Torra envia una carta a Sánchez i a la Fiscalia perquè compleixin la resolució de l'ONU i alliberin els presos

BarcelonaEl govern de la Generalitat ha acordat aquest divendres en un consell executiu extraordinari sol·licitar, a través d'una carta, al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la Fiscalia que compleixin la resolució de les Nacions Unides que demana la llibertat "immediata" de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Jordi Cuixart. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha criticat la reacció del govern espanyol de posar en qüestió els membres del grup de treball i demanar la dimissió de dos dels integrants, i ha assegurat que l'estat espanyol ha de complir amb la Declaració dels Drets Humans i el Pacte de Drets Civils i Polítics.

En la missiva, que oficialitza la petició, l'executiu també demana al president espanyol que faci una "investigació exhaustiva" sobre la vulneració de drets i prengui mesures contra els "responsables". La carta també reclama que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, personades al Tribunal Suprem i que dimecres van confirmar l'acusació de rebel·lió i sedició, promoguin la llibertat de Sànchez, Junqueras i Cuixart, a més de concedir-los una indemnització.

El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va fer pública dimecres una resolució en què instava l’estat espanyol a alliberar de “manera immediata” els Jordis i l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, a més de reclamar-li que els concedís una indemnització pels gairebé dos anys en presó preventiva. “No es justifica per la seva perillositat, sinó per la probabilitat que adoptin aquesta mateixa conducta”, i per tant “s’equipara a mantenir algú detingut per les seves opinions i creences”, afirmava l’ONU. Una resolució que utilitzarà la defensa de Cuixart per tornar a reclamar la llibertat a la sala que presideix Manuel Marchena.

Ara bé, ¿és vinculant la decisió? Espanya forma part dels estats de les Nacions Unides que han signat la declaració universal dels drets humans i el Pacte pels Drets Civils i Polítics i, per tant, hauria de complir la resolució. Tanmateix, no hi ha organismes sancionadors que controlin la seva execució i, per això, els estats acostumen a incomplir, 'de facto', aquest tipus de resolucions. Tot i això, hi ha precedents a la Unió Europea que sí que han complert les opinions del grup de treball: és el cas de França i Polònia. El primer cas era la detenció i l’intent d’extradició -finalment rebutjada, un mes després- de l’opositor kazakh Mukhtar Abliazov; i en el segon, Mateusz Piskorski -un activista polític detingut per espionatge polític- va ser alliberat un any després de l’opinió del grup de treball.

La portaveu del Govern ha dit que considera "imprescindible" que es compleixi l'opinió del grup de treball. "Si l'Estat no compleix amb les resolucions, el Govern prendrà totes les mesures", ha dit, malgrat que serà a través de la difusió del pronunciament -el Govern no té capacitat per portar l'Estat a cap organisme internacional-. En tot cas, Budó ha afegit que la decisió, si no es fa efectiva, seguirà el seu "propi recorregut" al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, tal com marca el procediment del grup sobre detencions arbitràries.

Ja el dia que va sortir la resolució, la reacció de la Moncloa no va ser positiva. Va posar en dubte la imparcialitat del grup de treball de l’ONU i va remarcar la necessitat de reforçar-ne el control perquè no s’utilitzi amb “finalitats espúries”. La Moncloa també va considerar “especialment greu” que el pronunciament s’hagi emès poc abans que quedi vista per a sentència la causa per rebel·lió al Suprem, interpretant-ho com una "ingerència".