Toni Comín: “Llarena faria bé de valorar el risc del suplicatori”

eurodiputat de junts per catalunya

L'eurodiputat Toni Comín en una imatge d'arxiu a Brusel.les
Gerard Pruna
22/12/2019
5 min

BarcelonaToni Comín (Barcelona, 1971) viu el seu tercer Nadal a l’exili amb optimisme després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li hagi obert les portes del Parlament Europeu. Atén l’ARA per videoconferència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com us va rebre divendres el Parlament Europeu?

Amb una correcció màxima. Després de les paraules del president David Sassoli de dijous, vam veure clar que, pel que fa a l’administració del Parlament, no tindrem cap problema. Comptem amb ser al pròxim ple.

Amb Sassoli hi heu parlat?

No. Ell va fer el que havia de fer. Nosaltres el que hem fet és reconèixer la capacitat de Sassoli d’ estar a l’altura del moment, no com el seu predecessor Antonio Tajani.

Què ha de passar ara amb les euroordres contra vosaltres?

És evident que decauen mentre el Parlament Europeu no concedeixi el suplicatori, si és que l’acaba concedint. I si és que Llarena l’acaba demanant. Crec que faria molt bé de valorar els riscos de demanar aquest suplicatori.

¿Veieu alguna possibilitat que no prosperi el suplicatori tot i les majories que hi ha a l’Eurocambra?

Encara que la votació final fos a favor del suplicatori, políticament el debat ens va bastant més a favor que en contra. Veiem opcions que això sigui una oportunitat per obrir un debat en el si del Parlament Europeu sobre el cas català i que es converteixi en un judici al judici del Suprem sobre l’1-O. Ens permetrà posar a la vista de les institucions europees que a Espanya hi ha un problema greu amb l’estat de dret.

Al pròxim ple a Estrasburg, ¿creieu que us hi trobareu Junqueras?

Si no hi és serà un escàndol absolut. Si s’incompleix una sentència de Luxemburg, Espanya hauria de rebre les sancions corresponents, i les institucions europees no podran mirar cap a una altra banda.

Amb la immunitat que us dona ser eurodiputats, ¿preveieu intensificar l’agenda internacional?

Per descomptat que aprofitarem el nostre dret de circular sense riscos per fer la màxima activitat diplomàtica. Ja hem anat a molts països europeus però ara hi podrem anar més i millor, i amb més capacitat per obrir portes.

Preveieu instal·lar-vos a Perpinyà?

Tenint com tenim el Parlament a Brussel·les, el nostre quarter general continuarà aquí. Ara, obrir per exemple la delegació del Consell per la República a la Catalunya del Nord permet tenir una base d’operacions i desplaçar-nos-hi amb relativa freqüència.

I a Espanya? No les teniu totes de poder viatjar-hi amb tranquil·litat.

La pregunta és per a Espanya. Quan sapiguem si l’estat espanyol pensa respectar aquesta immunitat, prendrem les decisions que convinguin. Si no deixen lliure Junqueras, seria un indici bastant inquietant. Perquè vol dir que li vulneren la immunitat i que, tal com ho fan amb ell, ho podrien fer amb nosaltres.

¿El fet que vosaltres tingueu l’horitzó més clar que Junqueras, que depèn del Suprem, reforça l’estratègia de l’exili?

No és que la reforci en contrast amb la presó. Totes les estratègies tenien el seu sentit. Ara bé, el que acaba de passar segur, segur, segur que reforça l’estratègia de l’exili i confirma que tenia molt de sentit i que és imprescindible. Ara es veurà que sabíem molt bé què buscàvem.

Haureu de deixar l’acta de diputats al Parlament. Això descarta la pos sibilitat d’investir Puigdemont.

Aquest escenari crec que estava bastant descartat des del moment en què el TC va anul·lar la reforma de la llei de presidència. Però quan Puigdemont renunciï ara a l’acta de diputat no estarà renunciant a les seves opcions de ser president.

¿Creu que podria ser candidat a les pròximes eleccions?

