Tolo Moya, excap de comunicació d'ERC: "A Maragall l’han enganyat"

BarcelonaL’exdirector de comunicació d'ERC Tolo Moya, que va ser acomiadat recentment pel partit com a assessor de la Diputació de Barcelona, ha assegurat que és el "cap de turc" pel cas dels cartells contra els Maragall, un atac de falsa bandera que va destapar al juliol l'ARA. Amb els cartells també es va fer evident l'existència d'una estructura B d'ERC, encarregada d'accions de contracampanya i d'atacs de falsa bandera. Als micròfons d'El Matí de Catalunya Ràdio, en la primera entrevista des que va esclatar el cas i posteriorment també a RAC1, ha negat ser el responsable de la B i ha assenyalat alguns dirigents del partit dels quals ha esquivat dir el nom perquè està immers en un procediment judicial: “A Maragall l’han enganyat els responsables del partit”.

Moya ha reiterat la seva innocència: “Buscaven un cap de turc i soc jo perquè només soc un tècnic i si surten els màxims responsables, el problema serà més gros”. “Gent de l’entorn de Maragall, de sobte, em va deixar de parlar, em van començar a excloure de reunions i vaig tenir la sensació que em volien carregar el mort com a treballador que portava poc temps”, ha afegit. Ell és un dels expedientats en la investigació interna pel cas dels cartells –podria acabar sent expulsat de la formació–, però afirma que segueix militant per evitar que es tanqui la carpeta. "Vull que se sàpiga la veritat i que es coneguin els noms de les persones que ho van dissenyar”, ha subratllat. En cas que deixés de militar a Esquerra, el partit tancaria el seu expedient. Sigui com sigui, ha explicat que no creu que la investigació arribi enlloc i que vol portar al cas a la justícia ordinària després que el partit, dos mesos més tard, encara no hagi esclarit qui hi havia al darrere.  

Moya ha dit que quan va entrar a treballar a ERC com a cap de comunicació el 2021 no sabia que existia una estructura paral·lela a l'empara de la direcció de comunicació del partit. Ell se'n va assabentar més tard –no ha aclarit qui el va integrar en l'estructura– i ha reconegut haver-se comunicat i rebut factures dels integrants de la B, que la investigació de l'ARA va revelar que eren cinc militants de base que cobraven a través de l'empresa Relevance per fer les accions que ERC volia evitar que es relacionessin amb ella. En tot cas, ha garantit que ell mai va pagar cap factura –era Relevance qui pagava i la secretaria de Finances qui havia de validar el contracte amb l'empresa– i que no dirigia la B, sinó que estava a les ordres d'algú altre: ha apuntat al llavors vicesecretari de Comunicació del partit, Marc Colomer, i també a l'exviceconseller del Govern Sergi Sabrià.

En tot cas, els nois que formaven part de la B, ha explicat, funcionaven "de manera autònoma", per la qual cosa no s'havia de validar la seva feina. Una afirmació de la qual assegura que té proves i que les ha presentat a la comissió de garanties del partit.  "Jo no vaig fer res dels cartells ni vaig intervenir en cap de les altres accions que es van portar a terme", ha afirmat.

Ha reconegut, però, estar en grups de conversa del partit on es parlava de tots aquests fets i on Oriol Junqueras, ha assegurat, no hi era. “Jo treballava per al partit”, s’ha limitat a dir abans de refusar que treballés per a un determinat sector i ha recordat que va arribar a ERC perquè era "amic" de Marta Rovira.  

Aquestes acusacions arriben l’endemà que El Matí de Catalunya Ràdio fes públic que la secretària general dels republicans, Marta Rovira, no només coneixia l’existència de l'anomenada B, sinó que, a més, va demanar activar-la el gener del 2024, gairebé un any després de l'afer dels cartells i quan ja sabia que havien sortit des d'aquesta estructura. En un comunicat posterior, Rovira va culpar indirectament el president del partit, Oriol Junqueras, d’estar al darrere de la B per “professionalitzar” l’organització.

Acusacions creuades

En les últimes hores, hi ha hagut diverses reaccions de membres de les candidatures que es presenten al congrés del 30 de novembre. Els junqueristes s'han defensat de les acusacions velades de Marta Rovira de filtrar els missatges publicats per Catalunya Ràdio i una de les membres de Militància Decidim, Arés Tubau, ha negat que la candidatura estigui al darrere de cap filtració. "Ens ha sabut molt de greu tot el que està passant, no només les filtracions, que òbviament, sinó tot el que està passant dins del partit", ha lamentat en declaracions a Catalunya Ràdio. "Estem en un procés congressual per decidir el rumb d'ERC i el que no podem fer és matar-nos entre nosaltres amb falses acusacions", ha afegit.

Per la seva banda, un dels portaveus de Nova Esquerra Nacional -la candidatura propera a les tesis de Rovira-, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha titllat el cas dels cartells "d'intolerable i repulsiu" i ha demanat a qui eren els màxims responsables del partit, Marta Rovira -ja ha anunciat que plega- i també Oriol Junqueras, facin un pas al costat. Una tesi que també defensa la secretària general, que aquest dilluns va vincular l'expresident del partit amb l'estructura B. "No pot ser que qui ha estat president del partit durant 13 anys s'evadeixi d'aquestes responsabilitats", ha afirmat Aloy, que ha retret a Junqueras que "abandonés el vaixell" en un moment de "complexitat enorme" al partit: "No està autoritzat per seguir liderant el partit".

Per la seva banda, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell també s'ha sumat a les veus que demanen una renovació dins d'Esquerra. "Estic enfadada pels egos de la gent. Hi ha molts egos dins del partit", ha dit a Ser Catalunya. Forcadell també s'ha descartat per presidir ERC: "Totes les persones que vam estar al capdavant del partit el 2017 i després de 4 patacades electorals, no ho hem fet bé. Crec que tota aquesta gent responsable s'ha de renovar. Jo també". Ha defensat que els líders de l'1-O han de fer un pas al costat, tot i que ha subratllat que no és qui per dir-li a l'expresident Carles Puigdemont "què ha de fer".