Torra envia una carta a l'ONU per denunciar que els presos polítics no puguin confinar-se a casa

BarcelonaEl rebuig de les juntes de tractament de les presons catalanes a excarcerar els presos polítics perquè puguin passar el confinament a casa ha sacsejat la Generalitat i el conjunt de l'independentisme. Aquest divendres s'han produït diversos moviments sobre la qüestió. Els més destacats, l'apel·lació a les Nacions Unides que han fet tant el president del Govern, Quim Torra, com el d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras.

El primer ha enviat una carta a l'alta comissionada pels Drets Humans de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, en la qual lamenta que els presos polítics catalans no puguin confinar-se en els seus domicilis pel covid-19. A l'escrit ho atribueix a les "amenaces" que el Tribunal Suprem va dirigir a les juntes de tractament, que són les que han pres la decisió final de no excarcerar els presos. "Com a conseqüència de les amenaces fetes pel Tribunal Suprem, les corresponents juntes de tractament dels centres han decidit que no procediran a permetre que els presos polítics, ni cap altre classificat en el mateix règim –el 100.2–, passi la pandèmia als seus domicilis", lamenta el president català a la missiva, avançada per RAC1.

Torra recorda que va ser la mateixa Bachelet, expresidenta de Xile, la que fa uns dies va demanar als estats de tot el món que intentessin reduir "dràsticament" i en la mesura que fos possible el volum de població penitenciària, ja que a les presons hi ha més risc de contraure i propagar el virus.

Bachelet, en el seu missatge, enumerava diverses tipologies de reclusos que haurien de ser excarcerats, entre les quals "els presos polítics empresonats per haver expressat opinions crítiques o dissidents". Torra s'agafa a aquesta frase i exposa que els líders independentistes són presos polítics per dos motius: perquè n'està convençut, i pels informes que va fer en el seu dia el grup de treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.

Davant d'aquest escenari, Torra denuncia que mantenir reclosos els presos polítics suposa un "risc per a la seva salut" i, per tant, una vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans, de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i de la Declaració Universal dels Drets Humans. La conclusió que Torra ofereix a Bachelet és que el Suprem ha impedit a les presons catalanes aplicar les "directrius" recomanades per la mateixa ONU. No és l'única carta sobre aquest tema que rebrà Bachelet. Dimecres l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ja li va fer arribar un escrit, llavors només criticant la posició del Suprem, ja que les juntes de tractament encara no s'havien pronunciat.

Junqueras també al Consell d'Europa

Junqueras també ha reaccionat per carta, en el seu cas, no només dirigida a les Nacions Unides sinó també al Consell d'Europa. Els destinataris de l'ONU no són exactament els mateixos que els del president català. El republicà es dirigeix a diversos relators especials que dins d'aquest organisme vetllen per àmbits com el del tracte a les minories, la independència judicial, la llibertat d'expressió, els drets humans i el grup de detencions arbitràries. Entre els destinataris del Consell d'Europa destaca la comissària de Drets Humans, Dunja Mijatović.

L'argumentació és similar a la de Torra i també parteix de la denúncia explícita de com ha obrat el Suprem en tot aquest afer per les seves "amenaces" als funcionaris. Per al republicà, que assegura que parla en nom també dels altres vuit líders independentistes empresonats, cal una "acció urgent" d'aquests dos organismes davant una "vulneració seriosa dels drets humans".

Quin pes pot tenir l'ONU en aquest afer? L'exemple més proper per poder-ne fer una aproximació és el posicionament que fa en el seu dia el grup de treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides que tant Torra com Junqueras citen en les seves cartes. Aquest grup en el seu dia va demanar l'alliberament immediat dels presos polítics catalans. L'Estat mai ha ho ha tingut en compte.