Els testimonis clau del 9-N, davant del jutge
La defensa tem que avui hi hagi noves imputacions que allarguin la causa del procés participatiu
BarcelonaArtur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van acudir la setmana passada al Palau de la Justícia per declarar com a imputats per l’organització del procés participatiu del 9-N. Ho van fer envoltats d’una multitud que els va donar suport en el tràngol judicial derivat de l’avenç en el procés català. El més probable és que avui no s’apleguin centenars de persones i càrrecs electes a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però a dins s’hi produiran declaracions tant o més importants que les del president del Govern en funcions, l’exvicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament en funcions. Una d’aquestes serà la de l’exdirigent d’Unió Joan Cañada, que des del departament de Governació que liderava Ortega va ser un dels noms forts a l’hora de coordinar el dispositiu muntat per al 9-N.
Cañada, de fet, era un dels representants governamentals que va assistir a la compareixença informativa de Mas i Ortega al Pavelló d’Itàlia de la Fira de Barcelona per informar dels resultats del procés de participació. La defensa, segons fonts consultades, tem que l’interrogatori que li faci el jutge sigui “més dur” que el que van rebre els tres alts càrrecs interrogats la setmana passada. “Van ser preguntes amables, educades. Sospitem que la duresa se la poden guardar per a aquests testimonis, que són menys coneguts -assenyalen les fonts consultades-. Pot ser que avui mateix hi hagi nous imputats”, preveuen.
Per què una nova imputació pot afectar el cas? “Fa que s’allargui la causa”, apunten des de la defensa. En aquest sentit, que es produís aquest escenari impediria que aquesta mateixa setmana els advocats que protegeixen Mas, Ortega i Rigau poguessin demanar l’arxivament de la causa, com van apuntar després de la declaració. En tot cas, la defensa afegeix que un imputat “està més protegit” legalment que un testimoni, “que no pot evitar respondre a preguntes”. Els tres alts representants que van declarar la setmana passada van negar-se a donar resposta a les qüestions de l’acusació popular -el sindicat d’ultradreta Manos Limpias- i de la Fiscalia. A Cañada, almenys tècnicament, se’l cita per explicar-se sobre el funcionament del web Participa2014.cat.
A més de l’exdirigent d’Unió, un altre responsable governamental passarà avui pel jutjat. És Elisabet Abad, directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), que ha format part de les llistes de Junts pel Sí i que va ser diputada entre el 2010 i el 2012. Abad haurà de respondre a preguntes sobre el procés de producció, subministrament i entrega de les urnes i paperetes que es van fer servir el 9-N, sufragades a través de diversos contractes a càrrec de la conselleria de Justícia per un valor total de 143.738 euros.
Un punt d’interès serà el testimoni de Dolores Agenjo, la directora de l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, que va denunciar pressions de la conselleria d’Ensenyament per negar-se a cedir les claus del centre per posar-hi les urnes de la consulta alternativa. Agenjo havia de declarar abans, però les defenses van aconseguir ajornar la seva intervenció per a després de la campanya del 27-S al·legant que formava part de la candidatura de Ciutadans. En un escrit al mur públic de Facebook del partit al municipi, aquesta directora d’institut va qualificar de “tova” l’actitud del PP envers el 9-N.
Informàtica i infraestructura
El quart testimoni és el responsable tècnic informàtic del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, que va coordinar els serveis prestats per l’organisme per resoldre les incidències informàtiques que sorgissin durant la jornada.
L’últim interrogat del dia serà el responsable de la companyia d’espectacles Focus, encarregada del muntatge del centre de premsa internacional de la Fira de Barcelona. Va ser allà on Mas va anunciar els resultats del 9-N i va reptar el govern espanyol a pactar un referèndum per resoldre el futur polític del país. L’Estat s’hi va negar, un cop més, i el procés ha anat avançant a mesura que també s’endinsava en una dinàmica de judicialització.
