Els tombs de Ciutadans amb la moció de censura al Govern

BarcelonaEl Parlament votarà dilluns vinent la moció de censura de Ciutadans, que proposa la seva líder, Lorena Roldán, com a candidata alternativa. El partit ha decidit fer aquesta passa ara, en plena precampanya del 10-N: fins i tot el president de Cs a Espanya i candidat a les generals, Albert Rivera, ha comparegut avui al Parlament per treure pit de la iniciativa parlamentària. Però Ciutadans ja havia tingut l'opció de presentar mocions de censura, i no només no ho havia fet fins ara sinó que s'hi havia negat reiteradament.

Fa poc més de dues setmanes que Roldán va rebutjar la moció de censura quan la plantejava el PP. "La injusta llei electoral fa impossible la suma", va dir llavors, en la línia del posicionament que des del 21-D havia expressat la seva antecessora en el càrrec, Inés Arrimadas. L'actual portaveu del grup parlamentari de Cs al Congrés va rebre importants pressions perquè tirés endavant el procediment, tant des del PP com per part d'alguns sectors de dins del propi partit, que veien en la iniciativa un instrument per visibilitzar la formació com a líder del constitucionalisme i partit més votat.

Aquesta pressió es va redoblar a principis d'octubre de 2018, quan la manca d'acord entre JxCat i ERC sobre els diputats suspesos pel Tribunal Suprem va trencar la majoria independentista al Parlament, que també compta amb el suport de la CUP. Amb el Govern debilitat, el PP va emplaçar Cs a plantejar una moció de censura, però Arrimadas s'hi va negar davant l'evidència que no comptava amb la majoria suficient per governar. Fonts de dins del partit van mostrar-se crítiques amb aquesta decisió. En aquell moment, però, amb uns resultats històrics i com a força líder del constitucionalisme, el partit va preferir no encetar una iniciativa que els podria portar a demostrar el seu fracàs per conformar una majoria de Govern.

En canvi, un any abans (amb 25 diputats), la llavors líder de l'oposició a Catalunya sí que havia plantejat aquesta possibilitat. Després del ple del 6 de setembre de 2017 (abans del 21-D), Arrimadas va apostar per una moció de censura "absolutament instrumental, no per governar sinó per posar les urnes". No va aconseguir sumar els suports suficients per presentar la iniciativa.

Rivera ja ho va plantejar contra Artur Mas

Però aquesta no va ser la primera vegada que Cs va jugar amb la idea de plantejar una moció de censura per fer fora el president. Amb només nou escons, el partit ja obria la porta a fer-ho el 2013. El llavors líder del grup parlamentari, Albert Rivera, va advertir en una entrevista a l'ACN que si Artur Mas continuava defensant la convocatòria d'una consulta (la del 9-N, que es va acabar convocant) plantejaria el projecte contra el llavors president de la Generalitat. "Si Mas confirma que vol convocar una consulta per a la qual no tenim competències al marge de les lleis, l'instrument de la moció de censura seria la fórmula per demostrar a la ciutadania que s'han de construir alternatives", va assegurar. Però finalment el partit no va tirar endavant la iniciativa.

A les eleccions del mes d'abril, Ciutadans va sumar cinc escons a Catalunya i va créixer al conjunt de l'Estat, passant de 32 a 57 escons. No obstant això, les enquestes ara no els són favorables. Amb la convocatòria d'un ple monogràfic per debatre la moció de censura de Ciutadans (Roger Torrent anunciarà en les pròximes hores si el debat serà dilluns, el dia de la votació, o s'allargarà en algun dia anterior), Cs tindrà l'oportunitat de presentar-se com la força més bel·ligerant amb el govern de Torra, i buscarà perfilar-se com el partit hegemònic del constitucionalisme, desgastant el PSC, si s'acaba abstenint, i reivindicant-se com el partit del vot útil.