Torra interposa un recurs al Suprem per deixar en suspens la inhabilitació de la JEC i evitar un dany "irreparable"

BarcelonaRecurs al Tribunal Suprem per aturar, in extremis, l'execució de la inhabilitació de la Junta Electoral Central (JEC). Aquest és el moviment –ja anunciat– que ha fet el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres per frenar la decisió que l'aparta com a diputat al Parlament i que podria afectar-lo també en el seu càrrec de cap de l'executiu. Una decisió que, en aquest cas, pertocaria a la cambra catalana, ja que hauria de dictaminar si pot continuar sent president sense escó.

En l'escrit, Torra demana parar l'acord de la JEC de manera cautelar per protecció de drets fonamentals i evitar així un "dany irreparable". Si ara se li retira l'escó de diputat, no el podria tornar a obtenir encara que després l'alt tribunal revoqués la decisió de la Junta quan analitzés la qüestió de fons. A parer del president, l'ens electoral té com a "única finalitat privar el president, així com els ciutadans que representa, dels seus drets polítics com a diputat al Parlament".

Fonts jurídiques aclareixen que el Suprem té un termini de 48 hores per respondre a la petició de Torra, de manera que podria decidir demà dijous o divendres. En vista d'això, de fet, la Junta Electoral Provincial ha pres un acord aquest dimecres que va en la línia d'esperar la decisió de l'alt tribunal. Ha demanat a les parts (Parlament, JxCat, Ciutadans, Vox i el PP) que es pronunciïn sobre si estan d'acord en suspendre o no l'execució de la inhabilitació fins que el Suprem resolgui les cautelaríssimes. Un gest que, segons fonts de la Generalitat, s'acostuma a fer amb els actes administratius per evitar vulneracions de drets.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha afirmat en roda de premsa que "no acceptaran" ni la pèrdua de l'escó de Torra ni que deixi de ser president, una afirmació dirigida a la JEC, però també als seus socis de Govern, Esquerra. A primera hora del matí, el vicepresident, Pere Aragonès, ha dit que ell assumiria les funcions de la presidència si Torra era inhabilitat, cosa que ha generat crítiques a les files de JxCat.

El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat a través de Twitter que la cambra "es planti" i compleixi la resolució votada dissabte pels independentistes, en què es reafirmava Torra com a cap de l'executiu i també com a membre del Parlament. Ara bé, Aragonès, en les seves declaracions en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, s'havia referit només a una condemna ferma del Suprem confirmant la inhabilitació ja dictaminada pel Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC).

En aquest punt, Budó no ha aclarit què faria l'executiu, ja que –ha argumentat– aquesta decisió només vindria per la resolució d'aquí uns mesos del recurs de cassació contra la condemna per desobediència del TSJC. "Som a la pantalla de la Junta Electoral", ha conclòs –informa Quim Bertomeu.

Vulneració del dret a una segona instància

Quins són els arguments de Torra per aturar la inhabilitació exprés? En primer lloc, en l'escrit, el president remarca que no hi ha antecedents en què la JEC intervingui per apartar diputats autonòmics o estatals sense sentència ferma. Assegura que les decisions sobre qüestions d'inelegibilitat es prenen durant el procés electoral –en què els dirigents són encara candidats o tot just han sigut proclamats– i no quan estan ja exercint un càrrec públic. Torra va ser escollit diputat ara fa dos anys, a les eleccions al Parlament del 21-D, sense cap procediment judicial obert.

A més, per al cap de l'executiu l'administració electoral tampoc té competència per fer-ho. Reivindica així el que diu el reglament de la cambra, en què només es preveu perdre la condició de diputat si hi ha sentència ferma. El president creu que la JEC "usurpa les competències que corresponen al Parlament de Catalunya".

Finalment, Torra també fa èmfasi en la falta de presumpció d'innocència i la indefensió que li suposa l'acord de la Junta, tenint en compte que s'ha obert aquest procés paral·lelament al principal: Torra tenia intenció de presentar un recurs al Suprem en contra de la condemna del TSJC i ara s'està defensant, a més, de la decisió de la JEC arran d'un recurs del PP, Ciutadans i Vox per apartar-lo per la via ràpida. Creu, doncs, que se li està vulnerant el dret a una segona instància penal.

Amb això, en l'última part del recurs, el president conclou que aquesta situació no és pròpia d'un estat membre de la Unió Europea: "No existeix ni un sol estat membre en què una sentència penal no ferma determini que una persona sigui declarada inelegible".

Falta d'imparcialitat

Finalment, la defensa del president torna a fer èmfasi en un dels arguments clau que ja va etzibar durant el judici al TSJC: la falta d'imparcialitat dels membres de la JEC. Es dona el cas que l'organisme que ha dictat la seva inhabilitació com a diputat és el mateix que va ordenar-li la retirada de la pancarta a favor dels presos polítics durant la campanya de les eleccions del 28-A. Una ordre que Torra no va complir en el termini que li va marcar la JEC i que, posteriorment, ha propiciat la seva condemna per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el recurs s'adjunten piulades de diversos membres de la Junta en què opinen políticament sobre el Procés.

El futur de Torra (i el de la legislatura catalana) torna a estar en mans del Tribunal Suprem.