Torpedinada contra el confinament

Heus aquí el relat d'una escena imprescindible. Dimarts passat, 8 de juny. El president del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González Rivas, ordena entregar a cada magistrat una còpia de la ponència del jutge Pedro González-Trevijano sobre el recurs de Vox contra el decret de l'estat d'alarma aprovat pel govern de Pedro Sánchez el març del 2020 –i, a continuació, per una majoria absolutíssima del Congrés, incloent-hi el partit d'extrema dreta i el PP–. Les instruccions són estrictes: cal evitar filtracions. La còpia no passa per secretaria ni s'envia als correus electrònics. El dijous, a primera hora, el diari digital El Español en publica el contingut. La ponència proposa declarar inconstitucional el confinament consagrat per l'estat d'alarma (l'article 7 del decret). Es diu ràpid.

González-Trevijano havia heretat la ponència l'octubre del 2020, després de la dimissió del magistrat de l'anomenat sector progressista del TC, Fernando Valdés Dal-Ré, que tenia pràcticament llest el seu projecte de sentència. En aquest projecte, com en tots, la tasca dels lletrats del TC és fonamental. Valdés Dal-Ré havia comptat amb la feina del catedràtic de dret constitucional Javier Jiménez Campos, que ha sigut secretari general del TC. Jiménez Campos estimava que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol i aprovat pel Congrés suposava una limitació de drets fonamentals, però no se'ls carregava ni els suspenia.

I és que la limitació és una cosa i la suspensió una altra. La suspensió només es pot materialitzar mitjançant la declaració de l'estat d'excepció, una mesura que ha de ser aprovada prèviament pel Congrés abans que el consell de ministres ho consagri per decret. La limitació de drets està prevista a la llei de l'estat d'alarma, que preveu explícitament la seva declaració en casos d'epidèmies i situacions de contaminació greus. I, això és essencial, l'estat d'alarma ha estat concebut fora del context d'un problema de desordre públic o conflicte social, l'àmbit que és propi de l'estat d'excepció.

Pedro González-Trevijano es basa en la tasca d'un altre catedràtic de dret constitucional, Ángel Sánchez Navarro, al qual va recomanar per al TC l'any passat, incorporant-se com a lletrat en règim d'adscripció temporal al tribunal. També va ser vocal assessor al departament de Parlament i Institucions del gabinet del president espanyol José María Aznar entre el 2000 i el 2002. Sánchez Navarro, doncs, ha substituït Jiménez Campos en la feina de la ponència de González-Trevijano. I la ponència elaborada tècnicament per Sánchez Navarro sosté que, si bé les mesures van ser necessàries, en la línia de les instruccions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el confinament domiciliari decretat per la Moncloa és inconstitucional perquè s'ha suspès el dret fonamental de la lliure circulació –no simplement limitat– i, per fer-ho, s'hauria d'haver declarat l'estat d'excepció.

Una operació de l'estat judicial espanyol

La ponència, tal com s'ha transmès al govern de Sánchez, considera justificades les mesures adoptades. Però això sí: quin sentit té variar a un estat diferent –de l'estat d'alarma al d'excepció– sense que hi hagi un problema d'ordre públic? El sentit és clar: la torpedinada al confinament suposa un cop important per a la Moncloa. És una de les típiques operacions de l'estat judicial consolidat a Espanya. Encara que sigui a costa d'obrir la via a reclamacions patrimonials contra l'Estat, a banda del milió de multes aplicades durant la vigència de la mesura i anul·lades per una eventual declaració d'inconstitucionalitat.

El de Vox és el primer recurs, però n'hi ha d'altres contra les successives pròrrogues pendents del TC. Si la ponència de González-Trevijano és votada favorablement pel sector conservador i es proclama la inconstitucionalitat del confinament, els següents recursos aniran en la mateixa direcció. Ni cal dir que el tancament o confinament de pobles sencers a Catalunya, adoptats sense l'empara de l'estat d'alarma, patiria les conseqüències de la inconstitucionalitat que s'està tramant. Després de la torpedinada de l'informe de la sala segona del Tribunal Suprem sobre els indults –amb clara intencionalitat de projecció política, en tant que es refereix a un "autoindult [...] inacceptable" de l'executiu del PSOE–, la ponència de González-Trevijano n'ha suposat una altra.

El ple del TC per debatre el recurs de Vox ha estat convocat per al 22 de juny. ¿La majoria conservadora resistirà la temptació d'una nova torpedinada? Sembla que de ganes no en falten, perquè l'operació executada, amb filtració calculada inclosa, mostra la voluntat que sigui un fet consumat. "On és el Tribunal Constitucional, senyories? Per què el TC no resol a temps els recursos d'inconstitucionalitat que legítimament plantegem els diputats d'aquesta cambra? És cert que potser som incauts i no hem d'esperar res d'un Tribunal Constitucional que han nomenat tots vostès", reflexionava el 3 de juny del 2020 Santiago Abascal al Congrés. El temps i l'atzar, doncs, han jugat a favor seu.