"El millor viatge a Madrid de la meva presidència"

MadridA l'acabar l'homenatge d’estat, el president Quim Torra coincideix amb la vicepresidenta Calvo: "Us felicito per haver organitzat un acte com aquest, una cerimònia laica, breu, participada per la gent i amb la presència de les banderes i les llengües de l'Estat". I Calvo remata: "Doncs t'ho agraeixo, perquè he estat dues setmanes ocupant-me d'aquest acte". L'intercanvi entre Calvo i Torra és bastant més càlid que la salutació ràpida que el rei Felip de Borbó adreça a Torra quan passa per davant seu: "Hola, president".

La Moncloa va proposar a Sant Jaume que Quim Torra hi participés acompanyat de quatre catalans. Tots cinc van viatjar junts al compartiment d'autoritats de l'AVE. Amb la prudència de qui no passa cada dia tres hores amb el president del país, volien saber si ens acabaran confinant.

"Si hem de confinar perimetralment ho farem, i esperem no haver d'arribar al confinament domiciliari", diu el president. "Les botigues del carrer Major de Lleida tancaran, president, potser s'hauria de mirar de fer alguna altra cosa", es lamenta la Nadir Mijans, una advocada que va veure morir la seva padrina de 94 anys a casa. "Es va morir a les 10 del matí, i a les 6 de la tarda ja estava enterrada. Tot molt ràpid, tot molt fred".

Tothom ensenya les seves cicatrius. El Jordi Martín viu a l'Escala i és Mosso d'Esquadra. El seu germà, ingressat en una residència amb autisme, va morir després d'encomanar-se amb un positiu.

La Tijana Postic és cap d'infermeria de l'Hospital d'Igualada: "Hi havia gent que ingressava plorant i ens deia: «Ja sé que em moriré i que no veuré més la família». I no sé si ho hem superat, president, encara. Tinc al meu càrrec infermeres que ploraven mentre aguantaven el telèfon a gent gran que s'acomiadava de la família. Com se supera això?"

Silenci. "Doncs jo, un dia, a Canonges, em vaig trencar, em deia que no podria suportar tant de dolor". Potser per dies com aquests, Torra es refereix a la presidència com "la rostidora".

La Marta Roselló és fornera del forn i pastisseria Quixal, de Sant Boi de Llobregat: "Al principi no trobàvem mascaretes i al final en vam improvisar unes amb trossos de samarreta vella i gomes de pollastre". I portaven el pa a casa de la gent gran que no podia sortir al carrer.

La Marta va acabar fent parella amb lehendakari Iñigo Urkullu al moment de dipositar una rosa blanca al peu del peveter que crema. "Què t'ha dit el lehendakari?", li demanen. "No res, m'ha fet adeu amb el cap".

La Nadir s'acosta decidida al peveter quan li toca, però està molt emocionada: "Només pensava en la padrina. Li he donat l'adeu que no li vaig poder donar", explica amb llàgrimes als ulls. El president Torra s'acosta a la flama amb el Jordi, i el realitzador de RTVE es queda amb tots dos durant un segons, el temps suficient per veure el president tocant suaument el braç del mosso, en senyal de condol. Torra és el menys polític dels presidents de la Generalitat contemporanis i viu l'acte amb plena consciència d'estar acompanyant en el sentiment.

A l’AVE, Torra explica als quatre convidats que ho ha passat malament, molt malament: "Se m'han mort 12.000 persones, ¿com voleu que estigui? Al començament vaig escriure un missatge a Sánchez demanant-li que tanqués Madrid: «Si no tanques Madrid perquè ho dic jo, no ho diré més, però tanca, sisplau, t'ho suplico». Un dia me'l vaig passar comprant bates. A vegades, després de patir per si estaves comprant al proveïdor correcte i quan ja tenies un avió ple de material que venia cap a Barcelona, apareixia un altre govern, posava un milió d'euros més i tu perdies l'avió. L'epidèmia ens ha despullat com a país. Com pot ser que amb tants anys no hàgim solucionat la situació dels temporers?"

De tornada, Torra surt del vagó per atendre una trucada. S'hi està estona. Torna. Era Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat. "Haurem de fer un pas enrere en moltes zones del país, i em sap greu, però un segon confinament seria fatal". Ja es veu que hi haurà un anunci imminent de restriccions a l'àrea metropolitana. "I també estem seguint la situació a la Noguera i l'Urgell".

Els mòbils comuniquen que el 29 de juliol Torra està citat al TSJC per la segona causa per desobediència. Torra somriu: "En certa manera, és el virus el que ja m'ha inhabilitat, perquè només estic centrat en la pandèmia, i des del març que no puc fer res del que havia vingut a fer. Només tinc al cap prendre decisions que salvin vides o evitin col·lapses". Algun dia, potser abans de l'agost, el president tocarà el botó de convocatòria d'eleccions, però aquesta setmana hem tornat a les èpoques de "Qui sap el que passarà demà?" i ara només té el cap frenar el rebrots. I, a més, Torra sembla que estigui a punt de fer un Figueras, un Estanislau Figueras, president de la breu Primera República, que va deixar anar: "Estic fins als nassos de tots nosaltres". A Torra, del botó de les eleccions no el separen els partits, sinó el país. Això sí: "Tinc claríssim que la gent amb covid-19 ha de poder votar". El virus també ha matat la política.

Potser per això quan baixa a Sants diu que "la gran compensació de la presidència és parlar amb gent normal". I s'acomiada amb un: "Ha estat el millor viatge a Madrid de la meva presidència".