Torrent agafa avantatge a les enquestes internes d’ERC
Els republicans neguen que ja estiguin buscant candidat a la presidència de la Generalitat, però són conscients que no poden esperar gaire per trobar-li relleu a Oriol Junqueras. Per això les enquestes internes del partit s’interessen pels nous lideratges. L’última, del mes de juliol d’aquest any, situa Roger Torrent per davant de l’altre gran aspirant, Pere Aragonès.
BarcelonaLes pròximes eleccions catalanes arribaran com a molt tard l’hivern del 2021, però en un clima d’incertesa política com l’actual els partits polítics no perden de vista que la sentència del judici al Procés o un nou fracàs dels pressupostos podria ser el detonant per a un avançament dels comicis. Per això, malgrat que només Cs ha escollit ja la seva candidata, Lorena Roldán, la resta de formacions tenen processos interns més o menys avançats. Un partit que sap que tindrà una papereta difícil és ERC, que haurà de canviar de candidat forçat per les circumstàncies: al partit ningú dubta que el “candidat a tot”, Oriol Junqueras, sortirà inhabilitat quan el Tribunal Suprem faci pública la sentència del judici al Procés.
Pere Aragonès ha agafat el timó al partit i al Govern, ungit pel mateix Junqueras, però Esquerra no acaba de tancar la porta a altres possibles candidats. Es van incloure diversos noms com a alternatives en l’última enquesta interna que va fer el partit al juliol, a la qual ha tingut accés l’ARA. Junqueras és, de llarg, el candidat més conegut i més valorat entre els votants sobiranistes, que situen, almenys sobre el paper, Roger Torrent per davant d’Aragonès.
La projecció pública del president del Parlament fa que sigui més conegut que el vicepresident de l’executiu. Demoscòpicament, això es tradueix en gairebé vint punts de diferència entre tots dos en l’enquesta interna del juliol. Són xifres similars a les de l’enquesta que l’ARA va fer a finals de l’any passat, en què gairebé un 87% dels enquestats afirmaven que coneixien Torrent però només un 62% coneixien Aragonès.
Valoracions
Pel que fa a la valoració, Torrent supera el seu company de partit entre els votants de JxCat, la CUP i els comuns, i també entre els d’ERC. De nou, dades similars a les de l’enquesta de l’ARA. El nombre de persones que atorguen la puntuació màxima (9 i 10) també beneficia el president del Parlament, tot i que lluny dels números de Junqueras, a qui els republicans no dubtarien en tornar a presentar com a cap de llista si no acabés sent inhabilitat.
L’enquesta no planteja que la decisió hagi de ser entre Aragonès i Torrent. Hi ha diversos candidats més sobre els quals es demana l’opinió als ciutadans, entre ells Junqueras i la secretària general del partit. Marta Rovira viu exiliada a Suïssa i va ser, de facto, la candidata d’ERC el 21-D tenint en compte que Junqueras ja havia estat empresonat. En aquest últim sondeig no hi ha el nom de Joan Tardà, exportaveu dels republicans a Madrid, però la seva figura sí que ha sigut objecte de pregunta en altres enquestes del partit, segons apunten diverses fonts consultades per l’ARA. Tardà, que en general obté una bona valoració de les esquerres, és el candidat més castigat pels electors de l’òrbita de JxCat, segons les fonts.
El partit es va negar ahir a fer cap tipus de declaració sobre l’enquesta interna al·legant que l’únic candidat que hi ha sobre la taula es diu Oriol Junqueras. Una reacció similar a la que aquest diari va obtenir de fonts pròximes al president del Parlament, que també van apuntar Junqueras com a únic candidat. En cas que sigui inhabilitat i s’hagi d’escollir un substitut, aquestes fonts apunten que al partit hi ha diverses persones que arribat el moment podrien assumir aquesta responsabilitat.
Per la seva banda, fonts pròximes al vicepresident Aragonès també van esquivar la qüestió, descartant fer valoracions sobre un document de treball intern.
Dues carreres polítiques
Aragonès, de 37 anys, és membre de l’executiva nacional d’ERC des del 2003, quan va accedir-hi com a portaveu de les JERC. Des d’aleshores, la seva influència al partit ha crescut fins a situar-se com a número 3 de la formació per l’empresonament del president i l’exili de la secretària general. A partir del 15 de setembre passarà a ser el coordinador nacional d’Esquerra, un càrrec de nova creació. Al costat de Junqueras va créixer tant al Parlament -on es va incorporar el 2006- com al Govern, on va ocupar la secretaria d’Economia entre el 2015 i el 2017 i es va convertir en vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia rellevant precisament Junqueras. Algunes fonts republicanes apunten que un nou fracàs amb els pressupostos del 2020 -no ha pogut aprovar els del 2019- li restaria possibilitats de ser candidat, tot i que se li valora la capacitat de gestió que ha demostrat aquests anys. També té experiència en política municipal com a regidor a Pineda de Mar.
Per la seva banda, Torrent (40 anys) va ser alcalde de Sarrià de Ter entre el 2007 i el 2018 i és diputat al Parlament des del 2012. Va ser escollit president del Parlament el gener de l’any passat, i va començar el seu mandat amb polèmica, quan JxCat va carregar contra ell acusant-lo de ser el principal obstacle per impedir la investidura a distància de Carles Puigdemont. Aquell episodi va tenir ecos aquest cap de setmana passat, quan fonts pròximes al president de la Generalitat, Quim Torra, explicaven a l’ACN que Torrent s’hauria de preparar per si calgués investir Puigdemont com a resposta a la sentència del Suprem.
Ara per ara, a més de ser els dos candidats més ben posicionats, són les dues principals figures institucionals del partit. Tot i que els perfils són diferents, no hi ha gaires diferències de fons en el discurs de l’un i de l’altre, i fonts pròximes a tots dos neguen que hi hagi possibilitats que les seves aspiracions creïn esquerdes internes.