Política16/09/2020

Torra arriba al Suprem sense una resposta pactada amb ERC i la CUP

L’única proposta conjunta del debat de política general defuig com reaccionar a la seva inhabilitació

Aleix Moldes / Quim Bertomeu
i Aleix Moldes / Quim Bertomeu

Barcelona“Pregunti als pares i mares si la seva gran preocupació són les eleccions. O als autònoms que s’han quedat sense subsidis. O als comerços que han tancat. O als mestres que inicien el curs”. En dues hores i sis minuts de discurs, aquesta, responent al líder del PSC, va ser ahir l’única referència a la convocatòria electoral que va fer el president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu tercer i probablement últim debat de política general. I d’opcions no n’hi van faltar, perquè tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de Cs, van explicitar de manera més o menys vehement que són partidaris d’acudir a les urnes immediatament. També ERC. Sobretot ERC. Els republicans van advertir al president que si no reacciona abans que el Tribunal Suprem l’inhabiliti estarà “lliurant la institució [la Generalitat] altra vegada als repressors”.

Inscriu-te a la newsletter L'extrema dreta ja té nou laboratori: la tragèdia de ValènciaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Torra no va voler respondre als seus socis de govern i es va limitar a dir que no entrarà mai en una disputa entre independentistes. Ahir, la vigília que a Madrid es fes la vista del seu recurs d’apel·lació, tampoc va resoldre el dubte de quina és la proposta que fa per a l’endemà de la seva més que probable inhabilitació. Ara bé, va insistir que no ha de ser ell el blanc de les crítiques per no convocar eleccions sinó el Suprem, el responsable “d’obrir un període d’inestabilitat a Catalunya” en plena pandèmia. El “cercle perfecte de la repressió” va començar amb el Tribunal Constitucional impedint la investidura de Carles Puigdemont i acabarà, va denunciar ahir Torra, amb la inhabilitació d’un altre president de la Generalitat.

Cargando
No hay anuncios

Escenificació d’un desacord

JxCat, ERC i la CUP porten infructuosament des de dilluns intentant pactar una resposta conjunta per avançar-se al Suprem. El debat de política general d’ahir va ser l’escenificació que aquest acord és lluny. L’esquema és clar: ERC i la CUP volen pactar amb JxCat la data de les eleccions per obrir un nou cicle polític i evitar que la Generalitat entri en un període d’interinatge d’incerta durada. En canvi, JxCat prefereix que Torra sigui inhabilitat mentre encara sigui president perquè el contrari seria tant com dir-li a l’Estat que la repressió funciona. I aquí segueixen encallats.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta paràlisi va contribuir a una altra jornada parlamentària de retrets entre independentistes. Des dels republicans, Sergi Sabrià va dir que esperar la decisió del Suprem sense fer res seria “irresponsable”, mentre que el líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, li va replicar que “la gent no demana eleccions” sinó solucions a la pandèmia. El diputat de la CUP Carles Riera tampoc va refusar el xoc: “Calen eleccions pel desgast evident d’aquest govern”. Tanta divergència es va traduir en el fet que els tres partits només van ser capaços de pactar una proposta de resolució de mínims per expressar el rebuig a la repressió i la seva “solidaritat” amb el president de la Generalitat davant del Suprem, però res que s’assembli a un full de ruta compartit per als pròxims mesos. La resolució es votarà demà.

Avui la unitat es recuperarà en certa manera davant les portes de l’alt tribunal espanyol perquè representants dels tres partits aniran a donar suport al president. També ahir tots els membres del Govern van arribar plegats al Parlament, però la unitat és més estètica que efectiva i no s’aconsegueix plasmar-la en forma d’acord. Fonts coneixedores de les converses a tres bandes dubten que pugui haver-hi entesa abans de demà i només veuen un possible acord in extremis quan ja es voregi el límit de la decisió del Suprem.

Cargando
No hay anuncios

Pensant en els “problemes reals”

Des del primer minut ahir al Parlament va semblar que Torra volia allunyar-se de la imatge de president que només pensa en la independència. Va dedicar el 90% del seu torn inicial a parlar d’educació, salut, indústria, cultura, corrupció, habitatge, medi ambient, agricultura, treball, empreses i, especialment, a parlar de la pandèmia. “La lluita contra el covid és la primera prioritat del meu govern”, va assegurar mirant de crear un tallafocs davant d’aquells que durant els últims dos anys, tres mesos i vint-i-vuit dies l’han acusat de no ocupar-se dels “problemes reals” dels catalans. Esclar que ell mateix hi ha contribuït defensant, per exemple, que plegaria si no es veia capaç de tirar endavant la república (octubre del 2018) o que ell no és un president per gestionar una autonomia (agost del 2019).

Cargando
No hay anuncios

“Totes les conselleries tenen l’encàrrec de concentrar en el covid-19 totes les seves decisions. Hi dediquem les 24 hores del dia perquè sabem el que s’hi juga el país. I res no ens en farà desviar”, va subratllar quan ja feia una hora que enumerava l’obra de govern. La part final del discurs i també les rèpliques sí que les va dedicar a parlar de la repressió judicial i de l’anhel de l’autodeterminació. Però ja es podia permetre el luxe de reprendre l’oposició: “He estat dues hores parlant de la gestió del govern i de la pandèmia i aquí la majoria de grups parlen de no sé quines històries”.

Si Torra acaba sent inhabilitat serà com a conseqüència d’una demanda presentada en el seu moment per Ciutadans. Ahir el líder de l’oposició, Carlos Carrizosa, va assenyalar Torra com a responsable “d’haver disparat des de l’executiu contra tota mena de poders de l’Estat”. El president, com ja va fer davant del jutge, no va negar la desobediència per mantenir penjada de la façana del Palau de la Generalitat la pancarta de suport als presos polítics. “¿Fins on hauríem d’arribar per defensar la llibertat d’expressió?”, va preguntar als diputats.

Cargando
No hay anuncios

Cs va ser, a més de JxCat, l’única formació que no va demanar-li a Torra la convocatòria immediata d’eleccions -les enquestes els pronostiquen una forta caiguda-. Sí que ho van fer PP, PSC i comuns. El líder socialista, Miquel Iceta, va concloure que “el processisme ha estat una gran mentida que ha culminat amb un gran fracàs”, i la presidenta de Catalunya en Comú - Podem, Jéssica Albiach, va demanar “no tenir més temps el país penjant d’un fil”. La decisió, però, és exclusiva del president Torra, que ja ha entrat en temps de descompte.

Les frases de la divergència estratègica

ALBERT BATET, PRESIDENT DE JxCAT AL PARLAMENT

“La gent no demana eleccions, la gent demana solucions per tirar endavant el seu negoci, per poder trobar feina”

Cargando
No hay anuncios

“La unitat independentista no es pot construir només pactant una data electoral. Pactar una data electoral no pot ser la solució que mereix el país”

SERGI SABRIÀ, PRESIDENT D’ERC AL PARLAMENT

“El que li volen fer és inacceptable però no podem acceptar que per inacció entreguem la institució als repressors”

Cargando
No hay anuncios

“No podem ser electoralistes i pensar en la reconstrucció d’un partit. Tots sabem que quan hem anat bé és quan hem anat junts”