Toni Morral: “Tots els partits ens veuen com una amenaça perquè som una cosa nova”

BarcelonaToni Morral rep l’ARA minuts després d’haver estat proclamat secretari general de la Crida en el congrés fundacional d’un moviment que tot just arrenca i que s’ha fixat com a objectiu forçar la unitat electoral de l’independentisme.

Què és la Crida?

Jurídicament és una associació, una entitat.

Però també és un partit.

L’organització, la direcció, el finançament, els socis, tot, són els d’una associació que té inscrit també al registre un partit polític que pot utilitzar quan li convingui de manera instrumental.

I pot utilitzar-lo ja a les europees?

Si volgués sí. D’entrada ens agradaria que hi hagués una plataforma unitària. Que sigui la Crida o que sigui la suma de més organitzacions en forma de coalició ens seria igual. Nosaltres hem nascut per forjar la unitat, l’eina amb què es faci és secundari.

I què pot fer la Crida d’aquí al maig per forçar la unitat?

D’entrada es poden fer moltes coses. Obrir converses amb tots els actors i veure què passa, tot i que sabem que els partits tenen estratègies basades en interessos que no van només de l’1 d’Octubre. Per tant, s’ha de pressionar.

I en el cas de Barcelona?

A Barcelona és una llàstima que no hi hagi candidatura unitària forta. La Crida vol afavorir que hi hagi unitat. Potser el nostre paper ha de ser ajudar a fer que hi hagi una taula perquè la gent parli i crear les condicions perquè hi hagi diàleg. Si podem servir de catalitzadors en aquest sentit, ho farem.

¿Podem veure la Crida enfrontant-se a ERC o al PDECat a les urnes?

No està plantejat, això. L’objectiu és que hi hagi candidatura unitària. Nosaltres pensem que la fortalesa que puguem tenir des de baix pot forçar que hi hagi acords des de dalt. Som en un moment de debilitat de la partitocràcia, i nosaltres volem organitzar aquest espai de la gent que va votar l’1-O.

Tenen com a principal objectiu complir el mandat de l’1-O. Com es fa efectiva la independència?

En aquests moments hi ha una situació de molta diversitat d’estratègies per respondre a aquesta pregunta. La Crida, com a espai plural, pot contribuir a la reflexió estratègica. Nosaltres no descartem cap camp d’actuació. Sempre el diàleg obert; les institucions són una eina que hem de protegir; la mobilització n’és una altra, i la desobediència civil, una altra. No descartem fins i tot la via unilateral si calgués i es donessin les condicions.

¿La transversalitat de la Crida pot dificultar arribar a concrecions sobre el camí cap a la independència?

Haurem de buscar acords per compartir. Aquesta és una necessitat de país. Aquí hi ha molta diversitat d’estratègies. ERC en té una, el PDECat en té una, la CUP en té una altra, i l’ANC i Òmnium també en tenen una. És evident que d’aquesta manera no anem enlloc i que la Crida pot fer una aportació interessant en aquest sentit.

Aquest document estratègic haurà de debatre si el referèndum de l’1-O és definitiu o no.

Nosaltres sempre estarem oberts si l’Estat vol permetre un referèndum. Mentre això no es produeixi, però, nosaltres ja hem votat. Ens sembla que l’Estat només acceptarà un referèndum pactat si fas molta pressió per aplicar el mandat de l’1-O.

Com es pressiona l’Estat?

De moltes maneres. Organitzant la desobediència civil, les manifestacions, empoderant la ciutadania... Els poderosos es dobleguen quan tenen pressió social.

¿I des de les institucions?

L’experiència del 155 diu que les institucions hem de protegir-les. Hem d’intentar tenir-les a les mans del sobiranisme.

¿Tenir com a objectiu únic complir el mandat de l’1-O augmenta el risc de frustració si no hi ha avenços?

Hi haurà progressos segur. Les roques més dures picant s’esquerden.

¿La Crida és partidària de facilitar l’estabilitat de Pedro Sánchez?

Aquest és un tema que està sobre la taula dels partits que tenen representació a Madrid i també, lògicament, de JxCat. Nosaltres aquest debat no l’hem obert.

¿L’auge de Vox pot beneficiar l’independentisme?

L’auge de Vox no beneficia ningú.

¿La Crida prendrà les decisions del grup parlamentari de JxCat?

JxCat és JxCat i la Crida és la Crida, encara que hi hagi persones que siguin a les dues bandes.

Quina relació tindran amb el PDECat?

Com que som una associació, el problema de la doble militància no hi és. Igual que ets militant de qualsevol partit i pots estar associat a Càritas, pots estar-ho a la Crida.

Com encaixarà amb els altres partits el desplegament territorial de la Crida?

És veritat que tots els partits ens veuen com una amenaça perquè som una cosa diferent que respon a una lògica diferent. Els partits defensen els seus espais legítimament i es troben més còmodes amb el mapa polític d’abans de l’1-O. És fàcil dir que això és el PDECat que es torna a refundar i que, per tant, és la dreta catalana. Però això ja no s’ho creu ningú. L’1-O això va saltar pels aires.

La Crida neix amb el seu president a la presó. Com afecta això al dia a dia?

El Jordi Sànchez ens ha dit que no condicionarà gens. La direcció permanent està empoderada per prendre les decisions que calgui, però mirarem d’estar en permanent contacte amb ell.