Poden tornar ja de l'exili Marta Rovira i Clara Ponsatí?

BarcelonaEl moviment del jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena és la primera conseqüència de la reforma del Codi Penal, que tindrà aviat efectes sobre els líders del Procés condemnats per l'1-O, però que ara mateix ja en té per als exiliats, especialment per a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí. Per quin motiu? Per què la seva situació és diferent a la resta d'exiliats? ¿En quina situació queda l'expresident Carles Puigdemont? ¿Els condemnats pel Procés es podran presentar a les eleccions? ¿Què canvia per als alts càrrecs pendents de judici? A continuació responem a les principals preguntes que es deriven de la decisió del jutge instructor del Tribunal Suprem, que dona pistes sobre la interpretació que farà properament el poder judicial.

¿Poden tornar Marta Rovira i Clara Ponsatí sense risc de presó?

Sí. El jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, descarta perseguir-les pel nou tipus penal de desordres públics agreujats i redueix la seva acusació a un delicte de desobediència, que no comporta presó. "L'opció legislativa no ofereix un tipus penal menor per als que estan pendents de judici [per sedició] sinó un context proper a la despenalització", comunica el Suprem sobre Rovira i Ponsatí.

Així, el jutge afirma que en cas de trepitjar territori espanyol la seva detenció es limitaria a posar-les a disposició del tribunal. En aquest sentit, doncs, si es presentessin davant del Tribunal Suprem quedarien lliures de presó preventiva després de declarar, només amb càrrecs per desobediència. Què s'hi juguen, doncs? Una inhabilitació de màxim dos anys, ja que queden en una situació similar a la de l'actual consellera Meritxell Serret, que només està processada per desobediència i espera judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I també similar a la de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que fa poc ja va comparèixer davant del Suprem per posar-se a disposició de la justícia espanyola.

¿En quina situació queda l'expresident Carles Puigdemont?

Llarena retira l'euroordre per sedició contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, però els manté les ordres de detenció pel delicte de malversació i de desobediència. En aquest sentit, queden intactes les ordres d'ingrés a presó en cas que entressin en territori espanyol i descarta, a més, aplicar-los els nous tipus penals de la malversació (que diferenciaven el delicte en cas que hi hagués ànim de lucre) de la reforma del delicte del nou Codi Penal. És a dir, Puigdemont, Comín i Puig se segueixen enfrontant a una pena màxima de 12 anys de presó per malversació, ja que Llarena els acusa del tipus agreujat (parla de despeses per sobre de 250.000 euros, d'acord amb la instrucció) i 30 anys d'inhabilitació.

El jutge considera que ni el nou tipus penal que rebaixa a tres anys la pena de presó quan no hi ha ànim de lucre ni tampoc el de desviació de fons per a altres fins públics (amb penes d'un a quatre anys de presó) encaixen amb els fets del Suprem. "La reforma del delicte [de malversació] no afecta els fets investigats en el sentit d'eliminar o minorar la pena prevista", diu el Suprem sobre el canvi legal pactat entre el PSOE i Esquerra.

¿Què passa ara amb les causes pendents a Luxemburg?

El jutge Llarena emet les ordres de detenció i presó estatals contra Puigdemont, Comín i Puig, però deixa sense efectes les euroordres fins que es pronunciï Luxemburg. És a dir, s'espera que el dia 31 de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europea respongui a les qüestions prejudicials que va plantejar el Suprem sobre la capacitat d'un estat de la UE per negar-se a les extradicions. També es mantindrà expectant a saber si el Tribunal General de la Unió Europea resol a favor o en contra de la immunitat de l'expresident Carles Puigdemont –la previsió és que ho faci durant el primer semestre del 2023.

Diversos advocats consultats consideren, a més, que si Llarena ha deixat sense efecte les euroordres actuals, hauria de tornar a passar pel procediment del suplicatori en cas que en vulgui fer de noves contra els eurodiputats. En cas que es consideri que el procediment ha canviat, el Parlament Europeu hauria de tornar a decidir si autoritza o no que els tres membres de JxCat puguin ser jutjats.

¿Es podran presentar a les eleccions els condemnats?

La interpretació que fa Llarena del nou Codi Penal només afecta els exiliats, però marca el camí de la sala que presideix Manuel Marchena, que ha de revisar les condemnes dels independentistes ja sentenciats pel referèndum. ¿Què passaria si la sala segona del Suprem interpretés la nova situació igual que Llarena? Els condemnats per sedició podrien quedar completament lliures de penes, ja que la desobediència implica un màxim de dos anys d'inhabilitació i ja els haurien complert. Estarien en aquesta situació l'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart, l'ex secretari general de Junts Jordi Sànchez, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull. Tots ells, doncs, si volguessin, podrien presentar-se a les eleccions en el proper cicle electoral, començant per les eleccions municipals, en cas que la revisió del Suprem es faci abans del mes d'abril, que marca el límit per presentar les candidatures.

En canvi, els que estan condemnats per sedició i malversació tindrien difícil quedar sense cap pena. Si Marchena interpreta igual que Llarena la malversació, podrien mantenir-los la inhabilitació pel delicte de malversació de fons. Es troben en aquesta situació l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa i, per tant, tenen molt complicat poder-se tornar a presentar a uns comicis en un període breu de temps. L'única opció que tenen és que, a diferència de Llarena, la sala segona sí que s'agafi a la nova versió sense ànim de lucre de la malversació, que en la seva versió agreujada arribaria als sis anys d'inhabilitació, que complirien durant el 2023.

¿Què passa amb les causes pendents de l'1-O?

La reforma del delicte de malversació no només estava pensada per pal·liar les conseqüències penals de la cúpula del Procés condemnada i exiliada, sinó també per als alts càrrecs del 2017 encara pendents de judici. Es tracta d'una quarantena d'excàrrecs del Govern de Puigdemont i Junqueras investigats en els jutjats d'instrucció 13 i 18 i també els dirigents d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Ara bé, si els seus tribunals interpreten igual que Llarena el Codi Penal, no es veurien beneficiats per la reforma: segueix imputant el mateix delicte de malversació, previ al canvi legal, a Puigdemont, Comín i Puig, de manera que se seguirien enfrontant a una pena màxima de 12 anys de presó.

En aquest sentit, serà clau la circular que en les pròximes hores emetrà la Fiscalia General de l'Estat perquè el ministeri públic de totes les causes mantingui el mateix criteri en relació amb la malversació. Si els fiscals, que exerceixen d'acusació, apliquessin a l'1-O el nou delicte de malversació encara tindrien possibilitats de beneficiar-se de la reforma, ja que en aquest cas s'enfrontarien a una pena màxima de quatre anys de privació de llibertat.