Podem topa bruscament amb la realitat

En matèria d’ornitologia, a Espanya és més perillós el Piuet (Piolín, en llenguatge policial) que l’àguila franquista. I Podem va topar ahir amb aquesta realitat en veure com el seu acte, encerclat per alguns centenars de feixistes, no tenia garantida la seguretat. Els policies estaven tapant l’únic ocell que els preocupa -que ningú es burli del seu vaixell- i buscant l’urna sediciosa. Per ara, el resultat és el d’un rasca i guanya: sigan buscando.

La realitat amb què va topar Podem no és la d’una Espanya feixista, que existeix, sinó la d’un executiu que mira cap a una altra banda i demostra cada dia que per sobre de la democràcia hi ha la unitat d’Espanya. Podem, que fins fa poc expressava dubtes legítims sobre l’1 d’octubre, ha vist que ha de mirar cap a la Moncloa. Des de dimecres, els dirigents han tornat a girar l’esquena al discurs majoritari a Espanya. Hi ha una estratègia evident -denunciar el paper vergonyós del PSOE-, però també la indignació sincera dels atacs a la democràcia. Podem pateix en la seva pròpia pell el que els polítics catalanistes fa dècades que denuncien: qualsevol intent de reformar Espanya queda segrestat i no se’n pot garantir la seguretat. L’atac a la democràcia farà que res sigui igual després del referèndum, passi el que passi amb Catalunya i el seu encaix o independència. El canvi, ara, passa per l’1-O.