Torra torna a demanar al Suprem que deixi en suspens la seva inhabilitació com a diputat

BarcelonaL'última carta del president ja està sobre la taula. Quim Torra ha presentat finalment aquest dimarts el recurs de cassació a la sala penal del Tribunal Suprem (TS) contra la inhabilitació que va dictaminar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver despenjat la pancarta en suport als presos polítics quan ho va requerir la Junta Electoral Central (JEC). En el recurs, Torra denuncia la vulneració del "dret a un jutge imparcial" i assegura que la sentència suposa una "palmària persecució política". Amb aquest recurs comença el compte enrere perquè el Tribunal Suprem resolgui i, si desestima el recurs de la defensa de Torra, la inhabilitació del president serà ferma.

En el text, la defensa de Torra demana la suspensió cautelar de la sentència del TSJC "i qualsevol dels seus efectes associats", és a dir, de la seva inhabilitació i de la decisió que va prendre la JEC de retirar-li l'escó. Així doncs, el president busca que se'l rehabiliti com a diputat, almenys, fins que el Suprem es pronunciï definitivament. A més, també demana que si s'accepta aquesta suspensió cautelar –i pot tornar a ser diputat– es comuniqui al Parlament de Catalunya.

En el recurs de cassació, la defensa de Torra també assegura que les decisions judicials preses en relació al seu cas "no han pretès sinó apartar il·legalment i il·legítimament el president Torra dels càrrecs que, democràticament, ostenta". En aquest sentit, en el text també exposa que el judici oral "no constituïa un veritable debat, perquè el veredicte ja estava predeterminat". La defensa de Torra veu vulnerats diversos articles de la Constitució espanyola, però també de la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Entre aquests drets, el president cita el dret de sufragi passiu, el de proporcionalitat de les penes, el de presumpció d'innocència i el de llibertat d'expressió.

Jutge parcial

Torra invoca la vulneració el dret a un jutge imparcial i lamenta "la falta d'imparcialitat" dels membres de la Junta Electoral Central (JEC), del magistrat instructor i del tribunal que el va jutjar, pels seus posicionaments públics contra el procés sobiranista i els seus representants. En aquest sentit, el president de la Generalitat posa en dubte la imparcialitat del jutge instructor de la causa, Carlos Ramos, i li retreu algunes de les expressions utilitzades, a més de recordar que va ser nomenat pel PSC, partit "rival" del de Torra. Així, recorda que Ramos "estava contaminat" i "va demostrar no ser imparcial", ja que va incloure en una interlocutòria afirmacions molt concloents sobre la responsabilitat penal de Torra, vulnerant així la seva presumpció d'innocència. La recusació, però, no va ser admesa.

En el seu escrit, Torra també assenyala la manca d'imparcialitat de dos membres de la JEC, Carlos Vidal i Andrés Betancor, i critica per parcials el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Joaquín Elías i Mercedes Armas, que el van jutjar. Assenyala que els dos primers van ser els que van admetre a tràmit la querella, tot i que també els va recusar durant el procediment –la seva petició va ser rebutjada–. Sobre Barrientos, lamenta que es posicionés sobre la qüestió en una roda de premsa: "El magistrat que va presidir el judici va prejutjar en aquestes declaracions totes les controvèrsies jurídiques d'aquest judici", per la qual cosa creu que s'hauria d'haver abstingut en la causa. Per tot plegat, la defensa de Torra denuncia que es tracta d'un "gravíssim precedent de falta d'imparcialitat".

En el text, la defensa del president també denuncia una vulneració del principi de legalitat penal, perquè argumenta que Torra ja va ser sancionat pels mateixos fets per la mateixa JEC amb una multa de 3.000 euros i, per tant, hauria sigut condemnat dues vegades. Però, a més d'això, la defensa insisteix que no va cometre cap delicte de desobediència, perquè les ordres de la JEC eren "il·legals i no eren de l'àmbit de la seva competència", ja que pot opinar però no donar ordres, assegura. També reitera que no hi ha relació de jerarquia entre Torra i la junta.

També argumenta una vulneració del dret a la llibertat d'expressió del president al no permetre-li expressar-se amb la pancarta, un dret que consideren "reforçat" per la seva condició de diputat al Parlament i per la inviolabilitat que afecta les seves manifestacions. En aquest sentit, la defensa de Torra afirma que l'exhibició de símbols o missatges no és una activitat administrativa, sinó "actes polítics emparats per la llibertat d'expressió i el dret de representació política, que al seu torn estan protegits per la inviolabilitat parlamentària".

A banda d'aquest recurs, el Tribunal Suprem també té pendent resoldre el recurs que la defensa del president va presentar a la sala contenciosa administrativa sobre l'acord de la JEC d'inhabilitar Torra de forma exprés. De moment, l'alt tribunal només s'ha pronunciat sobre les mesures cautelars que havia sol·licitat la defensa de Torra –no les va acceptar–, i ara s'ha de pronunciar sobre el fons de la qüestió.