Torra no pensa pagar les multes de la Junta Electoral i diu que està disposat "a anar a la presó"

BarcelonaMalgrat que ja ha fet mig any que l'expresident Quim Torra està allunyat de la primera línia política, els fronts judicials se li continuen acumulant. Un d'ells és el contenciós que manté amb la Junta Electoral Central per no haver retirat inicialment les pancartes i símbols per la llibertat dels presos polítics de qualsevol edifici de l’administració de la Generalitat durant la campanya electoral del març del 2019. Doncs bé, l'organisme electoral li demana ara 8.500 euros en multes i Torra ha comunicat formalment aquest dimecres, tan bon punt ha rebut el requeriment, que no té intenció de pagar. "No pagaré voluntàriament aquestes multes. Formen part del saqueig disfressat de legalitat que fa anys, decennis i segles que l’estat espanyol executa als Països Catalans", ha dit a través d'un comunicat.

"No pagaré aquestes multes i, per tant, caldrà que em robin aquests diners si els volen cobrar. Estic disposat a anar a la presó", ha afegit l'expresident. Es tracta d'unes multes que li van posar en el seu dia per haver desatès instruccions emeses per la mateixa Junta, unes instruccions que per a Torra eren "completament irregulars i il·legítimes" i formen part d'un "procés repressiu de coerció i persecució de l'independentisme a Catalunya". Aquestes multes van ser impugnades per l'expresident, però de manera infructuosa, i ara les incorporarà al plet legal que vol obrir al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.

A més, Torra ha explicat que no vol que ningú assumeixi per ell el pagament dels 8.500 euros, tampoc la Caixa de Solidaritat, que ho ha fet en els casos d'altres polítics i que també li va oferir ajuda. L'expresident ha aprofitat el comunicat per demanar que els catalans reprenguin "el camí decidit cap a la independència sense esperar permisos ni diàlegs que no arribaran mai". Un dard cap a la taula de diàleg que defensa ERC i que ha generat més d'una controvèrsia entre JxCat i ERC en les negociacions, encara obertes, per a la investidura de Pere Aragonès.

Andrés Betancor

Durant mesos Torra i la JEC van mantenir un estira-i-arronsa de recursos i impugnacions, i en un d'aquests episodis l'expresident va denunciar un dels membres de la Junta, Andrés Betancor, perquè considerava que havia comès diversos delictes perquè també era assessor de Cs. El tema és que aquest catedràtic formava part de la JEC a proposta de Ciutadans entre el 2017 i el 2019, quan, a més, era assessor de la formació i fins i tot tenia despatx al Congrés de Diputats. Doncs bé, precisament aquest dimecres el jutjat d'instrucció número 43 de Madrid ha comunicat que desestima la querella que en el seu dia va presentar Torra contra Betancor. L'expresident defensava que hi havia un delicte electoral i un delicte en activitats i assessoraments prohibits als funcionaris públics, ja que el catedràtic havia compaginat les dues tasques.

En la resolució feta pública, el jutge discrepa de l'expresident i considera que no ha quedat acreditat que sigui un "funcionari públic que s'aprofiti d'aquesta condició pel fet de formar part de la Junta i resoldre contra els interessos del querellant". El magistrat no descarta que sí que hi pugui haver certa incompatibilitat entre els dos càrrecs que exercia Betancor, però considera que això s'ha d'examinar en "l'àmbit administratiu" i no en la justícia penal. Per a Torra està sent una setmana intensa des del punt de vista judicial, ja que aquest mateix dimarts es va confirmar que serà jutjat altra vegada per desobediència pel segon procediment que té obert per l'assumpte de les pancartes.