Millet s’escuda en la salut per no declarar

BarcelonaMenys de cinc minuts. Aquest és el temps que va durar l’esperada declaració de Fèlix Millet davant la jutge. En cadira de rodes, amb la mirada perduda i molt seriós, l’expresident i saquejador confés del Palau de la Música va mostrar ahir la seva pitjor imatge. “Estic prenent molts calmants. Mentalment estic una mica tocat, no sóc jo”, va dir a la magistrada.

L’operació de fèmur -encara no fa 15 dies i va obligar a ajornar el judici- va servir ahir a Millet per justificar la seva negativa a enfrontar-se a les preguntes del fiscal sobre les suposades irregularitats en el projecte urbanístic de l’hotel que volia construir el Palau. Primer va intentar que s’acceptés com a declaració la seva ratificació a les explicacions que va donar durant la instrucció, cosa que no es va acceptar. “En aquell moment vaig dir tota la veritat i vaig respondre a totes les parts”, va assegurar. No va servir de res la insistència de la magistrada de l’Audiència de Barcelona Magdalena Jiménez, que li va recordar que diumenge un metge forense l’havia visitat i va considerar que estava “en plenes condicions psíquiques” per respondre. “No estic bé i només contestaré les preguntes del meu advocat”, va avisar en començar.

I les preguntes del seu lletrat no van ser més de mitja dotzena. En total, menys de cinc minuts per reiterar que no va cobrar diners de ningú -el fiscal l’acusa, amb Montull, de rebre 900.000 euros del promotor d’Olivia Hotels, Manuel Valderrama, per la cessió dels drets de l’hotel- i que no va utilitzar la seva influència. “Vaig fer el que faria qualsevol president d’una institució”, va assegurar. És a dir, “parlar amb tothom perquè no hi hagués problemes i crear un equip -amb Montull i l’arquitecte imputat Carles Díaz- per discutir el projecte”. També va subratllar que va decidir impulsar el projecte de l’hotel després que la Unesco l’avisés que els voltants de l’edifici modernista estaven molt degradats i que perillava el seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat.

El que va ser la seva mà dreta, Jordi Montull, no va seguir l’exemple i va decidir respondre a les preguntes del fiscal. Cinc hores d’incissiu interrogatori que no van servir per aclarir gaires aspectes, més enllà de la insistència de l’exdirector del Palau per deixar clar que no van pressionar cap polític i que tots estaven d’acord en el projecte. “Va caure pel seu propi pes, tothom hi estava conforme”, va assegurar a la jutge. Ell i Millet estan acusats d’haver utilitzat la seva influència per dur a terme els canvis urbanístics necessaris per tirar endavant el projecte.

“Seguiment normal”

Segons Montull, tots els polítics defensaven la construcció de l’hotel, en part per la “relació d’amistat” que els unia amb ells. “Els teníem al Palau cada dia”, va dir. Quan el fiscal li va mostrar un correu electrònic en què demanava “apretar ” [sic] els responsables municipals perquè el projecte de l’hotel avancés, Montull va assegurar que es referia a fer un “seguiment normal” de l’assumpte, però que en cap cas això volia dir pressionar. Més endavant, preguntat pel seu advocat, va reiterar que mai va exercir cap pressió moral sobre cap polític.

Montull, que es va mostrar molt relaxat -i fins i tot en algunes ocasions va respondre amb un to altiu-, va reiterar que tant l’Ajuntament com la Generalitat eren conscients que els drets s’havien cedit al promotor d’Olivia Hotels, Manuel Valderrama. Va explicar que Valderrama va ser l’únic que va acceptar tots els requisits de l’oferta per fer l’hotel, però va matisar que la xifra de 900.000 euros -que apareix en nombrosos documents- es referia als honoraris dels arquitectes i que mai van cobrar diners del promotor. També va tenir temps, en dues ocasions, per recordar a la jutge que tot passava per Fèlix Millet. “Jo tramitava el que fos i després l’hi explicava al senyor Millet”, va dir.

Entre avui i demà està previst que declarin la resta d’imputats: l’extinent d’alcalde de l’Ajuntament amb el PSC Ramon Garcia-Bragado, l’exgerent d’Urbanisme Ramon Massaguer, l’exdirector jurídic d’Urbanisme Enric Lambies i l’arquitecte Carles Díaz.

Una possible condemna de 10 anys

Pel cas de l’hotel del Palau, Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, s’enfronten a una possible pena de 10 anys i dos mesos de presó per delictes continuats de tràfic d’influències, apropiació indeguda, falsedat documental i prevaricació. Pel cas del desviament de fons -que encara està en la fase final i no té data de judici-, el fiscal demana per als dos ex alts càrrecs 27 anys de presó per delictes de malversació de fons, falsedat documental, apropiació indeguda i delicte contra la hisenda pública. Tot i que encara passaran uns anys fins que s’hagi jutjat i les sentències siguin fermes, si acaben sent condemnats en els dos casos les dues penes se sumaran.