Torra s’inclina per celebrar les eleccions a l’octubre

BarcelonaMalgrat que formalment la legislatura no s’hauria d’esgotar fins a finals del 2021, ja fa mesos que la principal incògnita de la política catalana és saber quan seran les eleccions al Parlament. El president de la Generalitat, Quim Torra, va donar per esgotada la legislatura el 29 de gener per la desconfiança amb ERC, però la pandèmia va alterar de dalt a baix els plans del cap de l’executiu. Mig any després, però, l’horitzó es va esclarint i el president ja té el calendari pensat. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, Quim Torra es decanta perquè les eleccions siguin al mes d’octubre, de manera que hauria de firmar el decret de convocatòria al mes d’agost.

Fa setmanes que Torra va dir que engegaria el compte enrere electoral quan tingués la sortida de la crisi “encarrilada”. Per fer això hi ha dues dates clau aquest mes: el 21 i el 31 de juliol. En la primera data el Govern té previst aprovar totes les modificacions pressupostàries per fer front a la crisi del covid-19 -els comptes del 2020 han quedat superats per les necessitats de la pandèmia- i presentar el pla de recuperació que ultima la comissió per a l’elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO). En aquest grup de treball hi ha el mateix president, a més dels consellers directament implicats en la crisi: el vicepresident, Pere Aragonès; Damià Calvet (Territori); Àngels Chacón (Empresa); Teresa Jordà (Agricultura), i Chakir el Homrani (Treball).

Pel que fa a la segona data, el 31 de juliol, és el dia límit perquè tots els departaments presentin al president els plans de contingència en cas de rebrot de la pandèmia. “Seria una temeritat no preparar-se. No podem fallar”, va avisar Torra dimecres al ple del Parlament, quan també va remarcar la importància d’aprovar els canvis al pressupost per iniciar l’etapa de “represa”.

Amb aquestes dues fites acomplertes, segons fonts coneixedores dels plans del president, Torra consideraria almenys enfocada la recuperació econòmica i es creuria amb les mans lliures per situar la data electoral al calendari, sempre que la pandèmia es mantingui controlada. Un dels escenaris que hi ha sobre la taula és que marxi de vacances amb els comicis com a mínim anunciats, encara que no hagi signat el decret de convocatòria. Seria una fórmula similar a la que va utilitzar l’expresident Artur Mas per avançar les eleccions l’any 2015, ja que va anunciar la data del 27 de setembre al mes de gener.

Comunicació a Puigdemont

La setmana passada, en una visita a Lleida, el president de la Generalitat va assegurar que ja tenia “molt clar” quan serien les eleccions. Tot i que, segons diverses fonts consultades per l’ARA, ja ho ha comunicat a l’expresident Carles Puigdemont, Torra vol exercir la prerrogativa exclusiva que li dona l’Estatut i decidir ell quan és la cita amb les urnes. “És el president i és qui posa data a les eleccions”, asseguren per activa i per passiva des de Presidència, on creuen que això no serà motiu de disputa amb l’expresident exiliat. Tanmateix, des de Waterloo, i també bona part dels consellers de JxCat, preferien situar la data dels comicis més endavant, cap al novembre o desembre o, fins i tot, el gener del 2021. El mateix Jordi Sànchez, en una entrevista recent a l’ARA, va opinar que no era “partidari” d’una convocatòria immediata per al setembre, i la portaveu del Govern, Meritxell Budó, havia tret pressa a la convocatòria apuntant, fins i tot, que si Torra és inhabilitat pel Tribunal Suprem es podria escollir un altre president momentàniament. De fet, per esgotar terminis al màxim, al Palau de la Generalitat s’ha estudiat la possibilitat que, en cas de ser inhabilitat, el president convoqués eleccions en l’impàs entre que es fa pública la sentència del Suprem del cas de la pancarta pels presos polítics i que el Tribunal de Justícia de Catalunya l’executa.

El president creu que la legislatura ja està esgotada per la desunió amb ERC i la CUP, independentment dels tribunals: ja tenia la intenció de convocar eleccions després de l’aprovació dels pressupostos. Ara bé, això no vol dir que no tingui en compte el Tribunal Suprem. Si les eleccions són el 4 d’octubre, que és una de les opcions que hi ha sobre la taula, la campanya electoral s’iniciaria la nit del 17 de setembre, el mateix dia que Torra té la vista al Suprem per valorar el seu cas. Una cita que ja és oficial des de divendres, ja que l’alt tribunal va notificar-ho a l’equip de defensa del president de la Generalitat. No seria l’única data simbòlica de la campanya: en la recta final es commemoraria el tercer aniversari de l’1-O i la jornada de reflexió seria el 3-O, l’aniversari de la vaga general en contra de la violència policial. Per simbolisme també hi ha qui pensa en l’1 d’octubre, malgrat que sigui dijous, o en el 27 de setembre, quan farà cinc anys del plebiscit del 2015 amb JxSí.

Prou temps per a JxCat?

Malgrat que des de JxCat consideren que l’escenari de la judicialització pot afavorir que el debat electoral pivoti sobre la confrontació amb l’Estat, unes eleccions al mes d’octubre obliguen a accelerar l’ordenació de l’espai. Fins ara Torra ha rebutjat condicionar el calendari a l’acabament de l’ordenació. “Han tingut dos anys [...]. Si tinguessin més temps també ho farien igualment a última hora”, asseguren des del seu entorn. De fet, creuen que el fet que Torra tingui clar el calendari ha propiciat que Puigdemont posi la directa i hagi anunciat aquesta setmana el nou partit i el congrés constituent de la formació el 25 de juliol.

El calendari per a JxCat és molt ajustat. Des d’ara i fins a l’assemblea constituent es mantindran les converses entre Puigdemont, Sànchez i el Partit Demòcrata per intentar evitar la trencadissa i presentar-se per separat a les eleccions, i el dia del congrés està previst que s’esculli una direcció que impulsi tots els òrgans del partit: el consell nacional i l’assemblea. Però un cop enllestit això, quedaran dues qüestions encara clau de cara a les eleccions: determinar la seva relació amb el PDECat (té consell nacional just l’endemà del congrés per decidir què fa amb el seu futur) i escollir el candidat a la Generalitat. Malgrat que encara no hi ha una decisió oficial, totes les fonts consultades de JxCat apunten que Puigdemont seria la cara visible de la llista als comicis -tot i que podria anar de dos- i aniria acompanyat d’un presidenciable efectiu. El manifest fundacional de JxCat apunta que les decisions rellevants del partit han de ser preses per la militància, cosa que s’hauria de traduir en unes primàries per escollir el candidat. Aquest procés requereix temps i, si es convoquen oficialment les eleccions al mes d’agost -se celebrarien 54 dies deprés-, la cursa de candidats se solaparia amb el calendari legal per presentar la llista a les juntes electorals. Almenys la diputada Laura Borràs i els consellers Jordi Puigneró i Damià Calvet volen optar a ser el tàndem de Puigdemont. El trencaclosques a JxCat és difícil de resoldre, però el president de la Generalitat vol prémer aviat el botó vermell.