Torra descarta un avançament electoral a Catalunya: "Si de mi depèn, no hi haurà eleccions el 2020"

BarcelonaCap canvi. El president Quim Torra ha deixat clar avui que no té cap intenció de convocar eleccions tot i els processos judicials a què s'enfronta i que poden acabar amb la seva inhabilitació. Com ha anat defensant des que va accedir al càrrec, Torra no s'ha mogut ni un mil·límetre del seu posicionament i ha reiterat que té la voluntat d'exhaurir la legislatura. "Si de mi depèn, no hi haurà eleccions el 2020. No tinc cap intenció de convocar-les i avui descarto qualsevol avançament electoral", ha insistit en una entrevista a RAC1.

De fet, el màxim responsable de la Generalitat ha avançat que aquest tema no va estar sobre la taula en la reunió que va mantenir ahir amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo i que va avançar l'ARA. En qualsevol cas, Torra ha admès que "vivim uns temps que les coses tampoc depenen exclusivament del dit del president, sinó també dels entorns i de les situacions", per subratllar que es poden anticipar els comicis per altres factors.

Sigui com sigui, Torra ha explicat que en aquesta trobada van abordar quina ha de ser l'estratègia de l'independentisme en els pròxims mesos perquè "han passat moltes coses i en passaran moltes més". Aquesta estratègia passa per "seguir posant l'estat espanyol contra les cordes, davant el seu mirall demofòbic, contrastant-lo democràticament", ha revelat sense voler entrar en més detalls.

El TSJC descarta elevar la qüestió al TJUE

Davant la seva possible inhabilitació per desobediència per no retirar la pancarta dels presos del balcó de la Generalitat, Torra planeja dilatar mitjançant recursos el procés judicial per poder seguir en el càrrec fins pràcticament culminar la legislatura. En el cas de ser condemnat pel TSJC, una sentència que podria arribar en un parell de mesos, el president ha recordat que pot recórrer al Tribunal Suprem. En aquest cas, l'alt tribunal es trobarà amb una qüestió prejudicial i, posteriorment, un recurs davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

En aquest sentit, avui mateix el TSJC ha rebutjat presentar qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, descartant així la petició de la defensa de Torra, que instava al tribunal a elevar al TJUE el cas. Tot i això, les vies del President de la Generalitat per alentir l'aplicació de la condemna encara no s'han esgotat. Un cop el TSJC dicti sentència, la defensa de Torra podrà recórrer-la al Tribunal Suprem i reclamar aquesta instància a enviar el cas a la justícia europea. Aleshores serà l'alt tribunal qui decidirà si demana una qüestió prejudicial.

D'aquesta manera, Torra calcula que, si no s'acceptés la qüestió prejudicial davant el TJUE, el termini mitjà que passaria fins a ser inhabilitat de manera ferma és de 6 mesos, però si el Suprem accepta la qüestió i Luxemburg hagués de pronunciar-se, el termini es prolongaria un any i mig, data que suposaria arribar fins al final del seu mandat. Un mandat que, com ja ha dit altres vegades, no pensa revalidar a les urnes. "Sempre he dit que no em tornaré a presentar", però "mentre cregui que serveixo per poder avançar en el procés d'independència, seguiré", ha reafirmat abans de remarcar que no s'ha plantejat mai deixar la presidència.

Recuperar la figura del relator

Enmig de les converses que mantenen JxCat i ERC per acordar una posició comuna en la investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, Torra ha afegit pressió als seus socis de govern perquè apugin el llistó en les exigències per investir el president espanyol en funcions. Després de reafirmar-se en el no al candidat socialista davant la "manca de propostes" del govern socialista, el president ha remarcat que "el que va venir després de la reunió de Pedralbes" ha de ser el punt de partida per reprendre el diàleg en una al·lusió directa als republicans, que es conformen amb una nova trobada entre els dos executius. "Existirà la figura del relator per començar a parlar?", ha insistit el president, que ha instat el govern espanyol a resoldre un conflicte que ha reiterat que és "polític".

La negativa dels socialistes a abordar la naturalesa política del conflicte ha de conduir ERC a no facilitar, al seu parer, la investidura de Sánchez ara per ara. En aquest sentit, Torra ha dit que si fos militant d'ERC votaria en contra d'investir Sánchez. "En aquests moments votaria que no perquè no hi ha prevista una taula de negociació política", ha comentat, i ha afegit que confia que els 23 diputats independentistes al Congrés compleixin el que van signar, en referència a la Declaració de la Llotja de Mar i al que es va aprovar en l'Assemblea de Càrrecs Electes. "No em puc imaginar que no facin honor al que hem subscrit", ha sentenciat.

Manca d'unitat

Més enllà d'aquest debat, el president ha reconegut les divergències entre les forces independentistes en aquesta legislatura i que s'han fet evidents per la incapacitat de traçar una resposta conjunta a la sentència que condemna a més de 100 anys els presos polítics jutjats al Suprem. "No hem sabut traduir els consensos en accions concretes ni en una estratègia unitària després de la sentència perquè ens mirem massa de reüll", ha admès Torra, que ha exposat que el primer que està decebut és ell, sense voler culpar un partit o un altre. També ha lamentat que JxCat i ERC no s'hagin presentat junts en les quatre últimes eleccions, tot i valorar que tots aquests comicis no hagin suposat cap terratrèmol per al Govern.

Paral·lelament, Torra s'ha mostrat confiat en poder aprovar els pressupostos al gener. "Quan hi ha campanyes no es poden negociar els comptes, però hi estem treballant amb contactes amb els comuns i estic convençut que els tirarem endavant", ha assenyalat després de ressaltar que hi ha 2.500 milions pendents d'adjudicar que revertiran en polítiques socials.

"El que altera l'economia és el dèficit fiscal"

Torra tampoc s'ha mossegat la llengua a l'hora de carregar contra les crítiques del president de Foment del Treball, Daniel Sánchez Llibre, que dilluns va carregar contra els talls de carretera, que va definir com a "barbàrie". El president ha retret al líder empresarial que no es queixi del dèficit fiscal al govern espanyol. "El que realment altera l'economia productiva del país és el dèficit fiscal" que pateix Catalunya, ha reblat abans de posar altres exemples com ara "que no arribi el Corredor Mediterrani" o que "l'execució dels pressupostos d'inversió sigui indecent". Davant els retrets de Foment, Torra ha tret ferro a aquests fets: "Va alterar l'economia productiva la protesta dels taxistes a la Gran Via? I la vaga de controladors aeris? Posant l'accent en qüestions puntuals no veiem el problema real", ha reblat.

Per aquest motiu, el màxim responsable de la Generalitat ha defensat la mobilització al carrer. "M'hauria preocupat que la ciutadania no es manifestés contra la sentència", ha afirmat abans de deixar clar que "s'ha de preservar el dret a la protesta", i ha criticat implícitament el desallotjament de la plaça Universitat. "Estaven protestant i, per tant, cal respectar el dret a la protesta de tots", ha dit.

El president ha insistit que està a favor del dret a la protesta i que "cal poder conciliar la seguretat, la lliure circulació, el dret a la protesta i la desobediència civil" i s'ha queixat que "ens passem el dia mirant el dit i no la lluna", per evitar pronunciar-se de manera clara sobre si l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet bé ordenant a la Guàrdia Urbana que fes fora els acampats.