Torrent i Maragall es querellen contra l'exdirector del CNI per "espionatge polític"

BarcelonaEl president del Parlament, Roger Torrent, i el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, s'han querellat contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán per "espionatge polític", després que una investigació dels diaris El País i The Guardian fes públic que els mòbils dels dos polítics van ser objectiu de PegasusThe Guardian fes públic que els mòbils dels dos polítics van ser objectiu de Pegasus, un programa espia desenvolupat per la companyia israeliana NSO que en teoria només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. Per això, la querella també afecta aquest conglomerat empresarial. "Hem presentat una querella conscients que és gairebé la nostra obligació davant la inacció, silenci, i manca d'iniciativa" de la "Fiscalia i les institucions de l'Estat", ha assegurat Maragall: "Avui comença un camí que ens permetrà acreditar que aquests fets són evidències, i fins a quin punt s'han vulnerat els drets personals polítics, i institucionals".

El text fa un resum dels fets que es denuncien, en què es recorda que la primavera del 2019 l'empresa WhatsApp va detectar que s'havia aprofitat una vulnerabilitat del seu programari per "dirigir un atac informàtic" contra objectius "prèviament seleccionats pels atacants". Dues de les víctimes de l'atac, segons la querella, van ser Torrent i Maragall, al costat d'activistes pels drets civils, periodistes, advocats, diplomàtics i polítics d'arreu del món.

L'atac consistia en infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus de l'empresa NSO, una eina que "només es ven a organismes governamentals" i que, en el cas d'Espanya, "ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz". Segons la querella, "la forma d'infecció subreptícia" ni estava"autoritzada" per cap jutge "ni podia estar-ho d'acord amb la llei espanyola". A més, el text afirma que la infecció va permetre "interceptar totes les comunicacions" de Torrent i Maragall i "monitoritzar" els seus telèfons "amb funcions de control absolut", cosa que inclou "el robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc."

Segons els querellants, WhatsApp va poder detectar l’atac perquè els autors van utilitzar "fraudulentament" la seva infraestructura de servidors, de tal manera que la companyia de missatgeria "va poder analitzar posteriorment els logs de trànsit" i va poder identificar els números de telèfon als quals els atacs anaven destinats. Entre aquests números de telèfon, afirma el text de la querella, "es van identificar" els de Torrent i Maragall. WhatsApp els hi va comunicar directament.

"Violen els drets a la intimitat i al secret de comunicacions"

D'altra banda, els querellants afirmen que Pegasus és una "ciberarma d’espionatge d’extrema sofisticació i funcionalitats" que "violen els drets a la intimitat, a la protecció de dades i al secret de les comunicacions". És per això que, afegeixen, està qualificada "de forma anàloga a l’armament convencional" en la legislació d’exportacions israeliana i en queda registre d’exportació, controlat pel ministeri de Defensa israelià.

El seu funcionament "permet un control que desborda qualsevol monitorització prevista en la llei espanyola", sense necessitat de col·laboració tècnica dels proveïdors de serveis digitals o empreses de telefonia i "sense respectar ni els principis ni la regulació" previstos a la llei d'enjudiciament criminal. També afirma que els experts de l’organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, "han pogut determinar" la "veracitat" d’aquesta informació, la "certesa" dels atacs duts a terme i la "condició d’objectiu" dels terminals de Torrent i Maragall. La querella afegeix, a més, que les fonts que apunta El País “situarien" aquest fet "dins una línia d’actuació del CNI enquadrada en el que es denomina Unidad de Defensa de los Principios Constitucionales i que es dirigiria contra polítics independentistes".

En aquest sentit, el text de la querella afirma que "el perfil dels ciutadans víctimes d’espionatge" apunta a "l’existència d’un mòbil d’espionatge polític vinculat als serveis d’intel·ligència estatals", si es té en compte que "no hi ha elements per pensar que NSO serveixi els seus productes a altres organismes que no siguin d’intel·ligència o policials". De fet, a la querella Torrent i Maragall recorden que un exempleat de NSO "ha identificat" l’estat espanyol com a client de l’empresa des de l’any 2015, "i més concretament el CNI".

Exigeixen a Sánchez i Iglesias que es moguin

En declaracions als mitjans de comunicació, Torrent ha lamentat que la Fiscalia "limiti els drets dels presos polítics" però al mateix temps no hagi actuat davant aquest cas: "És un símptoma de la degradació democràtica de l'Estat". I ha estès la denúncia al govern espanyol: "L'aparell judicial de l'Estat té segrestat el conflicte polític i el govern espanyol no fa res per recuperar-lo". "Prou de paraules", ha dit dirigint-se a la coalició PSOE - Unides Podem, "autoanomenada com el govern més progressista de la història": "Sánchez i Iglesias han de tenir prou coratge per parar els peus a la repressió, i si no ho fan no es mereixen ser al govern". "L'Estat no pot seguir parlant de diàleg si no abandona la línia de la repressió", ha reblat Maragall: "Sànchez s'omplia la boca de diàleg però ha fet totes les passes per allunyar-se'n".

La querella arriba pocs dies després que la mesa del Parlament acordés, amb els vots de tots els grups menys Ciutadans, que es va abstenir, presentar la denúncia al jutjat, un text en què destaca la "gravetat" que els mòbils de dos "diputats" hagin pogut ser intervinguts. "El secret de les comunicacions té una rellevància especial en l'àmbit polític, i més en el cas dels diputats", s'insisteix en l'escrit, que cita la necessitat de preservar la "voluntat parlamentària davant de qualsevol tipus de pressió o coacció", que es podria haver vist "clarament danyada amb els fets denunciats". Per a l'òrgan rector de la cambra, aquest suposat ciberespionatge "perjudica la inviolabilitat del Parlament i la seva autonomia".