Torra estén la mà a la CUP per acordar els pressupostos

BarcelonaLa resposta a la sentència, que l’independentisme busca que sigui al màxim d’unitària possible, i la decisió de la CUP d’abandonar l’estratègia de bloqueig obren una escletxa perquè el Govern retrobi en els anticapitalistes el seu principal soci parlamentari. El diputat cupaire Vidal Aragonés va posar sobre la taula diumenge la possibilitat de parlar dels pressupostos del 2020, i ahir Quim Torra va saludar aquesta predisposició. “Som-hi!”, va celebrar el president de la Generalitat en una piulada a Twitter, en què va defensar recuperar la majoria independentista de 70 diputats i acordar els comptes per “avançar cap a la República”.

Torra va explicitar les seves preferències després que el vicepresident de l’executiu i conseller d’Economia, Pere Aragonès, afirmés en una entrevista a l’agència Efe diumenge que al setembre iniciaria una ronda de contactes amb els diferents grups parlamentaris per temptejar els possibles suports als comptes. Amb la voluntat de no tancar-se portes, el també president adjunt d’Esquerra agraïa la mà estesa del PSC i dels comuns, alhora que expressava el seu desig que la CUP entrés en les converses.

La reflexió interna per la qual transiten els cupaires ha modificat l’escenari i, després que la militància avalés flexibilitzar el paper dels quatre diputats, els anticapitalistes es ressituen com un possible soci de JxCat i ERC. Les condicions dels anticapitalistes, però, segueixen sent exigents. Ahir la membre del secretariat nacional Eulàlia Reguant va advertir que no només cal que el Govern avanci en la qüestió nacional, com havia reclamat Vidal Aragonés, sinó que també ha de fer un “gir de 180 graus” en les polítiques econòmiques i socials si vol tenir el seu suport. En aquest sentit, Reguant va subratllar en una entrevista a Catalunya Ràdio que caldria portar “fins al límit” les competències com “mai ningú les ha volgut portar”. Va posar d’exemple la llei contra l’homofòbia, aprovada el 2014 i encara sense reglament, o “l’operació estètica” de la regulació del preu del lloguer.

Aragonès arrossega aquest any una pròrroga pressupostària des del 2017, perquè en l’últim curs no va aconseguir l’aval de Catalunya en Comú - Podem. Amb la CUP autodescartada per la gestió de l’1-O que va fer el Govern, el grup encapçalat per Jéssica Albiach es va convertir el 2018 en l’única opció per a l’executiu, però les negociacions no van fructificar. Tot i estar una mica més desdibuixats, els comuns continuen formant part del ventall de possibilitats i, de fet, fa una setmana Ada Colau va plantejar a Torra en una reunió a Palau parlar tant dels pressupostos de la Generalitat com dels de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i comptar amb els vots de Manuel Valls per a la investidura, l’alcaldessa busca els independentistes per tirar endavant els seus comptes i mira de tornar a posar el seu partit en la centralitat al Parlament. Tanmateix, qui ha demostrat més capacitat per pactar a una banda i l’altra -sobretot amb la constitució dels ajuntaments i les institucions supramunicipals- ha sigut el PSC, que també es va oferir a abordar els pressupostos del Govern. Ho va fer Miquel Iceta en un ple a la cambra catalana fa dues setmanes.

La resposta a la sentència

Un dels elements que entraran en joc a l’hora de buscar socis pressupostaris serà la sentència del Tribunal Suprem al judici del Procés i, de retruc, la posterior resposta del sobiranisme. Un acord amb el PSC pot ser difícil de pair per la base social independentista i, en canvi, un nou full de ruta per exercir el dret d’autodeterminació com a rèplica a una probable condemna podria acostar posicions amb la CUP. De fet, Aragonès no va descartar un govern de concentració com a rèplica a la sentència, per bé que els anticapitalistes van rebaixar aquest escenari si s’argumenta amb el “simple fet de la sentència”. Tal com va exposar ahir Reguant, aquesta alternativa només podria ser plausible si s’abandona el “simbolisme” i s’avança en “l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació”.