Torra manté el llaç groc a la façana del Palau i insta la JEC a rectificar
Afirma que és un "atac a la llibertat d'expressió" i demana a la JEC que reconsideri la decisió
BarcelonaMalgrat el requeriment de la Junta Electoral Central de retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat, ahir el president, Quim Torra, va decidir mantenir la pancarta de la façana de la plaça Sant Jaume que reclama la llibertat dels presos polítics i exiliats. Quan faltaven pocs minuts per a les set de la tarda -l’hora en què s’acabava el termini per retirar-lo-, el cap de l’executiu va emetre un comunicat en què demana a l’organisme electoral que reconsideri la seva decisió, ja que creu que es tracta d’un “nou atac a la llibertat d’expressió”, també dels empleats públics, i que, a més, és “difícil” de complir en un termini breu de temps, ja que es refereix a tots els edificis públics que depenen de la Generalitat. Unes al·legacions que, tot i ser enviades a Madrid, no suspenen l’ordre de la Junta Electoral, que decidirà dilluns si les té en compte o no.
La decisió del president arriba després que la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, afirmés dimarts que es treballava en una “solució combativa”. Segons fonts governamentals, en les últimes hores s’han buscat diverses alternatives per esquivar el requeriment sense desobeir-lo obertament -com mantenir la pancarta que demana la llibertat dels encausats excloent-ne els llaços grocs o penjar altres símbols del mateix color-, però finalment s’ha optat per mantenir la pancarta tal com estava fins ara. Des de l’entorn del president asseguren que Torra vol mantenir el pols i no retirar la pancarta, assumint la possibilitat d’enfrontar-se a una causa penal.
Quines conseqüències té, doncs, la decisió del president? Segons va explicar ahir l’ACN, la Junta Electoral no actuarà d’ofici sinó que esperarà a possibles denúncies. No trigaran a arribar: avui Ciutadans ja ha convocat una roda de premsa a les dotze del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona per anunciar que tornaran a acudir a la JEC perquè faci complir la seva decisió i també a l’administració de justícia.
Aquest organisme, que actua d’àrbitre de les eleccions generals del 28 d’abril i del qual també formen part dos magistrats del Suprem que estan jutjant l’1-O, decidirà si l’incompliment comporta una sanció administrativa amb una multa de 300 a 3.000 euros o bé -en el cas que consideri que s’ha comès un delicte de desobediència- el trasllat del cas a la Fiscalia perquè obri un procediment penal. Fonts governamentals admeten que això pot suposar una nova imatge polèmica per als Mossos d’Esquadra, ja que és probable que des d’instàncies judicials se’ls ordeni retirar els llaços grocs i estelades dels edificis públics en compliment de la resolució, incloent-hi el que llueix al balcó del Palau de la Generalitat.
En declaracions a Europa Press, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, va assegurar que el president “s’ha posat en el punt de mira de la justícia penal” i segueix els passos de l’exalcaldessa de Berga Montse Venturós, que va ser acusada de desobediència i inhabilitada durant sis mesos per no voler retirar una estelada de l’ajuntament en període electoral. “Crida l’atenció. Deuen haver fet el seu càlcul electoral, perquè el risc de condemna és la inhabilitació i sembla que l’assumeixen”, va assenyalar Carrizosa. De fet, la raó que va esgrimir l’exalcaldessa per no obeir la Junta Electoral s’assembla a la que ahir va expressar Torra en el seu escrit d’al·legacions dirigit a aquest òrgan.
Els arguments del president
Si bé Venturós argumentava que havia sigut una decisió del plenari del consistori, ahir el president de la Generalitat es va agafar a les resolucions del Parlament que es van aprovar per majoria absoluta en defensa de la “llibertat d’expressió” a l’espai públic. En l’escrit, Torra afirma que “suposa una contradicció la prohibició de l’exhibició d’aquests símbols en edificis de la Generalitat a fi de mantenir la neutralitat política” i afegeix que la decisió de la JEC “està afavorint els postulats dels partits” que “han atacat sistemàticament aquest tipus de manifestació”. Pel que fa a les estelades, que la Junta també demanava retirar, el cap de l’executiu va qüestionar la visió de l’òrgan, titllant-lo de “subjectiu”, i va recordar una resolució de la cambra catalana en què es definia aquesta bandera com a símbol d’“anhel de llibertat i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no-violenta”.
La polèmica també va tenir resposta des del govern espanyol. En un acte a Segòvia, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va advertir el president que havia d’obeir la decisió de la Junta Electoral Central i que, en cas que no ho fes, “[els llaços grocs] es trauran i desapareixeran” i s’iniciarà el corresponent procés sancionador. Amb la campanya del 28-A a tocar i el judici en marxa, els llaços grocs es tornen a situar a primera línia política.