Toni Cantó compara els defensors de la immersió lingüística amb els pederastes

BarcelonaDir que Toni Cantó i polèmica van units és dir una obvietat. Amb tot, és innegable que el diputat d'UPD té la virtut de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació amb una intensitat que molts polítics voldrien tenir. Alguns dels seus comentaris, com el que va fer recentment sobre la violència de gènere, han acabat aixecant una enorme controvèrsia, però l'actor reconvertit en polític segueix sense mossegar-se la llengua. Les seves últimes declaracions polèmiques: les que ha fet a 'Jotdown.es', en les quals compara els defensors de la immersió amb els pederastes i critica el fet que, segons ell, la situació lingüística a l'escola catalana i valenciana només té un paral·lelisme a les illes Fèroe.

En la seva entrevista a 'Jotdown.es' Cantó explica que va arribar a Ciutadans per l'admiració que sentia per alguns dels seus impulsors, com Arcadi Espada, Albert Boadella i Ivan Tubau. Caient en la paradoxa habitual de formacions del nacionalisme espanyol com UPD, el PP o Ciutadans, Cantó assegura que es va sentir atret pel partit de Rivera perquè és molt crític amb "el nacionalisme, una de les coses més retrògrades que existeixen". Cantó diu que va fer costat a Ciutadans contra la política lingüística, "contra el feixisme lingüístic que hi ha", però que després es va passar a UPD "perquè és un projecte nacional".

Prosseguint amb la idea del que ell defineix com a "feixisme lingüístic", Cantó afirma que "a mi no em deixen estudiar en castellà a Catalunya, o en alguns llocs de València, que està dirigida pel Partit Popular. De la mateixa manera que qualsevol alumne pot estudiar ciències o lletres jo vull triar si prefereixo castellà o valencià, crec que és lògic, que no hi ha país al món en què passi això. Bé, un. Crec que sí, em sembla que a les illes Fèroe, ho vaig veure en un article".

El diputat creu oportuna la qualificació de "feixisme" per definir la situació lingüística que, segons ell, es viu als Països Catalans, amb l'argument que ha d'haver-hi uns "límits, no poden passar per sobre de la meva llibertat. De la mateixa manera que no es pot decidir que es permeti que els pederastes facin el que vulguin". Un moment de l'entrevista en què Cantó s'atura en sec i reflexiona que "potser hauria de posar un altre exemple, perquè si comparo la llengua amb aquestes coses ja vaig fotut, amb el mes que porto".