Toni Comín vol més transparència al Consell de la República: "Si no, ningú hi posarà diners"
Els seus rivals eviten confrontar-lo per les suposades irregularitats a l'entitat i la denúncia d’assetjament: "Respectem la presumpció d’innocència"
BarcelonaQuatre dels sis candidats a presidir el Consell de la República s'han reunit aquest diumenge a Elna, a la Catalunya Nord, per debatre sobre el futur de l'entitat en la nova etapa que s'obre sense Carles Puigdemont al capdavant. Entre ells hi havia l'exconseller i eurodiputat electe Toni Comín. Al debat hi havia un elefant a l'habitació: les acusacions contra Comín per irregularitats amb diners de l'entitat –que el dirigent de Junts nega– i la denúncia que un exassessor al Parlament Europeu ha presentat contra ell per presumpte assetjament. Ara bé, els tres rivals de Comín han evitat confrontar-lo per aquests temes, malgrat que tots han estat d'acord que cal més transparència al Consell. L'eurodiputat electe ha aprofitat per defensar que ell també vol més claredat en les decisions econòmiques per generar confiança entre els socis que paguen quota: "Si la gent creu que el Consell és útil i que gestiona amb transparència els recursos, hi posarà diners. Si no, no, perquè ningú de nosaltres n'hi posaria", ha argumentat.
Les ombres de dubte sobre la gestió de Comín, exvicepresident del Consell de la República, van arrancar amb una auditoria que li atribuïa "despeses no justificades" per valor de 15.000 euros. Quan l'exconseller es va girar contra l'auditoria, la junta gestora de l'entitat va acusar-lo de pressionar-ne el responsable perquè rectifiqués. Per ara, a Comín la polèmica no li passa factura en campanya. "Respectem la presumpció d'innocència", ha dit el candidat Jordi Castellà, advocat i regidor a Canet. Des del col·lectiu #REvolucionemNos, Montserrat Duran, informàtica de professió, ha lamentat els suposats atacs informàtics en el serial de l'auditoria. "No sabem com estan les coses. Quan hi arribem ho veurem", ha dit Duran. El mallorquí Antoni Walter Castelló, que ha explicat que es presenta "en protesta" pel rumb de l'entitat, s'hi ha afegit. "Si no es demostren les acusacions toca callar", ha dit.
Exdirigents del Consell de la República també han assenyalat l'eurodiputat electe per la gestió de l'entitat, un episodi que ha aprofundit el distanciament entre ell i l'expresident Carles Puigdemont. Aquest diumenge, però, Comín ha agraït als seus rivals que no fessin sang ni amb aquest tema ni amb la denúncia sobre assetjament sexual i psicològic que estudia un comitè de l'Eurocambra. "Emocionalment, et remou. A estones ho passes malament", ha admès. També ha demanat "joc net" a aquells que vulguin combatre la seva candidatura i ha explicat que el suposat atac informàtic al sistema del Consell de la República està ara en mans de la justícia belga. "És probable que se n'acabi sabent l'autor", ha anticipat.
Les propostes
Més enllà de la polèmica per les despeses de Comín, els candidats han exposat el seu full de ruta per a l'entitat ara que l'independentisme no té majoria al Parlament. Per a Castellà, cal intensificar l'acció internacional perquè el dret a l'autodeterminació de Catalunya sigui reconegut per les Nacions Unides. Creu que, amb un president socialista a la Generalitat, l'independentisme ha de reunir "més signatures" que vots té el bloc espanyolista a la cambra catalana per acreditar la seva "legitimitat" davant els actors internacionals. Duran i Comín han apostat per garantir el "control del territori" reforçant el Consell. "El Consell té una cosa que no té ningú més dins de l'univers independentista, que és que es pot presentar davant del món com una institució republicana. No és una entitat de la societat civil. No és Òmnium ni l'ANC", ha dit Comín. Per la seva banda, Castelló els ha tocat la cresta per, segons ha dit, no pensar més que en el Principat i haver descuidat l'acció per construir un estat que englobi tots els Països Catalans. "Només ens falta fer la missa i el rosari", ha lamentat.
