La llei d'amnistia

Terrorisme, cautelars i 'lawfare': les esmenes de la llei d'amnistia

Junts, ERC i també Sumar negocien amb el PSOE esmenes parcials per modificar la norma en tràmit al Congrés

Els nou presos polítics en l'acte d'Òmnium d'aquest tarda

BarcelonaSi alguna cosa tem l'independentisme és que la cúpula del poder judicial impedeixi l'aplicació de l'amnistia després de ser aprovada al Congrés de Diputats. Fins ara jutges i fiscals han manifestat una hostilitat extrema a la norma i no és cap secret que intentaran evitar-la. Per aquest motiu tant Junts com Esquerra, però també dirigents vinculats a Sumar com el jurista Jaume Asens, treballen en esmenes parcials per acabar de "blindar" la llei d'amnistia. "Estem negociant possibles esmenes", confirmava dimecres Asens en una entrevista al Més 324. Quins són els punts que estan en revisió? Bàsicament tres, tot i que no totes les parts ho veuen clar i de la mateixa manera: la qüestió del terrorisme, la de les mesures cautelars –en relació directa amb les euroordres– i també el tema de lawfare, tot i que aquest és el que genera menys consens dins les files independentistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El seu objectiu és, en definitiva, que la llei d'amnistia no quedi en paper mullat per la reacció dels jutges un cop s'ha fet pública la llei: "Ara hi ha el risc que no pugui ser aplicada immediatament o en un termini raonable, impedint la finalitat per la qual va ser feta, que és fer justícia", asseguren fonts independentistes.

El límit per presentar les esmenes parcials és aquest dimarts, dia 16. Per tant, encara queden hores perquè tots els partits de la investidura, inclòs el PSOE, arribin a un pacte per tirar-les endavant. El seu objectiu, apunten fonts independentistes, és que el rebuig del poder judicial a la norma no deixi l'amnistia en l'aire. A continuació detallem en quins àmbits diversos juristes estarien estudiant canvis:

Terrorisme

És un dels punts més polèmics des de l'inici de les negociacions de la llei d'amnistia i en què Junts i Esquerra han mantingut criteris diferents, tot i que l'objectiu dels dos partits és que el cas dels CDR i de Tsunami Democràtic –formalment investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional– estiguin inclosos en l'amnistia. Com que cap partit volia incloure el delicte de terrorisme directament dins l'amnistia –per no topar amb el Tribunal Constitucional o Europa, que consideren el terrorisme un delicte no amnistiable–, Junts i el PSOE van decidir incloure'l per la via de l'exclusió. És a dir, van recollir que quedaven fora de l'amnistia tots aquells actes definits com a terrorisme per sentència ferma, assumint que aquells relacionats amb el Procés que encara estan en fase d'investigació com CDR o Tsunami quedarien emparats per la llei.

Esquerra, però, no creu que amb aquesta fórmula quedi blindat. De fet, fonts del partit expliquen que preferirien que no hi hagués cap referència explícita al concepte terrorisme. Així ho han defensat des de fa setmanes en les converses tècniques amb Junts. Els republicans, de fet, haurien preferit definir concretament totes les causes judicials emparades en l'amnistia –entre elles les que hi ha a l'Audiència Nacional–, com ja es va fer ara fa dos anys quan l'independentisme va presentar una proposició de llei, que llavors el PSOE va tombar.

Junts estudia dues vies segons fonts jurídiques coneixedores de la negociació: la supressió del delicte de terrorisme del capítol d'exclusions i no mencionar-lo a la llei, interpretant que el cas dels CDR o Tsunami ja quedaria inclòs en les definicions de mobilització pel Procés descrites a la llei; o afegir el requeriment de sentència ferma als altres delictes que exclou l'amnistia com el de tortures, lesions o actes en contra dels interessos financers de la Unió Europea perquè el Tribunal Constitucional no pugui dir que es vulnera el principi d'igualtat, perquè només es menciona quan es fa referència al terrorisme.

Mesures cautelars

Una de les maneres que tenen els jutges de retardar els efectes de la llei d'amnistia és presentar una qüestió de constitucionalitat al TC o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per evitar que això impedeixi el retorn a curt termini als exiliats –Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín i Lluís Puig– s'estudien esmenes per assegurar-se que decauran les ordres nacionals de detenció immediatament.

La proposició de llei ja diu ara que un cop entri en vigor la llei "s'aixecaran les mesures cautelars" –ja sigui de presó provisional o ordres de detenció– fins i tot quan tingui lloc una qüestió de constitucionalitat (és la pregunta que un jutge fa al TC sobre articles concrets, que deixa en suspens el procediment judicial). Ara bé, ara la llei no diu res de la qüestió prejudicial al TJUE –una pregunta del jutge en aquest cas al Tribunal de Justícia de la UE, que també suspèn el procediment– i estudien afegir-n'hi una referència.

També pretenen "blindar més" el fet que s'hagin de retirar tant sí com no les mesures cautelars per garantir el retorn dels exiliats. Fonts jurídiques apunten que Junts vol deixar clar que, per un principi d'especificitat de la norma, ha de prevaldre el que diu la llei d'amnistia per sobre d'altres interpretacions que puguin fer els jutges de la llei del Tribunal Constitucional, que diu que un cop plantejada la qüestió de constitucionalitat hi haurà una "suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial".

'Lawfare'

Hi ha dues comissions d'investigació al Congrés (la de l'operació Catalunya i la de Pegasus) que, en teoria, haurien de definir si hi ha hagut lawfare durant el Procés a través de l'ús de les clavegueres de l'Estat. Aquesta va ser una de les obsessions de Junts en la negociació amb el PSOE, però no d'ERC. Els republicans, partidaris de definir les causes amb més concreció i de centrar-les en el Procés, recelaven de la possibilitat que Junts volgués afegir persones del partit no vinculades directament a activitats relacionades amb el moviment independentista.

Junts sí que creu que s'hi ha de reflectir i fonts jurídiques expliquen que per evitar que en casos com el de Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, amb el referèndum de Nova Caledònia quedin desemparats de l'amnistia volen modificar els supòsits que han d'entrar a la llei. El redactat actual de la llei empara "els actes vinculats directament o indirectament al Procés o als seus líders [...] que haguessin estat realitzats per qui hagi prestat assistència, col·laboració, assessorament, representació o seguretat" als impulsors de l'1-O. Una de les opcions és treure la referència al Procés. Alhora, també estudien modificar les dates que ara mateix englobaria la norma: si ara parla del 2012, situar-ho el 2011.

El PSOE no tanca la porta a introduir-hi canvis, tot i que calcula el desgast que li poden comportar determinades modificacions. Dimarts hi haurà la resolució, quan les esmenes iniciïn el seu trajecte a la cambra baixa.

stats