Una toga per al senyor diputat ("però que no te la donin rònega"): el judici d'Homs, des de dins

MadridFrancesc Homs entra a la fastuosa sala del tribunal Suprem on serà jutjat per la seva implicació en el 9-N abillat amb un vestit gris i una corbata blava. El president del tribunal que el jutja, Manuel Marchena, però, li ofereix posar-se una toga per poder seure al costat de la seva advocada mentre s'interroguen els testimonis, a partir d'aquesta tarda. Així ho preveu la llei per als acusats que siguin advocats, com és el cas d'Homs, que, precisa, no exerceix com a tal. Poc importa. Des de la cadira presidencial de la sala, més elevada i motllurada que la de la resta de membres del tribunal, Marchena s'esforça a reiterar l'oferiment en una lectura "generosa" de l'ordenament jurídic.

"Que no te la donin rònega", diu la dona d'Homs a la sortida del primer tram del judici, al matí. Mentrestant, l'advocada del diputat l'adverteix que "cal estar col·legiat" per portar toga. Dubta sobre la conveniència d'acceptar l'oferiment del jutge i, finalment, Homs li fa cas. A la tarda acompanya la seva lletrada des de l'estrada de la defensa, però sense el solemne abillament.

El bon to de l'oferiment del jutge contrasta amb les paraules que s'intercanvia amb Homs només començar l'interrogatori del fiscal, al principi del matí."A casa em van ensenyar que s'ha d'esperar que l'altre acabi per fer una altra pregunta", protesta un Homs visiblement irritat per les interrupcions del fiscal. "Això és el Tribunal Suprem, i no casa seva", li recorda Marchena.

L'intercanvi de paraules fa presagiar un interrogatori d'alt voltatge que aviat queda amortit. La comunicació no verbal indica que el fiscal es relaxa: enganxa l'esquena al respatller de la cadira i pregunta amb calma. Homs rebaixa la irritació: "Això comença com comença, però ara ens anem coneixent una mica més i ens acostumem al 'toma y daca'", li diu al jutge, que acaba de fer callar el fiscal, perquè entenia que estava interrompent l'acusat.

Rull, a un uixer: "Som consellers del Govern de Catalunya!"

L'interrogatori, una coreografia. El ball d'Homs i el fiscal sobre l'entarimat de fusta envoltat de columnes de marbre és observat de prop per un grup de polítics del PDECat i de Junts pel Sí. Per a ells, el Suprem ha reservat les últimes files de la sala. Però els consellers Josep Rull i Meritxell Borràs intenten ocupar un lloc a la segona fila, des d'on la càmera fixa que enfoca Homs els capta. Un uixer del Suprem els convida a anar més enrere, a les files per al públic, però s'hi neguen. "Per quin motiu?", pregunta Borràs.

L'uixer explica que les primeres files estan reservades per a premsa –hi ha capacitat per a una trentena de periodistes, però des de dintre només ho segueixen uns deu, perquè no es poden fer servir els indispensables ordinadors–. "Som consellers del Govern de Catalunya!", exclama un Rull irritat que rep com a resposta de l'uixer una nova invitació a aixecar-se, aquest cop, sense paraules, amb un gest inconfusible amb la mà. Entre murmuris els dos consellers obeeixen i s'acomoden a la quarta fila.

Mes enrere, companys de partit i de grup parlamentari com Lluís Llach, Miquel Calçada –que assenteix amb el cap quan sent els arguments d'Homs– o Marta Pascal han ocupat els seients reservats al públic sense protestar. Sí que se senten xiuxiuejos de resposta a les intervencions del fiscal que més indignen els sobiranistes.

Artur Mas: "Només les dictadures rebutgen escoltar la gent"

A cada recés, una rotllana encercla Homs, que comparteix impressions amb els que l'han vingut a acompanyar. Bones sensacions per com està anant l'interrogatori, però el convenciment de fons que la batalla judicial està perduda. "Ho admeto tot", repeteix l'exconseller dins la sala, que no creu, però, que cometés cap delicte amb la seva actuació.

Al carrer fa estona que ja no hi queda ningú. Els que han vingut, en quatre busos noliejats per les entitats sobiranistes des de Taradell –poble de l'acusat–, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, segueixen el judici per unes pantalles des de la delegació de la Generalitat a la capital espanyola. Fins a la porta del Suprem hi han arribat acompanyats per a policia espanyola, que tallava el trànsit al seu pas, i per tres o quatre contramanifestants espanyolistes que al crit de "No ens enganyen, Catalunya és Espanya" i acusant de "lladres" els polítics catalans, buscaven i trobaven el seu minut de glòria.