Això sí que és una possibilitat des del punt de vista legal i jurídic ben evident. Però políticament no soc jo qui ha d’opinar sobre la qüestió.

¿Hi ha d’haver eleccions a Catalunya aviat?

Crec que no. De moment la legislatura ha de tirar endavant i no ha de ser el Suprem, inhabilitant Torra, qui n’hagi de determinar la durada.

¿I què s’ha de fer si s’inhabilita el president Torra?

Crec que el Tribunal Suprem té una obligació, que és presentar una qüestió prejudicial al TJUE, i això encara allargaria molt més el procediment contra Torra.

¿Creu que el revés que va patir la justícia espanyola aquesta setmana passada pot fer que s’acabi replantejant la seva actitud en altres casos?

El que hauria de fer l’Estat és aprofitar aquesta oportunitat que els dona el TJUE per revisar l’estratègia de la judicialització i tancar-la definitivament. Això hauria d’anar orientat a una llei d’amnistia. ¿O s’esperaran que Estrasburg els faci passar la vergonya definitiva quan s’anul·lin les condemnes?

¿Com veu les negociacions entre ERC i el PSOE?

Segurament estic condicionat per la meva experiència. Amb Pasqual Maragall vam anar a la negociació de l’Estatut i el PSOE el va trair. Comprendrà que per això jo no accepti mai un acord amb el PSOE que no tingui totes les garanties. Si no s’avança cap a l’autodeterminació i l’amnistia amb garanties absolutes, no entenc per quina raó cal donar els vots a un partit com el PSOE.

Quines garanties creu que hi podria haver?

Això és cosa dels que negocien. Però, per exemple, podríem pactar un equip internacional de juristes de prestigi en dret constitucional que facin un dictamen per aclarir si realment la Constitució espanyola permet un referèndum i desmuntar la mentida de la dreta espanyola segons la qual un referèndum és inconstitucional.

Per tant, ¿no s’ha d’investir Sánchez a canvi d’una taula de diàleg?

Si és com la que va explicar Iceta, on quan li parlin d’autodeterminació té previst contestar que és inconstitucional, doncs evidentment crec que no val la pena.

Dissabte es va celebrar el congrés d’ERC. Què li sembla que no hi aparegui la paraula unilateral?

No s’ha de renunciar mai a cap via democràtica que sigui eficaç i compatible amb el dret internacional. Ens debilita políticament descartar opcions. Entre els anys 2010 i 2017 vam guanyar la batalla de la legitimitat de la República. Que tenim dret a ser una República és una cosa que ara ningú ja no ens hauria de discutir. Ara hem de guanyar la batalla per tenir la capacitat de materialitzar-la. I en la batalla de la correlació de forces, el més intel·ligent és no renunciar a cap via pacífica i democràtica.

Torra ha proposat tornar a exercir l’autodeterminació aquesta legislatura. Com veu la proposta?

Des del Consell per la República sempre hem dit que després de l’1-O un referèndum només té sentit en un marc de garanties internacionals que assegurés que l’Estat en respectarà el resultat. Sense això, no em sembla una decisió especialment astuta. En canvi, i crec que Torra va per aquí, hem vist que després de l’1-O les eleccions al Parlament per als independentistes tenen un valor referendari. I és clar que tenen un valor d’exercici de dret a l’autodeterminació.

Ha dit alguna vegada que no hi haurà independència sense sacrificis. Què creu que ha de passar?

Vull tractar els ciutadans independentistes com a adults. No vull ser còmplice d’un autoengany: de creure’ns que la independència de Catalunya la podrem aconseguir votant i prou. Se li ha de dir la veritat a la gent. S’hauran de fer més coses a banda de votar. I algunes pot ser que siguin dures. La independència low cost no existeix. ¿És suficient el desgast reputacional de l’Estat? ¿O hem d’anar també a un desgast econòmic? Podria ser que hàgim de ser un problema també econòmic per a Europa per acabar de guanyar aquesta batalla pacífica.

stats