Els pressupostos de la Generalitat encaren la seva recta final i ahir el Govern va revelar a què destinarà els diners que encara li quedaven per repartir. Es tracta dels 480 milions d’euros extres que provenen de la flexibilització de dues dècimes del dèficit per part de l’Estat. Segons va anunciar al ple del Parlament el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, 26 milions aniran a parar a habitatge -principalment a ajuts de lloguer-, 20 milions seran per a serveis socials -especialment dependència i infància-, 13 milions per al sector industrial i 13 més per a cultura. Les xifres són les acordades amb els comuns, el soci del Govern per a l’aprovació dels comptes per al 2020. Així, JxCat, ERC i Catalunya en Comú - Podem van entrar ahir una esmena en forma de disposició addicional al projecte de llei de pressupostos, a la qual ha tingut accés l’ARA, en què concreten aquestes xifres i també estableixen que els 400 milions d’euros restants es dedicaran a reduir el dèficit del departament de Salut al final de l’exercici del 2020. Així, l’objectiu és millorar, segons expliquen al text, el “període mitjà de pagament a proveïdors”.
JxCat i ERC topen al Parlament per l’acte de Perpinyà
Els republicans recriminen a Torra que el seu grup “menystingui” el diàleg tot i formar-ne part
BarcelonaL’acte de dissabte a Perpinyà, on es va qüestionar obertament la taula de diàleg entre la Generalitat i l’Estat que es va posar en marxa la setmana passada, ha obert una nova esquerda entre els dos socis de govern, JxCat i ERC. Amb la política catalana immersa en un clima de precampanya electoral, ahir els dos partits van escenificar al Parlament la seva distància i van deixar entreveure que, quan s’instal·li definitivament la campanya, no serà amable.
El d’ahir va ser el primer ple de la cambra des que l’eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí va dir des de la Catalunya Nord que la taula de diàleg era una “enganyifa”. Quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va prendre la paraula durant la sessió de control, interpel·lat pels comuns sobre el tema, va assegurar que ell sí que creia en el futur d’aquesta taula de negociació. “La prova que hi crec és que hi soc”, va dir, a més de recordar que ell és precisament el líder de la part catalana. Però les explicacions del president no van satisfer els seus socis a l’executiu. Quan va arribar el torn del líder republicà al Parlament, Sergi Sabrià, va quedar clar fins a quin punt ERC es va sentir molesta per les crítiques que es van vessar a Perpinyà contra l’estratègia de dialogar amb l’Estat. Sabrià va criticar que des de “les sigles” del president Torra, JxCat, es “menystingui” la taula de diàleg, i va argumentar que això “debilita” la posició de la part catalana en la negociació. Les paraules del líder republicà a la cambra van suposar un canvi de to d’Esquerra.
Dilluns, després de reunir la seva executiva, el partit d’Oriol Junqueras havia mesurat molt les seves paraules sobre l’acte de Perpinyà, evitant tota polèmica. Ahir al Parlament tot va ser diferent. També va ser diferent la reacció de Torra a la intervenció dels seus socis. Aquesta vegada no va haver-hi el clàssic fair play parlamentari entre els dos partits que governen junts. El president de la Generalitat es va declarar “sorprès” per la intervenció de Sabrià i va insistir que sí que creu en el diàleg, però que ell no va amb “el lliri a la mà”. “Jo no he vingut aquí a fer retrets”, va lamentar, molest amb ERC. Torra va insistir que la taula ha de ser per reclamar l’autodeterminació i l’amnistia -en això coincideix amb Esquerra- i que el resultat no pot ser cap altre que aconseguir fixar una “data per al referèndum”. Abans que esclatés la polèmica a l’hemicicle, el vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, també havia volgut parlar del tema aprofitant la solemnitat del ple. Segons va defensar, la mobilització -com la de Perpinyà- i la negociació -com la de la taula de diàleg-“han d’anar de bracet”, ja que només així serà possible trobar una solució al conflicte polític.
Dard contra Torrent
No va ser l’únic moment tens entre socis. Una estona després i en la mateixa sessió de control, el líder de Cs a la cambra, Carlos Carrizosa, va qualificar Torra d’“okupa” de la Generalitat i els ànims es van acabar d’encendre. El president va mostrar la seva indignació amb el partit taronja, però sobretot amb el president del Parlament, Roger Torrent (ERC), per no haver fet res davant d’aquesta acusació. “Lamento que se m’insulti impunement i que vostè no protesti”, li va etzibar Torra a Torrent. El president del Parlament no va voler entrar en la qüestió.
La política catalana té ara mateix unes eleccions assegurades a l’horitzó, però encara hi planen molts dubtes: el principal, quina serà la data. Un altre dels interrogants és si els partits independentistes l’afrontaran des de la cooperació i la no bel·ligerància o des de la confrontació. Per l’agror al debat d’ahir al Parlament, va semblar que ara mateix el segon escenari és el més probable.
Divisió al Senat
Els episodis de divisió entre ERC i JxCat se succeeixen i ja es comptabilitzen a més d’un per jornada. Ahir se’n va veure un altre, en aquest cas al Senat. Allà es va repetir la votació del sostre de despesa que es va fer la setmana passada al Congrés -clau perquè els pressupostos de l’Estat tinguin alguna possibilitat de prosperar- i els dos partits van tornar a agafar camins diferents, informa Mariona Ferrer i Fornells. ERC es va abstenir i JxCat va votar-hi en contra. El senador de JxCat Josep Cleries va argumentar que no volien “regalar” el seu vot: “Som els del diàleg, però no els de la rendició”. Aquesta vegada els seus arguments no es van poder contraposar als d’ERC, ja que els republicans van cedir el seu temps de paraula a Bildu.
En temps de precampanya com els actuals proliferen dues coses: les enquestes i les conjectures dels partits sobre amb qui estan disposats a pactar i amb qui no un cop hagin votat els ciutadans. Pel que fa al segon punt, ahir va haver-hi un matís notable en el discurs d’Esquerra. Fins ara tots els dirigents republicans, amb el president del partit, Oriol Junqueras, al capdavant, havien negat qualsevol possibilitat de pactar amb el PSC i només preveien com a socis potencials JxCat, la CUP i els comuns. En canvi, en una entrevista a Ràdio 4, la consellera de Justícia, la republicana Ester Capella, va assegurar que ERC “està disposada a governar amb qui convingui perquè Catalunya avanci socialment i nacionalment”. Així, no es va llançar als braços dels socialistes catalans, però no els va excloure com a possibles companys de viatge.
Encara queda molt per saber la composició del pròxim Parlament i quins partits podran sumar per governar Catalunya. Sí que queda clar, però, fins a quin punt s’han deteriorat en el tram final d’aquest mandat les relacions entre els dos socis actuals. JxCat i ERC saben que ara per ara estan condemnats a seguir-se entenent i no només avui i demà, sinó a llarg termini, ja que difícilment hi haurà majories futures diferents a l’actual. Ahir, però, el Parlament va semblar no tenir cap majoria. Ni amb present, ni amb futur.
