Torra declina declarar al TSJC perquè creu que la causa és una "persecució" contra l'independentisme

BarcelonaTres minuts. És el que ha durat la compareixença com a investigat del president, Quim Torra, davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’investiga per desobediència en una segona causa penal per no haver retirat el llaç groc del Palau de la Generalitat. El cap de l’executiu ha decidit acollir-se aquest dimecres al seu dret a no declarar com a investigat, ja que qüestiona la legitimitat de la causa i del tribunal. Després de la compareixença al TSJC, s'ha desplaçat a la Generalitat per fer una declaració institucional i explicar les raons que l'han portat a prendre aquesta decisió.

"He dit al magistrat que el tribunal no és neutral, que soc independentista i que la causa obeeix a una persecució contra l'independentisme", ha exposat Torra en la seva compareixença, i ha afegit que ha fet entendre al jutge que estava ocupat amb la gestió de la pandèmia -aquest mateix matí ha participat en el comitè executiu sobre la crisi del covid-19-. "Avui ha succeït un fet gravíssim, que és que un president de la Generalitat hagi hagut de declarar per penjar una pancarta", ha insistit el president, rebutjant amb aquest argument contestar a les preguntes que no fossin sobre la sessió al jutjat d'aquest dimecres. Quim Torra no ha volgut pronunciar-se sobre la seva possible inhabilitació per part del Tribunal Suprem ni tampoc sobre si acatarà la sentència -malgrat que totes les fonts apunten que sí que ho farà.

El cap de l'executiu, però, sí que ha volgut fer referència a dues qüestions que no tenen a veure amb la seva segona causa penal: ha enviat el condol a l'exconseller Jordi Turull, el pare del qual ha mort mentre ell està empresonat, i ha recordat també que just fa un any es va produir la detenció dels CDR per terrorisme en un intent, segons Torra, d'"atemorir" l'independentisme a les portes de la sentència de l'1-O.

Torra ha anat aquest dimecres al TSJC com a investigat per no haver retirat del Palau, el setembre de l’any passat, la pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics. Torra va mantenir el llaç groc malgrat les mesures cautelars que va dictar el TSJC arran d’una demanda d’Impulso Ciudadano que demanava treure tots els llaços grocs dels edificis públics. La defensa posa en dubte, precisament, que el tribunal pogués dictar aquesta ordre en el marc del contenciós administratiu. En un període, a més, que no era campanya electoral.

Aleshores Torra no va fer cas del TSJC -va presentar recursos contra la decisió- i va mantenir el llaç groc fins que els Mossos d’Esquadra es van presentar al Palau de la Generalitat amb un requeriment judicial.

Fonts jurídiques properes al president expliquen que penjar una pancarta no és un acte administratiu sinó un dret, el de llibertat d'expressió, de manera que Impulso Ciudadano no podia interposar una demanda al contenciós administratiu, i que el tribunal no l'havia d'acceptar. Aquest és el nucli de defensa de Torra, que repeteix l'estratègia que va plantejar en l'anterior causa per desobediència, pendent de la resolució del Tribunal Suprem, en la qual també va qüestionar la legitimitat de la Junta Electoral Central per donar-li ordres.

Suport de partits i entitats

Aquest dimecres, abans d’entrar al TSJC, una comitiva del Govern, el Parlament i partits i entitats independentistes han donat suport al president a l'Arc de Triomf, en un context de divisió independentista per la resposta que s'ha de donar a la possible inhabilitació del president. Dijous passat Torra va anar al Tribunal Suprem per assistir a la vista sobre un altre cas relatiu al gener del 2019, i ara està pendent que dicti sentència. Un fet que posaria punt final a la legislatura catalana.

Partits i entitats independentistes estan pendents d'un informe dels serveis jurídics de Presidència en què s'aclariria com quedaria l'executiu i, sobretot, quin rol tindria el vicepresident, Pere Aragonès, que assumiria la presidència en substitució. Aquest és un punt de trobada entre JxCat i ERC, ja que serà clau per a l'equilibri de poders que es mantindrà dins l'executiu.

Malgrat aquesta manca d'unitat independentista en relació a la inhabilitació, avui partits i entitats s'han centrat en expressar el seu suport al president. La secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, ha lamentat la "persecució judicial" contra Torra, mentre que el líder de JxCat al Parlament, Albert Batet, ha criticat el "despropòsit" que per a ell suposa aquesta causa. També la diputada de la CUP Maria Sirvent ha denunciat una "ofensiva de l'Estat" contra la llibertat d'expressió.

D'altra banda, davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comparegut el president d'Impulso Ciudadano, l'exdiputat de Cs al Parlament José Domingo, i ho ha fet per donar el missatge oposat -aquesta entitat va impulsar la denúncia-. Per a ell, aquesta causa no es tracta en cap cas "d'un atac a la llibertat d'expressió", sinó de la necessitat que en les institucions públiques hi imperi la "neutralitat" ideològica. Segons ha dit, aquesta neutralitat no hi va ser mentre a la façana de la Generalitat hi va haver la pancarta de suport als presos.