En l'escrit presentat aquest dilluns Torra també al·lega indefensió, ja que el termini concedit per la JEP perquè es pronunciés després de la petició del PP, que va registrar-se divendres, és molt breu. El correu electrònic de la JEP es va rebre a Presidència el mateix divendres a les 14.50 hores, i donava de termini fins aquest dilluns a les 9 del matí. Segons Torra, la Loreg no preveu cap tràmit com aquest i, per tant, s'ha de regir per la llei del procediment administratiu comú, que estableix que els terminis es computen per hores hàbils de dies hàbils. En aquest cas, la JEP va concedir un termini de 66 hores, 48 de les quals eren en dies inhàbils, cosa que no està establerta en cap normativa i que Torra considera una arbitrarietat, més encara tenint en compte que es juguen drets fonamentals com el de representació política.
Torra es defensa de la inhabilitació exprés
Una reforma de la llei electoral obre la porta a apartar-lo per "inelegibilitat sobrevinguda"
BARCELONAQuim Torra mou fitxa per evitar ser inhabilitat abans d'hora. Després que el PP i, aquest dilluns, Cs demanessin a la Junta Electoral Provincial (JEP) de Catalunya que s'executi immediatament la condemna d'un any i mig del president de la Generalitat per desobediència, el cap del Govern ha demanat al mateix òrgan electoral que desestimi les peticions dels dos partits de la dreta. En un escrit de divuit pàgines, Torra al·lega que la sentència no és ferma –té previst recórrer-la al Tribunal Suprem– i que cal esperar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Parlament l'executin. Conclou, amb tot, que la JEP no és competent per apartar-lo com a diputat ni com a president.
Tant el PP com Cs, però, s'agafen a una reforma de la llei electoral (Loreg) del 2011, segons la qual es podria apartar el president del càrrec sense esperar que la sentència sigui ferma. Arran d'aquella reforma, aprovada pel Congrés durant el segon govern Zapatero, es consideren inelegibles "els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat quan s'hagi establert la pena d'inhabilitació". Per inelegible, segons les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), no s'entén només que l'afectat no pugui presentar-se a les eleccions, sinó que quan es produeix durant l'exercici del càrrrec genera el que es coneix com a inelegibilitat sobrevinguda, i el resultat és la inhabilitació immediata.
En el seu escrit d'al·legacions, Torra considera que la intenció del PP és deixar sense efecte un possible recurs al Suprem "mitjançant una espècie d'execució provisional encoberta per una autoritat manifestament incompetent". És, al seu parer, un "intent de frau de llei" que pretén privar de les seves competències el TSJC i el Parlament. De fet, recorda que és el Parlament el que ja ha fixat els seus criteris d'incompatibilitats i que, per tant, en aquest aspecte no regeix la Loreg, ja que Catalunya té competència exclusiva en aquest àmbit. En el cas de Torra, la conseqüència d'aplicar la llei espanyola no seria apartar-lo de manera directa com a president de la Generalitat, sinó com a diputat, però l'Estatut estableix que només pot ser president qui tingui escó al Parlament.
El president, però, assegura que la condició de diputat no és imprescindible per seguir sent president de la Generalitat, sinó només per ser elegit com a tal, una tesi que JxCat també manté en un escrit d'al·legacions a la JEP presentat aquest mateix dilluns, segons ha informat Europa Press. El document del cap del Govern cita diversa jurisprudència europea, i fins i tot la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, i conclou que la seva destitució com a diputat i president suposaria considerar-lo culpable abans que hi hagi sentència ferma i també vulneraria els drets de representació política dels seus votants. Fonts del Govern, de fet, creuen que les peticions del PP i Cs no prosperaran.