Torra prendrà possessió avui a les 11.30 h en un acte auster al Palau de la Generalitat
Per evidenciar l’excepcionalitat, no serà al Saló de Sant Jordi i es limitarà a l’entorn més pròxim del president
BarcelonaLa imatge del Saló de Sant Jordi ple de gom a gom amb la senyera i una tela negra de fons, que va ser l’escenari de la presa de possessió de Carles Puigdemont, no es repetirà en el cas de Quim Torra. El 131è president de la Generalitat assumirà avui a les 11.30 hores del matí oficialment el càrrec en un acte auster al Palau de la Generalitat, on només s’espera el seu entorn familiar. Segons fonts coneixedores, el departament de la Presidència, encara sota la tutela del govern espanyol, ha organitzat un acte sense convidats i de petit format –serà, probablement, a la Sala de la Mare de Déu de Montserrat– en què es vol evidenciar l’“excepcionalitat” del moment: que Puigdemont és a l’exili i no podrà traspassar el tradicional medalló de la presidència al seu successor.
I no només això. L’acte vol anar en consonància amb el discurs que JxCat ha fet fins ara: que Puigdemont va ser cessat il·legalment i que és ell el president “legítim” de Catalunya que reuneix la majoria absoluta al Parlament sorgit de les eleccions del 21 de desembre. És per això que fonts de l’entorn de Torra creuen que preferirà no col·locar-se el medalló “per respecte” a la presidència de Puigdemont. Un fet, però, que pot variar a última hora en funció de com s’acabin tancant els detalls de la simbologia. I és que la preparació de l’acte ha anat acompanyada d’una negociació intensa amb la Moncloa. Segons fonts coneixedores, una de les qüestions que ha volgut assegurar-se el govern espanyol és que hi hagi la bandera espanyola i la foto del rei Felip VI. Dos elements que ja no van tenir presència en l’acte de presa de possessió de Puigdemont. Tampoc queda clar si, malgrat que Torra vulgui un acte de petit format sense convidats, l’executiu espanyol hi acabarà enviant un representant.
La fórmula: fidelitat al Parlament
La litúrgia habitual consisteix en una primera intervenció del secretari de Govern, que obre pas al discurs del president sortint. Seguidament, és el president del Parlament qui, en virtut de la Constitució i de l’Estatut, planteja al president electe el jurament del càrrec. En el cas de Torra, el protocol haurà de ser diferent perquè Puigdemont no podrà fer cap discurs de comiat com va fer Artur Mas en el seu moment. Per tant, avui només podran encapçalar la presa de possessió el mateix Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, i l’actual secretari de Govern, Víctor Cullell. Malgrat l’absència del 130è president de la Generalitat, Torra sí que ha manifestat la voluntat d’emular en un aspecte el seu predecessor a l’hora de prendre possessió. Té la intenció de jurar el càrrec sense fer referència a la Constitució: prometrà “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat al Parlament”. És dubtós que el govern espanyol hi pugui fer alguna cosa: el jurament no està regulat per llei i, en el cas de Puigdemont, els serveis jurídics de l’Estat van desestimar presentar un recurs.
El paper dels consellers presos
Un cop publicat el nomenament i feta la presa de possessió, el següent pas serà el nomenament dels consellers. Tant dimarts com ahir l’equip de Torra i els assessors jurídics han acabat de perfilar una estructura de l’executiu condicionada pel principi de “restitució” que vol seguir JxCat en els seus nomenaments. A diferència d’ERC, que apostarà ja d’entrada per una nova fornada de dirigents –segons informa Aleix Moldes–, JxCat ha ofert als consellers empresonats i exiliats formar part de l’executiu. Seria el cas de Jordi Turull a Presidència, Josep Rull a Territori i Lluís Puig a Cultura. Això té implicacions en l’estructura dels departaments. Per pal·liar la dificultat d’exercir des de la presó o des de Bèlgica, JxCat estudia crear comissionats –també se’ls pot anomenar viceconsellers–. Sempre que, això sí, el govern espanyol no veti ja d’entrada els consellers de l’anterior executiu en virtut de l’article 155. Els comissionats poden assistir al consell executiu si així ho demana el president, però no tenen dret a vot. Això afectaria també la correlació de forces dins el govern de coalició: tot i que no s’acostuma a votar en el si del consell executiu, si això es produís JxCat estaria en minoria enfront d’ERC. Tres dels seus consellers –en total en té sis– seran absents a les trobades.
En el cas de Cultura, la diputada de JxCat Laura Borràs ocuparia el comissionat i, pel que fa a Territori, assumiria aquest paper Damià Calvet, director de l’Incasòl i part del nucli dur de JxCat. Ells són també els escollits per substituir Puig i Rull en cas que siguin vetats. A Presidència no es crearia aquest comissionat i s’esperaria que fos Artadi qui n’assumís les regnes com a consellera –d’entrada serà a Empresa.
Pel que fa a la resta, es consoliden Miquel Buch a Interior, Jordi Puigneró a Governació, Pere Aragonès com a vicepresident econòmic, Ester Capella a Justícia, Josep Bargalló a Ensenyament i Teresa Jordà a Agricultura. El ball de noms, però, continua en la resta de l’executiu. A la conselleria de Benestar es debaten els noms de Chakir El Homrani i Joan Ignasi Elena, que podria assumir Sanitat si no ho fa David Elvira. A Exteriors, en canvi, s’hi situaria una dona. I és que la paritat serà clau a l’hora de tancar els noms del nou Govern.
