Josep Costa: "Torrent inaugura la submissió del Parlament i Borràs és incapaç de revertir-la"

BarcelonaL'exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa, 1976) ja no es dedica a la política, però ha sigut notícia per haver apartat dos magistrats de la causa de l'antiga mesa del Parlament, el judici de la qual es preveu els dies 5, 6 i 7 d'octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Seuran també al banc dels acusats l'expresident de la cambra Roger Torrent i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Què fa ara que no és diputat?

— Soc funcionari de carrera a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i faig unes hores de classe a la universitat.

Segueix una estratègia de defensa pròpia al TSJC i ha apartat dos magistrats. Amb quin objectiu?

— Tinc les mans lliures per fer la meva defensa. Busco deslegitimar el tribunal i denunciar la motivació política. Aquí la peça significativa és el president del TSJC [Jesús María Barrientos], que és la persona que quan volia ascendir a magistrat del Suprem es va voler promocionar inhabilitant el president Torra.

Quan diu que té les mans lliures què vol dir?

— No m'he de coordinar amb ningú perquè no soc de cap partit ni tinc cap càrrec polític i no m'hi jugo res: em demanen una inhabilitació d'un càrrec que ja no tinc. No hauria d'afectar la meva condició de funcionari.

El TSJC no s'està blindant de cara a Estrasburg?

— És evident que, plantejat així, si guanyes una cosa en primera instància ja no tens l'oportunitat de guanyar-la en última instància, però crec que és una victòria demostrar que aquests jutges que també han inhabilitat el president Torra tenen una evident manca d'imparcialitat per jutjar independentistes. Demostrar això potser a mi em treu un motiu per anar a Estrasburg, però, en canvi, ajudarà molt el president.

No va anar a declarar. Té previst anar al judici?

— No tinc previst anunciar-ho fins que ja no pugui amagar-ho o no pugui reservar-me més aquesta decisió. L'estratègia de defensa necessita un efecte sorpresa.

Vostè ha dit que no reconeixia la legitimitat del tribunal. Si hi va no és contradictori?

— Efectivament, no he reconegut la legitimitat del tribunal, però seria massa fàcil per a ells que jo digués que no vull defensar-me. Defensar-me atacant totes les irregularitats i tensionant el tribunal pot ser més interessant que deixar-los fer.

Li han designat un advocat d'ofici per garantir que hi haurà judici.

— El tribunal pot fer el judici sense mi. L'únic que està en qüestió és si poden jutjar-me a mi, que m'autodefenso, si no em presento i no hi ha un advocat. Però a les altres tres persones acusades les poden jutjar. Ara m'han designat un advocat d'ofici [assumint que no hi seré], vulnerant el dret a defensar-me a mi mateix i posant un tercer professional en la tessitura de vulnerar els meus drets.

Vostè era diputat de Junts. Com valora el seu rol al Govern?

— Fa un any i mig que no tinc cap vincle amb el partit, mai he estat afiliat. Però crec que el pacte de govern va ser un error. L'error va començar amb la CUP investint Pere Aragonès i donant-li un xec en blanc. Això va arrossegar Junts a fer un mal pacte que no té cap intenció d'avançar cap a la independència.

I què hauria de fer el Govern, segons vostè?

— No cenyir-se a les seves competències ni sotmetre's a l'Estat. La independència es fa exactament com es volia fer l'any 2017, però el Govern mai va intentar aplicar els decrets posteriors a la declaració d'independència, ni va demanar el reconeixement internacional.

Puigdemont i Junqueras no van voler anar més enllà pel risc de violència. L'independentisme hi ha d'estar disposat?

— El que nosaltres hem d'estar disposats és a no cedir al xantatge de la violència. Hem d'assumir el risc, l'1-O ja ho vàrem fer i Espanya en va pagar un preu polític. En un marc europeu la violència política té límits.

Creu que el gruix de la ciutadania està en aquest escenari?

— La ciutadania mai no desitja un conflicte obert de cap tipus, però podem desafiar l'Estat a veure si en les circumstàncies actuals [de crisi econòmica] vol desfermar un conflicte com el 2017. Si tots pensem que la resposta del PSOE i Unides Podem seria la mateixa que el PP, per què els grups independentistes estan donant-los suport?

La presidència de Borràs i la de Torrent han estat el mateix?

— El Parlament no va defensar la seva sobirania ni abans ni ara. Des del 2017 accepta una humiliació que és la submissió al poder judicial. Torrent inaugura aquesta submissió i Borràs és incapaç de revertir-la, aquesta és la diferència. Després del 2017 es va imposar la consigna d'«hem de treure els presos» i que no vagi ningú més a la presó, i això ens situa en l'esterilitat política.

És viable un quart espai dins l'independentisme?

— Tots els diputats independentistes van donar suport a la investidura de Pere Aragonès, però hi ha molta gent dins el moviment que no se sent representada per aquest Govern. Per tant, des d'un punt de vista teòric, és evident que hi ha un espai que no està representat. Una altra cosa és quina traducció electoral tindria. És prematur.