Torra recepta serenitat en el segon aniversari de l’1-O

Considera la votació de fa dos anys com "la data fundacional del camí cap a la República Catalana"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ahir en l’acte d’homenatge als 131 presidents de la Generalitat que es va fer a tocar de la muntanya de Montserrat.
Quim Bertomeu / Mireia Esteve
30/09/2019
3 min

BarcelonaSi el primer aniversari de l’1-O serà recordat pel missatge de Torra als CDR -“Apreteu i feu bé d’apretar”-, dilluns el president de la Generalitat va canviar de consigna. En un acte al Bruc per reivindicar els 131 presidents que ha tingut la Generalitat en la seva història, va insistir que cal seguir avançant cap a la República, però va demanar als catalans fer-ho “tranquils i serenament”. “Necessito que seguim com ho hem fet sempre, tranquils i serenament, però sempre endavant, sense aturar-nos”, va dir. Torra es va pronunciar en aquests termes després de l’empresonament la setmana passada de set CDR acusats de terrorisme. No s’hi va arribar a referir explícitament, però sí que va admetre que els últims dies havien sigut “difícils”. Malgrat tot el context advers, el president va assegurar que l’1-O continua sent una fita plenament vigent, “la data fundacional del camí inaturable cap a la República Catalana” i un exemple “de solidaritat molt especial” entre els ciutadans que van defensar els col·legis electorals, una actitud que va demanar que es mantingui.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El president va aprofitar l’acte per repassar alguns dels màxims mandataris que ha tingut la Generalitat en els seus més de 600 anys d’història i es va aturar en alguns, com per exemple José Montilla (2006-2010). Per Torra, la presidència del socialista va ser un exemple de la “cohesió social” de Catalunya, que va situar en el màxim càrrec institucional una persona nascuda fora del país. En el mateix acte, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, també va posar l’accent en la mateixa qüestió: “Intentaran dividir-nos, però som un poble de pau”. A més, el vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, va llançar un toc d’atenció als partits que, passats dos anys, han començat a qüestionar la legitimat de l’1-O: “Va ser un acte que no podem malbaratar ni menystenir”.

La clau de volta

Des de la presó de Lledoners, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart també van incidir en el caràcter pacífic de l’independentisme. “La no-violència és la clau de volta que sosté la nostra causa”, van deixar escrit ahir. Just el dia que fa dos anys de l’1-O, Sànchez i Cuixart recorden -en un article conjunt que l’ARA publica a la pàgina 28- que és precisament la resistència no-violenta la que va permetre “doblegar la decisió de tot un estat” que pretenia prohibir les urnes de l’1-O. I, davant els empresonaments de la setmana passada i les acusacions de terrorisme contra l’independentisme, tots dos creuen que continua sent l’eina per plantar cara a la “violència de l’Estat”.

De fet, consideren que “l’única violència” que ha existit a Catalunya ha estat la de les càrregues policials de fa dos anys per impedir el referèndum. “No tenim cap problema per denunciar una i mil vegades la violència i defensar que l’únic camí per on el sobiranisme ha de seguir transitant és el de la no-violència”, afirmen. I en aquest sentit, els dos presos denuncien el “relat criminalitzador”, basat en “detencions espectaculars i filtracions interessades i falses”, que ha muntat l’estat espanyol contra els membres dels CDR empresonats acusats de terrorisme. Els Jordis estan convençuts que “cridar llibertat, [...] exigir l’autodeterminació, desobeir lleis injustes i prohibicions arbitràries, denunciar muntatges policials, defensar les urnes o votar en un referèndum no és violència”.

stats