Torra recusa onze dels tretze jutges de la sala penal del Suprem

BarcelonaNi el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ni cap dels magistrats que han tingut algun vincle o bé amb la seva causa o bé amb la del Procés o bé amb totes dues haurien de poder decidir sobre la condemna a Quim Torra. Aquesta és l’opinió de la defensa del president de la Generalitat, que ha demanat recusar onze dels tretze membres de la sala segona de l’alt tribunal per garantir “un judici just”. Andrés Palomo i Susana Polo són els únics que queden fora d’una llista de la qual només s’ha exclòs voluntàriament qui era el ponent del recurs de cassació presentat pel president contra la condemna d’inhabilitació que va rebre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Miguel Colmenero, recentment nomenat vocal de la Junta Electoral Central (JEC), entén que és incompatible participar en la decisió al Suprem precisament perquè forma part de la JEC, l’òrgan al qual Torra va desobeir quan li va donar un termini perquè retirés la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del Palau de la Generalitat. Doncs bé, Ana María Ferrer i Eduardo de Porres també són membres de la JEC designats pel Consell General del Poder Judicial. “Trobant-se exactament en la mateixa situació que l’excel·lentíssim senyor Colmenero -apunta l’escrit de la defensa-, cap dels dos pot formar part de la sala que ha de decidir sobre el recurs de cassació”. Tant Ferrer com De Porres, a més, van participar en la votació de la JEC que va tirar endavant la inhabilitació de Torra com a diputat tot i l’absència de sentència ferma contra ell. El resultat d’aquella votació, que es va fer públic el 3 de gener passat, va ser de 7 a 6 i, per tant, els vots d’aquests dos magistrats van ser “decisius” per decantar la balança.

Pel que fa a Manuel Marchena i als magistrats Andrés Martínez, Julián Sánchez Melgar, Carmen Lamela i, de nou, Eduardo de Porres, van emetre una resolució el 22 d’abril del 2019 avalant la decisió de la JEC de requerir la retirada de la pancarta al president de la Generalitat. La defensa de Torra, que encapçala l’advocat Gonzalo Boye, considera evident que cap d’ells pot participar ara en la discussió del recurs de cassació, que, entre d’altres, ataca per “erroni” aquell acord.

I encara se sumen a la llista de recusats Pablo Llarena, Juan Ramón Berdugo, Vicente Magro i Antonio del Moral, que van participar juntament amb la majoria dels magistrats de la sala, començant per Marchena, Llarena i Lamela, en decisions al voltant de la detenció “il·legal” -citant els escrits del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU- i l’empresonament dels presos polítics. “Resulta evident que cap dels magistrats que en el seu dia van ordenar o confirmar les ordres de detenció i ingrés a presó presenten la necessària imparcialitat objectiva”, conclou la defensa del president, que veu una relació intrínseca -la pancarta n’és la prova- entre la seva condemna i la causa contra els presos polítics per l’organització del referèndum de l’1-O.

Abans del judici del Procés, els presos polítics ja van intentar recusar Marchena i altres magistrats intentant justificar, com en aquest cas, la falta d’imparcialitat. Aleshores no ho van aconseguir.

Accelerar la sentència

A més de les recusacions, la defensa de Torra també sol·licita que es prengui declaració a Marchena i a la cap de premsa del Suprem perquè expliquin els arguments pels quals s’ha situat la vista del cas al pròxim 17 de setembre. Tenint en compte que el ponent del recurs, Colmenero, se n’ha apartat abans que s’admetés a tràmit, la decisió l’ha hagut de prendre Marchena. I és en aquest punt on l’escrit insinua que l’acceleració dels terminis sense ni tan sols haver resolt l’admissió a tràmit del recurs respon a “l’aparent voluntat d’apartar el molt honorable president Torra, amb celeritat inusitada, del càrrec que ostenta com a president de la Generalitat”. Aquesta sospita es fonamenta també en el fet que el recurs de Torra s’acabi veient abans d’altres presentats amb anterioritat el 2020 i, fins i tot, el 2018 i el 2019, segons els advocats.

Si el Suprem acaba confirmant la condemna del TSJC, Quim Torra deixarà de ser president del Govern i abocarà Catalunya o bé a unes eleccions anticipades o bé a un relleu en la presidència de la Generalitat que ara mateix es veu improbable, tenint en compte les majories al Parlament.

Segons fonts pròximes al president, Torra vol decidir quan prem el botó vermell de les eleccions, tot i que no ho farà en contra de l’opinió del seu predecessor, Carles Puigdemont, informa Núria Orriols. Si el Suprem manté la data del 17 de setembre -i, per tant, resol amb celeritat les recusacions-, en poques setmanes hi podria haver decisió definitiva. Si Torra s’avança al tribunal, els comicis es podrien situar entre l’octubre i el desembre. Si la sentència -en cas de ser condemnatòria- arribés abans, les eleccions s’ajornarien probablement a principis de l’any que ve. ERC, el soci de govern de JxCat, insisteix en pactar el calendari. I la situació continua sent tan incerta com sempre.