Quim Torra: “Si hem de dubtar de Junqueras, Puigdemont o Lluís Llach, pleguem”

Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural. / PERE TORDERA
i David Miró
22/04/2016
2 min

BarcelonaEn un moment de desconcert en el moviment sobiranista, Quim Torra s’ha proposat respondre a la pregunta del milió: com aconseguirà Catalunya la independència en la recta final del procés? Això és el que s’explica a Els últims 100 metres (Angle Editorial), obra d’un editor convertit en activista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿No et sents una mica com el coach del procés?

[Riu.] No hauria de ser així, però segurament és producte de la nostra natura ciclotímica. Aquesta falta de confiança en nosaltres mateixos és el principal defecte dels catalans.

¿El resultat del 27-S va ser una galleda d’aigua freda?

Fixa’t que el 27-S l’independentisme guanya a totes les comarques, que amb el resultat de JxSí i la CUP s’hauria superat el 50% de vots en totes les anteriors eleccions, i al final només va quedar a 80.000 vots...

¿I sense el 50% es pot fer la independència?

La comunitat internacional ens exigirà el 50%. Per tant, es tracta de crear una tempesta perfecta, amb els ingredients de la mobilització i la no cooperació amb l’Estat, per forçar la celebració d’un referèndum.

Però això no és el que diu el full de ruta pactat.

Sí, però el full de ruta partia del fet que teníem aquest 50%. I crec que si ara fem unes constituents tindrem el mateix problema que el 27-S. Alguns partits no voldran jugar i tindrem problemes per comptar-nos.

Però l’Estat tampoc no permetrà un referèndum.

Llavors hem d’anar a escenaris gandhians de no cooperació. L’esquema que explico l’ha teoritzat el professor Gene Sharp, màxima autoritat en acció política no violenta: primer protestes, després no cooperes i, finalment, suplantes unes institucions per unes altres. Això és la llei de règim jurídic català.

Sembla un pla ben definit...

Sí, però tot pot saltar pels aires en qualsevol moment en funció de l’hostilitat de l’estat espanyol. ¿Deixarem que la Carme Forcadell deixi de ser presidenta del Parlament? ¿O que es condemni el president Mas o l’alcaldessa de Berga? Al final, però, tot dependrà de la gent. Si hi és, tot és possible. Si no, res és possible.

Quina lliçó has après de les entitats sobiranistes?

Una, sobretot. És fonamental que tinguin una posició independent. I en alguns moments els partits polítics s’han imposat a les entitats.

¿Les tensions partidistes poden arruïnar el procés?

Sí, però jo demano responsabilitat. Si hem de dubtar de Junqueras, Puigdemont o Llach, pleguem.

stats