Toni Comín: “El programa social de Junts pel Sí s’assembla al dels tripartits”

BarcelonaToni Comín (Barcelona, 1971) va batallar pel federalisme i la justícia social al capdavant de Ciutadans pel Canvi i com a diputat del PSC. Ara, però, s’ha sumat a Junts pel Sí com un independentista convençut més.

Si fa dos any li haguessin dit que compartiria candidatura amb Artur Mas...

M’hauria sorprès molt. Llavors feia el trànsit de posicions federals a independentistes, un viratge coherent amb l’objectiu de tenir un dels millors estats del benestar del món. Que gent amb el meu perfil vagi amb Mas posa en relleu la potència de l’objectiu compartit, molt superior a la contradicció que assumim.

Preferia altres fórmules per afrontar el 27-S. Ja el convenç la tria?

Tenia altres preferències, però la resolució és prou bona, per això hi sóc.

El PP s’obre a tocar la Constitució. El federalisme té més opcions ara?

En el cas d’Espanya, un federalisme no plurinacional, que no reconegui el dret a decidir, no és federalisme. Fins que un partit espanyol no em digui que ho inclourà a la Constitució, que no em parli de federalisme.

Podem ho reconeix.

Tímidament. Que em digui que guanyarà amb dos terços del Congrés. Però la meva aposta independentista ja és irreversible. Perquè és el millor per a Catalunya, però també per a Espanya. Seria l’únic detonant que activaria el procés constituent a l’Estat.

Si arriba una oferta de l’Estat, ¿cal sotmetre-la a consulta?

Cal sotmetre a referèndum la independència i ho farem el 27-S. Quedarà pendent ratificar la Constitució i, si l’Estat ofereix fer un referèndum pactat sobre la independència, podríem parlar-ne. El 27-S, però, ja tindrem un mandat irreversible.

Si és un plebiscit, ¿no caldria guanyar-lo en vots i no només en escons?

Si una llista obté majoria de diputats, té l’obligació d’aplicar el programa. Seria un frau renunciar-hi.

La CUP veu difícil investir Mas. És viable buscar un altre candidat?

M’interessa més quines polítiques farà el Govern. Si tenim majoria absoluta -com crec-, el president serà Mas i aplicarà el programa pactat a Junts pel Sí. Les prioritats són clarament socials, s’assemblen molt a les de Pasqual Maragall i del segon tripartit. Jo no m’he mogut [riu].

Però primer hi haurà una investidura. Està oberta la qüestió?

És un escenari improbable. El compromís de Junts pel Sí és clar: fer la independència i que des del primer moment quedi clar que estarà al servei de la justícia social.

Prometen ara una renda garantida de ciutadania. ¿Seguirà condicionada al fet que es disposi de recursos?

Tota política està subjecta a dotació, i d’aquesta en dependrà el disseny concret de la renda. El Govern, però, durarà uns 18 mesos i és un dels compromisos socials del decàleg de Junts pel Sí. Per tant, serà una de les primeres qüestions a abordar.

Quin paper han de tenir en el procés constituent Podem i ICV?

Tot. Han demostrat sempre compromís amb la democràcia. Si surt una majoria a favor de la independència, segur que reconeixeran la validesa del mandat. Han d’estar en el procés de construcció de la República Catalana en peu d’igualtat.

¿Aposta per una aliança amb la CUP i Catalunya Sí que es Pot per tirar a l’esquerra el procés constituent?

Els que coincidim en qüestions similars tenim tot el dret a defensar-les junts. De fet, el decàleg social de Junts pel Sí compromet tots els diputats. M’alegro que CDC ara sigui partidària d’aquestes prioritats.

¿En quina mesura pot condicionar l’Estat el ritme del procés?

No podrà alterar el destí, però el pot accelerar si negocia. Si no, no sabem si ens farà anar més ràpid o, per dificultats tècniques, més a poc a poc.

Tot apunta que no negociarà...

Si la independència és irreversible, el seu pitjor escenari és que marxem sense negociar. Un divorci pactat, a més, ens permetria ajudar-los i afavorir la regeneració d’Espanya. Ens va millor tenir estats d’èxit al costat.

Com s’aconseguirà el reconeixement internacional?

Cal fer saber que l’objectiu és fer un estat del benestar dels millors de la UE i que això beneficiarà tothom: Catalunya, l’Estat i Europa. Els països del nord de la UE lamenten que els del sud no se’n surtin. Si veuen que serem un estat just i pròsper, el reconeixement estarà a prop.