Torra podrà aguantar el pols amb el Suprem fins a l'últim minut
Sabrà amb prou marge la data de la sentència per decidir si vol convocar abans eleccions
MadridLa sala segona del Tribunal Suprem (TS) té dues resolucions pendents en relació amb la sentència condemnatòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència del president Quim Torra del 19 de desembre del 2019: l'admissió a tràmit del recurs de cassació i la sentència sobre el recurs. La sala d'admissió per a aquests recursos, segons un acord del Suprem de l'11 de desembre del 2019, està formada pel president de la sala segona, Manuel Marchena, i els magistrats Miguel Colmenero i Susana Pol. El recurs va ser presentat el 4 de febrer passat i la secció tercera de la sala segona va designar com a ponent, segons una providència del 6 de febrer, Colmenero.
El 24 de febrer la fiscal del Suprem, Pilar Fernández Valcarce, va impugnar el recurs i va sol·licitar la seva inadmissió ad limine (d'entrada), encara que va demanar que, si s'admetia a tràmit, no es concedís la vista que sol·licita Torra. Vox, per la seva banda, també va demanar que es rebutgés en la fase d'admissió a tràmit. Per tant, la sala d'admissió té dues alternatives: no admetre d'entrada el recurs o admetre'l a tràmit i formar sala perquè dicti sentència.
Fonts consultades per l'ARA estimen que el magistrat ponent proposarà a la sala d'admissió tramitar el recurs donada la importància de l'assumpte, és a dir, que és un recurs del president d'una comunitat autònoma i, per a més inri, de Catalunya. Si la sala d'admissió accepta la proposta del magistrat ponent, es formarà sala per estudiar el fons. I aquesta sala, segons fonts judicials, pot dictar sentència en l'últim trimestre del 2020.
L'agenda del president
El president Torra ha decidit donar prioritat a la lluita contra el coronavirus i la reconstrucció, apartant la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades de la seva agenda. Fins ara ha sigut reticent a avançar els comicis, però en cas que ho volgués fer abans de la sentència del Suprem, tindria marge per fer-ho. ¿Com es pot assegurar Torra que podrà signar el decret de dissolució abans de la inhabilitació si així ho vol? En altres termes, ¿com es pot assegurar que no l'agafarà per sorpresa la inhabilitació i que es quedarà sense possibilitat de maniobra?
N'hi ha prou que la sala que resolgui el recurs comuniqui a les parts –durant l'últim trimestre del l'any, segons ja va publicar l'ARA– la data establerta per deliberar. Torra ja sap que la sentència sobre la cassació confirmarà el delicte de desobediència donant fermesa a la pena d'inhabilitació que, segons l'Estatut, és motiu per a un cessament del president. Per tant, no necessita esperar la sentència com a tal.
En aquest cas podria dissoldre el Parlament i convocar eleccions abans, al conèixer la data de deliberació. Això permetria a JxCat fer una campanya electoral de les catalanes centrada en la destitució de Torra pel Suprem, és a dir, el mateix tribunal que va dictar la sentència de sedició del 14 d'octubre del 2019. Torra podria, doncs, convertir la seva sortida en un referèndum contra Madrid i una reivindicació de la seva gestió davant el coronavirus.
ERC, que ja visualitza la preferència de Torra per aquest calendari, intenta que les eleccions catalanes siguin el resultat d'un acord anterior, tenint en compte que governa en coalició amb JxCat.
