforma de la llei de la presidència, que ja s’ha començat a tramitar al Parlament. Per això insistiran en l’estratègia de la delegació de vot, tot i que els lletrats no consideren que sigui vàlida per als exiliats. En tot cas, el magistrat Llarena no s’atura en la idea de suspendre preventivament -sense sentència- tots els diputats processats per rebel·lió. També Puigdemont i Comín, tot i que en el seu cas és dubtós que pugui tirar-la endavant perquè cap d’ells està empresonat, un dels requisits que exigeix la llei. A més a més, si acaben sent extradits per malversació només podran ser inhabilitats després del judici.