Les primeres dimissions agreugen la crisi de Ciutadans

MadridLa pluja de crítiques contra Ciutadans del seu entorn més pròxim per l’escorament a la dreta li ha acabat calant als ossos. La fractura oberta per l’estratègia d’Albert Rivera va cobrar-se dilluns les primeres baixes de renom: el portaveu econòmic de la formació, Toni Roldán, i l’eurodiputat Javier Nart. El primer va deixar el partit i l’escó i el segon va marxar dels òrgans de direcció. Poques hores després s’hi va sumar líder del partit a Astúries, Juan Vázquez, que va renunciar al seu escó autonòmic molest també pel gir a la dreta de la formació. És la confirmació d’una crisi inèdita al voltant del lideratge de Rivera arran dels acords mal dissimulats amb Vox i el seu veto a la investidura de Pedro Sánchez, que s’havia anat anunciant per les crítiques d’alguns dels fundadors del partit; l’allunyament amb el president francès, Emmanuel Macron, i el trencament amb Manuel Valls a Barcelona.

L’encarregat de desfermar la tempesta dilluns va ser Roldán, que, en lloc d’optar per una sortida discreta, va voler anunciar el seu adeu -que havia anat madurant en els últims dies- amb una roda de premsa des del Congrés en què va mostrar-se molt crític amb el camí emprès per Ciutadans. “No som capaços d’enfrontar-nos a l’extrema dreta”, va assegurar Roldán, que va deixar diverses preguntes en l’aire. “¿Com hem de combatre la política de vermells contra blaus si ens convertim en els blaus?”, “Com podem parlar de regeneració i pactar amb partits que porten 20 anys al govern?”, va etzibar. I no es va quedar aquí. A més de criticar el gir a la dreta del partit, Roldán va qüestionar també la negativa a investir Sánchez, i va opinar que Espanya tenia “una oportunitat històrica per tenir un govern estable” .

L’anunci de Roldán va arribar poca estona abans que a la seu del partit es reunís l’executiva federal. Allà s’havia de viure el segon capítol de la crisi. Segons van explicar fonts de Ciutadans, els eurodiputats Luis Garicano -padrí de Roldán dins del partit i una altra de les veus crítiques amb l’estratègia de Rivera- i Javier Nart van forçar una nova votació perquè la cúpula del partit confirmés si hi havia consens sobre la política de pactes. Una votació que es va saldar amb 24 vots favorables al camí traçat per Rivera, quatre en contra -Garicano, Nart, el líder del partit a Castella i Lleó, Francisco Igea, i el responsable d’exteriors de l’executiva, Fernando Maura- i tres abstencions. Un resultat després del qual Nart va presentar la seva renúncia a continuar a l’executiva de Ciutadans tot i que de moment continuarà com a eurodiputat. Tot i l’aval majoritari a l’estratègia de Rivera, el resultat distava de la unanimitat amb què la mateixa executiva va aprovar el 18 de febrer rebutjar qualsevol pacte amb Pedro Sánchez després de les generals.

Ni el debat intern ni l’allau de crítiques al partit va fer matisar, però, l’estratègia de Rivera, que, a més, va voler redoblar la seva aposta incorporant a l’executiva Marcos de Quinto i situant com a portaveu adjunt al Congrés Edmundo Bal, dos perfils clarament oposats als acords el PSOE. L’encarregada de verbalitzar la continuïtat de l’estratègia va ser Inés Arrimadas, que va deixar un dard per a Roldán recordant que ell mateix va votar contra els pactes amb Sánchez al febrer, i va mantenir el rumb de col·lisió amb el PSOE. “Són ells que escullen pactar amb els independentistes i amb els amics dels batasunos ”, va dir Arrimadas, que va posar especial èmfasi en l’acord al Parlament navarrès que va permetre a EH Bildu tenir un lloc a la mesa i que Ciutadans veu com el preludi d’un pacte del PSOE amb Geroa Bai i els abertzales per arrabassar el govern foral a Navarra Suma, coalició integrada per UPN, el PP i Ciutadans. “És el PSOE el que escull amb qui pacta”, va reblar.

Els acords amb Vox

Més enllà de la investidura de Sánchez, l’altre factor que està desestabilitzant Cs són els equilibris al voltant de la relació amb Vox. Des que van acabar les eleccions generals i les autonòmiques, a Ciutadans reiteren que no pacten amb els d’Abascal i han evitat signar pactes conjunts o aparèixer en fotografies amb líders de la ultradreta, com sí que va passar a la manifestació contra l’independentisme a Colón. Però, en molts territoris, Cs i el PP necessiten Vox per assolir majories i a l’Ajuntament de Madrid, els líders del partit d’Abascal i de la formació taronja es van trobar informalment per pactar la formació de la mesa.

Dos mesos després d’obtenir els millors resultats de la història de Cs al Congrés, la gestió posterior d’aquests 57 escons ha portat Rivera a una crisi sense precedents que, per ara, ja ha fracturat la cúpula del partit taronja.