Torra esbossa a Madrid l’estratègia de la “confrontació”
El president pronuncia aquest dijous a Madrid una conferència que girarà a l'entorn del concepte de "democràcia"
Barcelona / Brussel·lesDesprés de Prada de Conflent, Madrid. Aquests són els dos escenaris que ha triat el president de la Generalitat, Quim Torra, per esbossar el seu pla de cara al nou curs polític, marcat per la sentència sobre el referèndum de l’1-O del Tribunal Suprem. Després d’aprofitar una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a la Catalunya del Nord, per assegurar que “només queda el camí de la confrontació democràtica” amb l’Estat davant la negativa de Pedro Sánchez a un referèndum, aquest dijous enfilarà un nou discurs per traslladar el mateix missatge a la capital estatal. Ara bé, segons fonts del seu entorn, la conferència -en el marc d’un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press- girarà entorn del concepte de “democràcia”, de manera que el president desgranarà el que ell entén que implica per instar l’Estat a afrontar políticament el conflicte català.
Torra va arribar dimecres a Madrid des de Brussel·les, on es va reunir amb l’expresident Carles Puigdemont -coneixedor del contingut de la conferència d’avui-, el grup parlamentari de JxCat, els diputats i senadors del Congrés i també els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, que és diputat d’ERC i eurodiputat electe per JxCat. El cap de l’executiu ho fa en un context de tensió de la seva formació amb el PSOE -els ha exclòs de la ronda de contactes per mantenir el no a la investidura-, a una setmana de la Diada i a les portes d’una sentència del Tribunal Suprem sobre l’1 d’Octubre. De fet, el president té previst posar en evidència les negatives de l’estat espanyol a dialogar sobre l’autodeterminació, agafant-se també a l’últim programa polític que ha presentat Pedro Sánchez, en què s’exclou explícitament l’autodeterminació.
El que no aclarirà aquest dijous Torra són els possibles escenaris de resposta al veredicte judicial de l’1-O. Sobre això, de fet, no hi ha concrecions més enllà que s’està “avançant” per trobar un consens. És la valoració que va fer ahir Puigdemont de la cimera que hi va haver el cap de setmana a Ginebra. L’expresident va confiar que l’independentisme “recuperarà la iniciativa”, ja que la sentència marcarà un “fi de cicle”. És amb aquest objectiu que va interpretar de manera positiva les últimes trobades de partits i entitats a Suïssa. “L’independentisme ja vindrà acordat de casa”, va dir.
Malgrat això, la constatació que el consens encara no ha arribat -la sentència es preveu a l’octubre- evidencia un cop més que es mantenen les diferències estratègiques entre els socis de govern. De fet, aquest dijous ni el vicepresident de l’executiu, Pere Aragonès, ni el cap de files dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, assistiran a la conferència del president de la Generalitat a la capital estatal. Els republicans hi seran representats a través de la consellera de Salut, Alba Vergés, i els diputats Carolina Telechea i Joan Capdevila. En canvi, per part de JxCat està previst que hi assisteixi el grup del Congrés; els consellers Damià Calvet, Meritxell Budó i Jordi Puigneró; i dotze diputats al Parlament, entre els quals el portaveu adjunt Eduard Pujol, Gemma Geis, Francesc Dalmases, Anna Geli i Toni Morral.
La conferència es fa “en nom” del president -matisa l’entorn de Torra-. De fet, no està consensuada amb ERC, com tampoc ho va estar la de l’UCE. “Jo no em dedico a anar perseguint i demanant els escrits que es llegiran [...], ens va traslladar que aniria en la línia de Prada”, va dir ahir Aragonès preguntat per això en una entrevista a Els matins de TV3.
“Estabilitat” a Catalunya
Un altre punt de fricció entre els dos socis de govern és un eventual avançament electoral. Mentre que els republicans no tanquen la porta a aquest escenari, dimecres JxCat es va conjurar per evitar-lo. Treballar per esgotar la legislatura és una de les conclusions sorgides de la reunió de Brussel·les, aparcant així la possibilitat també de convocar eleccions com a resposta immediata a la sentència. “Hem compartit unanimitat i consens màxim en tot l’espai de JxCat que la situació demana fortalesa de les institucions i estabilitat”, va dir l’expresident en roda de premsa. “Això és incompatible amb les presses electorals”, va afegir.
El que no va voler descartar del tot Puigdemont és la seva investidura com a president de la Generalitat, malgrat que des del seu entorn afirmen que ara la prioritat és que Luxemburg el reconegui com a eurodiputat. “Estic a disposició del Parlament”, va insistir, posant de nou pressió a ERC, que el gener de l’any passat es va negar a desobeir el Tribunal Constitucional per investir-lo. De moment, el líder de JxCat manté l’acta de diputat al Parlament, un escó que haurà d’abandonar si guanya la batalla jurídica per ser membre de l’Eurocambra.
