Torra vol decidir quan prem el botó vermell

BarcelonaL’Estatut d’Autonomia dona una prerrogativa única a la presidència de la Generalitat, que no pot delegar i de la qual pot fer ús abans d’esgotar els quatre anys de mandat: convocar eleccions al Parlament. Qui ostenta la presidència és qui té el poder de prémer el botó vermell i cridar els ciutadans a les urnes. Artur Mas va fer-ne ús dos cops: el 2012, per passar del pacte fiscal a la consulta, i el 2015 per fer la llista unitària independentista. Carles Puigdemont va tenir sobre la taula avançar els comicis fins a l’últim moment abans de la proclamació de la independència, però finalment va ser l’Estat qui va dissoldre el Parlament i va apartar l’executiu sencer amb el 155. Ara Quim Torra, en un context totalment diferent, vol decidir quan prem el botó vermell de les eleccions davant la crisi crònica entre els dos socis del Govern i el recurs de cassació al Tribunal Suprem, que ha fixat la vista el 17 de setembre dibuixant la sentència poques setmanes després.

Ara bé, una cosa és que sigui ell l’únic que pot prémer el botó vermell i l’altra que pugui decidir-ho sol. Esquerra, com a soci del Govern, ha reclamat per activa i per passiva a Torra pactar l’escenari electoral. Als republicans fa temps que els interessa una convocatòria avançada de les eleccions -van al davant a les enquestes-, però també volen controlar el calendari i no deixar-lo només en mans del seu soci i principal rival, Junts per Catalunya. Des de l’altra banda del Govern, però, la resposta és clara sobre aquesta qüestió: “La prerrogativa és del president”, repeteixen des del Palau de la Generalitat.

Si bé els republicans tenen a favor l’avantatge demoscòpic, els de JxCat tenen a les seves mans eltempo, i els estrategs del partit de Carles Puigdemont no ho volen desaprofitar. I menys en un context, asseguren, en què la repressió de l’Estat -en al·lusió a la inhabilitació del president per no haver despenjat la pancarta dels presos polítics del Palau de la Generalitat- afecta directament les seves files.

La bunquerització

Ara bé, com passa des de l’inici de la legislatura, quan es parla de JxCat no es tracta d’un sol subjecte sinó d’una amalgama de sensibilitats. Diversos dirigents consultats asseguren que el president té el seu propi pla i que, de moment, no l’ha fet extensiu als consellers de JxCat al Govern. El nucli de confiança del president segueix sent, com des de l’inici del mandat, la war room : la cap de files a Madrid, Laura Borràs, i els diputats Francesc Dalmases i Josep Costa. També Pere Cardús, com a mà dreta a Palau. “No confia en la resta” de dirigents, afirma una de les veus implicades en la direcció de JxCat, i una altra afegeix que la crisi del coronavirus ha accentuat aquesta situació. “El president n’està tip”, afirma en al·lusió als partits un bon coneixedor del pensament del cap de l’executiu.

Ara bé, el president té present com va arribar al capdavant de la Generalitat i no farà res, apunta el seu entorn, en contra del que cregui l’expresident Carles Puigdemont. “No ho farà unilateralment”, conclouen fonts governamentals, mentre que d’altres afegeixen també que el líder de JxCat a Waterloo té “absolut respecte” per les competències del president. Sigui com sigui, la conversa entre Torra i Puigdemont per determinar l’escenari electoral encara està pendent.

Si el Tribunal Suprem manté la data de la vista el dia 17 -la defensa de Torra dubta que aquest calendari es compleixi perquè no s’ha seguit el procediment-, la sentència podria arribar al cap de pocs dies o setmanes. Per tant, si el president decideix utilitzar les seves prerrogatives per convocar eleccions -tal com apunten diverses fonts que farà- els comicis se situen entre l’octubre i el desembre. En aquest punt, hi ha dues opcions: convocar eleccions independentment de si ja ha resolt o no el Suprem, o esperar que dicti sentència i, si és condemnatòria, aprofitar el marge de temps entre que es fa pública i que s’executa per firmar el decret de convocatòria dels comicis. Aquesta última opció podria comportar dubtes jurídics, tot i que la majoria de fonts del Palau de la Generalitat l’avalen.

La influència de l’ordenació

Un dels factors determinants per a JxCat a l’hora de decidir el quan dels comicis és el seu propi procés intern d’ordenació. Tal com va explicar l’ARA, el calendari passa per fer un acte fundacional de Junts per Catalunya entre el juliol i el setembre. Ara per ara encara no està clar quina fórmula utilitzarà aquest espai polític, ja que les negociacions entre el president del PDECat, David Bonvehí, i el líder de la Crida, Jordi Sànchez, continuen en marxa. En tot cas, el Tribunal Suprem els fa pressió. O prenen una decisió de manera imminent per articular una sola formació política, o l’ordenació es tornarà a ajornar.

Un membre del Govern consultat no descarta una solució mixta: pactar la celebració del congrés constituent després de les eleccions mentre es troba una solució “transitòria” que torni a passar per una coalició i llistes ad hoc. I això porta a una altra pregunta: ¿amb quin candidat o candidata? Puigdemont es torna a situar com a número u de la candidatura (malgrat que encara no ha pres una decisió definitiva) i la gran incògnita és el seu número dos, el presidenciable efectiu a la Generalitat. Hi ha qui apunta que Torra voldrà influir en aquesta decisió perquè sigui Laura Borràs qui aspiri a presidir el pròxim Govern. Hi ha qui interpreta que, com més aviat siguin els comicis, millor ho tindrà Borràs per imposar-se, a causa de la investigació que té oberta als tribunals per la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes. Per a un sector de JxCat, la portaveu a Madrid és l’única candidata, a part de Puigdemont, que ha augmentat suports a les urnes. Per als detractors, a part de preferir un perfil més gestor, el seu cas al Suprem dificulta molt la seva carrera a la Generalitat. Hi ha altres dirigents que també fan el pas: els consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró; el PDECat promou ara l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, mentre que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora a Barcelona Elsa Artadi continuen a les travesses. De fet, no es descarten primàries.

Malgrat que la idea és avançar eleccions, també hi ha veus dins el Govern que defensen allargar al màxim la legislatura. Gestionar la crisi del coronavirus (amb la discussió ideològica que ja comporta dins el Govern), preparar els pressupostos del 2021 i, si cal, deixar que decideixi el Suprem. En aquest cas, s’activaria el rellotge dels dos mesos per intentar elegir un altre president i, davant la falta de suports, les eleccions es farien 54 dies després. Els escenaris són múltiples, però aviat es prendrà una decisió.