Torra cessa Chacón, Buch i Vilallonga i expulsa el PDECat

BarcelonaA poques setmanes de saber si el Tribunal Suprem l’inhabilitarà definitivament per exercir el seu càrrec, el president de la Generalitat, Quim Torra, va decidir fer ús ahir d’una de les seves potestats exclusives: fer una crisi de govern. Refredant així la convocatòria d’unes eleccions imminents, el president va fulminar el conseller d’Interior, Miquel Buch -amb qui hi ha hagut tensió per l’acció dels Mossos d’Esquadra durant tota la legislatura-; la consellera d’Empresa, Àngels Chacón -l’única que quedava del PDECat després del trencament amb JxCat-, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, perquè no estava satisfet amb la seva tasca. Els relleus de Chacón i Buch són l’exeurodiputat Ramon Tremosa i l’advocat Miquel Sàmper, respectivament, i van prendre possessió del càrrec ahir mateix a la tarda. En el cas de Cultura, serà dimarts quan Àngels Ponsa, fins ara directora general al departament, ho farà en substitució de Vilallonga.

Malgrat que el PDECat va qualificar de “purga” el cessament de Chacón, el president va voler deslligar la seva decisió del debat intern a JxCat i durant la presa de possessió dels nous consellers va asseverar que l’únic motiu que l’ha mogut és la lluita contra el coronavirus. Segons la versió oficial, la idea de Torra és “reforçar” l’executiu de cara a la tardor davant la “incertesa” que envolta la seva presidència per la decisió del Tribunal Suprem -té previst revisar el seu cas el pròxim 17 de setembre-. Ara bé, el president no ha fet cap canvi en les conselleries d’Esquerra, que és qui té les àrees més directament afectades per la crisi sanitària. Segons fonts de Presidència, Torra va oferir al vicepresident, Pere Aragonès, fer canvis entre els consellers republicans, però Aragonès ho va declinar. ERC va mantenir ahir un perfil baix davant la decisió del president i l’únic que va disparar va ser Gabriel Rufián des de Madrid: va acusar Torra de traslladar al Govern la “guerra” interna dins l’espai de Junts.

Puigdemont, al corrent

La remodelació del Govern es produeix només entre els consellers de JxCat després de la crisi oberta aquesta setmana per la demanda del PDECat pel control de les sigles i l’estripada de carnet de Puigdemont. Tanmateix, fonts de l’entorn del president insisteixen que ja fa setmanes que Torra pensava en fer canvis. Segons fonts consultades per l’ARA, ho va traslladar per primera vegada a Puigdemont en una trobada a la Catalunya Nord, aprofitant que tots dos havien participat a la Universitat Catalana d’Estiu. Ara bé, no va ser fins dimecres que Torra va concretar amb l’expresident els noms que volia canviar. De fet, el cap de l’executiu ha gestionat el pla amb el seu nucli més pròxim i tot just ahir a primera hora del matí el va compartir amb el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, en una visita a la presó de Lledoners.

Torra s’ha anat movent en diferents escenaris els últims dies i, per exemple, ha estat sobre la taula el retorn al Govern de Laura Borràs, ja fos com a vicepresidenta perquè pilotés l’executiu si Torra és inhabilitat -malgrat que això hauria implicat alterar l’acord amb Esquerra- o com a consellera de Cultura un altre cop. Aquesta opció, però, s’hauria descartat per la situació complexa a Madrid, on Borràs és diputada. I és que un dels llocs amb més tensió amb el PDECat serà al Congrés, on el grup de JxCat està dividit en quatre partidaris de Puigdemont i quatre de David Bonvehí. “Ara les coses es complicaran allà, la decisió és irresponsable i sectària”, afirmava ahir un diputat del PDECat. De fet, Chacón, en una carta de comiat als treballadors del departament d’Empresa, va afirmar que no és el final que li hauria agradat, però que tots són “conscients de les circumstàncies” que porten Torra a prendre aquesta decisió, en al·lusió a la seva militància. Qui rellevarà la consellera d’Empresa és Tremosa, que està ben vist pels cercles de l’expresident i per Sànchez, ja que va concórrer a la llista de JxCat a Madrid quan l’exlíder de l’ANC va ser candidat, l’abril del 2019. Si Chacón no volia marxar, tampoc ho volia fer Buch. “Ho hauria entès en el marc de l’octubre -va dir ahir, en relació a les protestes després de la sentència de l’1-O-, però no ara”, i va recordar que ell ha estripat el carnet del Partit Demòcrata i s’ha unit a JxCat. “Entenc que això va molt més enllà”, va reflexionar en l’acte de clausura de la novena Escola d’Estiu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, celebrat quan Torra ja li havia comunicat el cessament que no havia pogut dur a terme fa un any, quan el Govern va tancar files amb Buch malgrat les crítiques del president a la gestió dels aldarulls.

Els arguments del president per fer ara una crisi de govern no van convèncer l’oposició. Tots els grups -menys Cs- van demanar en bloc eleccions anticipades, al considerar la remodelació una manera d’allargar “l’agonia” d’un govern que està “esgotat”. L’únic partit que va donar un cert marge a Torra perquè expliqui les raons d’aquests canvis va ser la CUP. Els anticapitalistes volen que digui si el relleu de consellers respon a la lluita interna de JxCat o és l’avantsala de la resposta a la seva possible inhabilitació, informa Mireia Esteve.

Sense eleccions imminents

Un cop Torra va veure clar que no podria convocar eleccions a l’octubre -Puigdemont les vol més endavant i la pandèmia ho ha fet difícil-, l’alternativa que ha trobat el president per encarar la seva inhabilitació, d’acord amb el seu entorn, ha sigut fer canvis al Govern. Ara, doncs, les eleccions catalanes se situarien entre el desembre i el febrer de l’any que ve, ja que dependrien de quan l’alt tribunal emeti sentència. Quan això passi -si la resolució és condemnatòria-, el president del Parlament, Roger Torrent, tindrà deu dies per convocar un ple i investir un altre candidat. En cas que no n’hi hagi (el president ha demanat als independentistes que no presentin cap alternativa), Torrent hauria de comunicar als grups que no hi ha presidenciable. Només així començaria a córrer el termini de dos mesos que marca la llei de presidència -malgrat que això estarà subjecte a debat jurídic- perquè es convoquin de manera automàtica les pròximes eleccions al Parlament.